121 173
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''Frances Ribalta''' ([[Solsona]], [[Lleida]], [[1565]] - [[Valéncia]], [[1628]]) va ser un pintor barroc espanyol, format en l'òrbita de la pintura escurialense i establit des de l'any [[1599]] en Valéncia, a on en dates molt primerenques va cultivar un naturalisme de cunye personal i intens claroscur que aplegaria a ser la senya d'identitat de l'escola valenciana del [[sigle XVII]].
'''Frances Ribalta''' ([[Solsona]], [[Lleida]], [[1565]] - [[Valéncia]], [[1628]]) va ser un pintor barroc espanyol, format en l'òrbita de la pintura escurialense i establit des de l'any [[1599]] en Valéncia, a on en dates molt primerenques va cultivar un naturalisme de cunye personal i intens claroscur que aplegaria a ser la senya d'identitat de l'escola valenciana del [[sigle XVII]].
És provable que l'elecció de Valéncia com a destí es deguera a la seua amistat en [[Lope de Vega]], secretari personal del marqués de Malpica que, a la seua volta, era cunyat de l'arquebisbe [[Joan de Riberaa]], conegut per les seues demandes artístiques i a l'adop ocupat en la decoració del seu Colege del Corpus Christi. A lo manco des del més de [[febrer]] de 1599 Ribalta es trobava ya en Valéncia a on, home piadós segons els testimonis d'els qui li varen conéixer, es va inscriure en la confraria de la [[Verge dels Desamparats]].
És provable que l'elecció de Valéncia com a destí es deguera a la seua amistat en [[Lope de Vega]], secretari personal del marqués de Malpica que, a la seua volta, era cunyat de l'arquebisbe [[Joan de Ribera]], conegut per les seues demandes artístiques i a l'adop ocupat en la decoració del seu Colege del Corpus Christi. A lo manco des del més de [[febrer]] de 1599 Ribalta es trobava ya en Valéncia a on, home piadós segons els testimonis d'els qui li varen conéixer, es va inscriure en la confraria de la [[Verge dels Desamparats]].
Immediatament despuix de la seua arribada a la ciutat va gojar de la protecció de l'arquebisbe, per a qui va pintar alguns retrats, d'els que es conserven en el Colege del Patriarca els de [[Margarita Agulló|Sor Margarita Agulló]] i el Germà Francisco del Chiquet Jesús, còpies dels retrats que els fera Juan Sariñena ya que ell no va aplegar a conéixer als retratats.
Immediatament despuix de la seua arribada a la ciutat va gojar de la protecció de l'arquebisbe, per a qui va pintar alguns retrats, d'els que es conserven en el Colege del Patriarca els de [[Margarita Agulló|Sor Margarita Agulló]] i el Germà Francisco del Chiquet Jesús, còpies dels retrats que els fera Juan Sariñena ya que ell no va aplegar a conéixer als retratats.
Entre els anys [[1603]] i [[1605]] va residir en [[Algemesí]], ocupat en la realisació del retaule major de la seua iglésia parroquial, per a la que va seguir treballant fins a l'any [[1610]] en distints retaules, en evidents recorts de la seua passada estància en L'Escorial.
En l'any [[1611]] va morir el seu mecenes, l'arquebisbe Joan de Ribera, de qui va pintar un retrat difunt conservat en el Colege del Patriarca.
A partir de l'any [[1620]], en l'etapa final i més madura de la seua producció, Ribalta va evolucionar cap a un naturalisme més estricte. L'absència de notícies per als anys immediatament anteriors va portar a situar en ells el pretés viage a [[Itàlia]], en el que hauria conegut l'obra de [[Caravaggio]]. Una còpia en chicotet tamany de la célebre Crucifixió de Sant Pedro de Caravaggio, firmada F. Ribalta, en la colecció Príncip Pío de Saboya en Mombello (Itàlia), reforçaria eixa hipòtesis.
En qualsevol cas Ribalta apareix novament documentat en Valéncia en l'any [[1620]], pintant un Últim Sopar, per al refectorio dels Capuchins de la Sanc de Crist. De data pròxima han de ser les visions de Sant Francisco pintades en el seu nou estil, que segons les fonts antigues es trobaven en l'iglésia del mateix convent: la Visió de l'àngel músic, que adquirida per [[Carlos IV]] en [[1801]] va passar al [[Museu del Prado]], i Sant Francisco abraçant al crucificat, originalment emplaçada en un altar propenc a la porta, transferida al Museu de Belles arts de Valéncia.
A fins de l'any [[1625]] Ribalta va contractar el dorat i pintures del nou retaule major del [[monasteri cartujo de Porta-Coeli]].
Encara a mitan de [[1627]] va rebre un nou encàrrec, el dorat d'un altar en la parròquia de Sant Martín a costa de la comtesa de Fonts, que no va poder completar en morir repentinament el 13 de giner de 1628.
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Pintors]]
[[Categoria:Pintors]]
[[Categoria:Pintors espanyols]]
[[Categoria:Pintors espanyols]]