Canvis

[[Image:Hieroglyphs from the tomb of Seti I.jpg|thumb|250px|Escritura jeroglífica. Fragment procedent del temple funerari de [[Sétu I]]. [[Museu Britànic]].]]

[[Image:Hieroglyphs from the tomb of Seti I.jpg|thumb|250px|Escritura jeroglífica. Fragment procedent del temple funerari de [[Sétu I]]. [[Museu Britànic]].]]

L'escritura egípcia es denomina [[jeroglífic]] (del [[idioma grec|grec]] ''ieros'' sagrat, ''glifo'' gravar). Estos jeroglífics són una série de chicotetes imàgens, estilisades, pero de dibuix o gravat precís. Estos signes s'utilisen de tres maneres:  

L'escritura egípcia es denomina [[escritura jeroglífica|jeroglífic]] (del [[idioma grec|grec]] ''ieros'' sagrat, ''glifo'' gravar). Estos jeroglífics són una série de chicotetes imàgens, estilisades, pero de dibuix o gravat precís. Estos signes s'utilisen de tres maneres:  

 

*és el vehícul d'un o més sons;  

*és el vehícul d'un o més sons;  

*o l'image traduïx al mateix temps una idea i una paraula;  

*o l'image traduïx al mateix temps una idea i una paraula;  

*o eixa image no és més que el llit d'una idea, feta abstracció de les paraules, que, normalment, expressen esta idea.  

*o eixa image no és més que el llit d'una idea, feta abstracció de les paraules, que, normalment, expressen esta idea.  

El signe egipci en estos diferents casos eixercix respectivament el paper de signe fonètic ([[grafema]]), de signe-paraula, o determinatiu: figura explicativa per a evitar confusió entre paraules [[homònima|homònimes]].  

El signe egipci en estos diferents casos eixercix respectivament el paper de signe fonètic ([[grafema]]), de signe-paraula, o determinatiu: figura explicativa per a evitar confusió entre paraules [[homònima|homònimes]].

L'escritura jeroglífica egípcia combina dos sistemes: el fonètic i el [[pictogràfic]]-[[ideogràfic]]. Els egipcis varen adoptar 24 signes per a representar a soles els complements fonètics consonàntics. Cada dibuix associat a un so podia ser: una consonant independent, o la combinacions de dos, tres, o més consonants.

L'escritura jeroglífica egípcia combina dos sistemes: el fonètic i el [[pictogràfic]]-[[ideogràfic]]. Els egipcis varen adoptar 24 signes per a representar a soles els complements fonètics consonàntics. Cada dibuix associat a un so podia ser: una consonant independent, o la combinacions de dos, tres, o més consonants.

== Alfabet semita ==

== Alfabet semita ==

Pero pareix que els primers a escriure les consonants aïllades foren els pobles semítics occidentals de les vores del [[mar Roig]] i del [[Mediterràneu]], hebreus i fenicis. La cadena seria: signe-paraula; els signes-sons consonàntics mesclats als signes-paraules (Egipte); els signes-sons silàbics mesclats en signes paraules (sumeri-acadi); signes-sons que representen sílabes de tipos constant (tipos egeu). Alfabet silàbic usat també per [[tartessos]] en el sur de la península ibèrica i que supon el primer alfabet de tota Europa occidental. Encara hui, a pesar de tantes mostres escrites com existixen en Andalusia i el sur de Portugal, eixa llengua està per dessifrar-se i traduir-se.

Pero pareix que els primers a escriure les consonants aïllades foren els pobles semítics occidentals de les vores del [[mar Roig]] i del [[Mediterràneu]], hebreus i fenicis. La cadena seria: signe-paraula; els signes-sons consonàntics mesclats als signes-paraules (Egipte); els signes-sons silàbics mesclats en signes paraules (sumeri-acadi); signes-sons que representen sílabes de tipos constant (tipos egeu). Alfabet silàbic usat també per [[tartessos]] en el sur de la península ibèrica i que supon el primer alfabet de tota Europa occidental. Encara hui, a pesar de tantes mostres escrites com existixen en Andalusia i el sur de Portugal, eixa llengua està per dessifrar-se i traduir-se.

== atres alfabets ==

== atres alfabets ==

L'alfabet palege-hebraic és semblant al fenici, del que se va anar alluntant progressivament. Atres branques són: el samarità, el moabita, el púnic, l'arameu de que han derivat els alfabets àras, a través del nabateu, els hebraics, els sirians, els uraloaltaics, etc. L'alfabet àrap ha servit per a llengües com el persa, el turc, el bereber, el malgaig, etc. Quant als alfabets sursemítics (suraràbic i nortearàbic) pareixen derivar, en reserves, del fenici. L'alfabet pehlvi i avèstic són derivacions de l'arameu. L'orige de l'alfabet libi és discutit: fenici, àrap, etc. El brahmi i el kharosthi, segons la tesis clàssica, deriven del fenici en la particularitat del canvi de direcció de l'escritura i la notació de consonants i vocals.

L'alfabet palege-hebraic és semblant al fenici, del que se va anar alluntant progressivament. Atres branques són: el samarità, el moabita, el púnic, l'arameu de que han derivat els alfabets àras, a través del nabateu, els hebraics, els sirians, els uraloaltaics, etc. L'alfabet àrap ha servit per a llengües com el persa, el turc, el bereber, el malgaig, etc. Quant als alfabets sursemítics (suraràbic i nortearàbic) pareixen derivar, en reserves, del fenici. L'alfabet pehlvi i avèstic són derivacions de l'arameu. L'orige de l'alfabet libi és discutit: fenici, àrap, etc. El brahmi i el kharosthi, segons la tesis clàssica, deriven del fenici en la particularitat del canvi de direcció de l'escritura i la notació de consonants i vocals.

== Història dels alfabets occidentals ==

== Història dels alfabets occidentals ==

Els principals alfabets occidentals han tengut el seu orige en l' "''alfabet semític septentrional''", o [[cananeu]], datat fa més de 3.500 anys, entre el [[1700 a. C.|1700]] i el [[1500 a. C.|1500 a. C.]], en el [[Pròxim Orient]].

Els principals alfabets occidentals han tengut el seu orige en l' "''alfabet semític septentrional''", o [[cananeu]], datat fa més de 3.500 anys, entre el [[1700 a. C.|1700]] i el [[1500 a. C.|1500 a. C.]], en el [[Pròxim Orient]].

L'alfabet grec adopta el fenici modificant el valor de certs sons consonàntics i designant les vocals. Del grec procedixen l'[[alfabet gòtic]], [[alfabet copte|copte]], [[alfabet armeni|armeni]], [[alfabet georgià|georgià]], [[alfabet albanés|albanés]], eslau ([[alfabet glagolític|glagolític]] i [[alfabet cirílic|cirílic]]) i [[alfabet etrusc|etrusc]].  

L'alfabet grec adopta el fenici modificant el valor de certs sons consonàntics i designant les vocals. Del grec procedixen l'[[alfabet gòtic]], [[alfabet copte|copte]], [[alfabet armeni|armeni]], [[alfabet georgià|georgià]], [[alfabet albanés|albanés]], eslau ([[alfabet glagolític|glagolític]] i [[alfabet cirílic|cirílic]]) i [[alfabet etrusc|etrusc]].  

L' [[alfabet llatí]] és un dels alfabets locals que els etruscs varen prendre del grec. Es diferència d'este no sols en la forma de les lletres, sino també en la seua ocupació. En el [[sigle I]] de la nostra Era estava constituït per 23 lletres. En l'expansió de la civilisació grecollatina i el cristianisme, l'alfabet llatí ha conquistat tota Europa: celtes, eslaus, germànics, escandinaus, etc. escriuen en les lletres llatines. Est alfabet, adaptat pels romans, en les variants pròpies, fon difòs per tot el Mediterràneu, i posteriorment a tot occident.  

L'[[alfabet llatí]] és un dels alfabets locals que els etruscs varen prendre del grec. Es diferència d'este no sols en la forma de les lletres, sino també en la seua ocupació. En el [[sigle I]] de la nostra Era estava constituït per 23 lletres. En l'expansió de la civilisació grecollatina i el cristianisme, l'alfabet llatí ha conquistat tota Europa: celtes, eslaus, germànics, escandinaus, etc. escriuen en les lletres llatines. Est alfabet, adaptat pels romans, en les variants pròpies, fon difòs per tot el Mediterràneu, i posteriorment a tot occident.  

Els alfabets ibèrics pareixen derivats del fenici i grec.  

Els alfabets ibèrics pareixen derivats del fenici i grec.  

== Alfabets especials ==

== Alfabets especials ==

*[[Hangul]] (Idioma coreà)

*[[Hangul]] (Idioma coreà)

*[[Alfabet Morse]]

*[[Alfabet Morse]]

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Alfabet valencià]]

*[[Alfabet valencià]]

*[[Wikipedia:Alfabetos i escrituras del mundo]]

*[[Wikipedia:Alfabetos i escrituras del mundo]]

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

*D. DIRINGER, ''l'alfabeto nella storia della tita'', Florència 1937;  

*D. DIRINGER, ''l'alfabeto nella storia della tita'', Florència 1937;  

*A. G. MOORHOIISE, ''Historia del alfabeto'', 2 ed. Mèxic 1965;  

*A. G. MOORHOIISE, ''Historia del alfabeto'', 2 ed. Mèxic 1965;  

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*{{DGLV|Alfabet}}

*{{DGLV|Alfabet}}

*[http://www.altralto.Com alfabet interactiu]

*[http://www.altralto.Com alfabet interactiu]