Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[File:Reggio emilia piazza san prospero abside duomo.jpg|thumb|250px|Reggio de l'Emília]] | | [[File:Reggio emilia piazza san prospero abside duomo.jpg|thumb|250px|Reggio de l'Emília]] |
| | | |
− | '''Reggio de l'Emília''', també nomenat simplificadament '''Reggio Emilia''' és una ciutat d'[[Itàlia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Reggio de l'Emília de la que és capital. | + | '''Reggio de l'Emilia''', també nomenat simplificadament '''Reggio Emilia''' és una ciutat d'[[Itàlia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Reggio de l'Emília de la que és capital. |
| | | |
| Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 171.944 habitants. | | Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 171.944 habitants. |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| Va passar als ostrogots en l'any [[489]] i en l'any [[539]] fon inclosa en l'Exarcat de Ravenna fins que fon conquerida pel rei Longobard Alboí en l'any [[569]] i fon sèu d'un dels ducats longobards. | | Va passar als ostrogots en l'any [[489]] i en l'any [[539]] fon inclosa en l'Exarcat de Ravenna fins que fon conquerida pel rei Longobard Alboí en l'any [[569]] i fon sèu d'un dels ducats longobards. |
| | | |
− | En l'any [[774]] va passar als francs a la caiguda del regne longobard, i Carlemany va donar el poder local al bisbe i va establir els límits de la diòcesis. | + | En l'any [[774]] va passar als francs a la caiguda del regne longobart, i Carlemany va donar el poder local al bisbe i va establir els llímits de la diòcesis. |
| | | |
− | En l'any 888 va passar al regne d'Itàlia i més tart fon inclosa dins els dominis del comte-marquès de Toscana en l'any 1002 junt en [[Parma]], [[Brèscia]], [[Mòdena]], [[Màntua]] i [[Ferrara]]. | + | En l'any [[888]] va passar al regne d'Itàlia i més tart fon inclosa dins els dominis del comte-marquès de Toscana en l'any [[1002]] junt en [[Parma]], [[Brèscia]], [[Mòdena]], [[Màntua]] i [[Ferrara]]. |
| | | |
− | La dinastia marquesal es va extingir en l'any [[1115]] en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va legar els seus dominis al Papa. | + | La dinastia marquesal es va extingir en l'any [[1115]] en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va llegar els seus dominis al Papa. |
| | | |
| En l'any [[1356]] els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini però finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any [[1371]] i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any [[1404]] quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any [[1409]] Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i [[moneda]]. | | En l'any [[1356]] els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini però finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any [[1371]] i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any [[1404]] quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any [[1409]] Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i [[moneda]]. |