Canvis

'''Domingo Mascarós Vicente''' ([[Valéncia]], [[1808]] - ?) fon un advocat i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]].  

'''Domingo Mascarós Vicente''' ([[Valéncia]], [[1808]] - ?) fon un advocat i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]].  

Era fill de [[Joaquín Mascarós Segarra]], advocat dels Reals Consells i Secretari de l'[[Ajuntament de Valéncia]], rics propietaris de [[Vilanova de Castelló]] i [[Borriana]]. Gràcies a la [[desamortisació de Mendizábal]] va aplegar a fer una gran fortuna en terres. Encara que això, mentrimentres  estudiava dret a l'[[Universitat de Valéncia]], liderà a la esquerra del [[Partit Progressista]] en els últims  anys del regnat de [[Ferrando VII]] i fon escollit [[alcalde de Valéncia]] de l'any [[1840]] a l'any [[1843]]. Com a cap de la [[Unió Lliberal]] en la [[província de Valéncia]], fon escollit diputat en Corts Espanyoles per [[Valéncia]] de l'any [[1839]] a l¡any [[1843]]  

Era fill de [[Joaquín Mascarós Segarra]], advocat dels Reals Consells i Secretari de l'[[Ajuntament de Valéncia]], rics propietaris de [[Vilanova de Castelló]] i [[Borriana]]. Gràcies a la [[desamortisació de Mendizábal]] va aplegar a fer una gran fortuna en terres. Encara que això, mentrimentres  estudiava dret a l'[[Universitat de Valéncia]], liderà a la esquerra del [[Partit Progressista]] en els últims  anys del regnat de [[Ferrando VII]] i fon escollit [[alcalde de Valéncia]] de l'any [[1840]] a l'any [[1843]]. Com a cap de la [[Unió Lliberal]] en la [[província de Valéncia]], fon escollit diputat en Corts Espanyoles per [[Valéncia]] de l'any [[1839]] a l'any [[1843]]  

Participà en la Junta Revolucionària d'[[Alzira]] (setembre de [[1840]]) de soport a [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Espartero]], qui li nomenà president de la [[Diputació de Valéncia]] i cap de la [[Milícia Nacional]] en Valéncia. Durant la [[Dècada Moderada]] es va centrar i calmar políticament i en [[1852]]-[[1853]] va formar part del Comitè Progressista que va combatre la reforma de [[Manuel Bravo Murillo]].

Participà en la Junta Revolucionària d'[[Alzira]] (setembre de [[1840]]) de soport a [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Espartero]], qui li nomenà president de la [[Diputació de Valéncia]] i cap de la [[Milícia Nacional]] en Valéncia. Durant la [[Dècada Moderada]] es va centrar i calmar políticament i en [[1852]]-[[1853]] va formar part del Comitè Progressista que va combatre la reforma de [[Manuel Bravo Murillo]].