Canvis

El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en [[1932]] es va convertir en [[Primer ministre de Portugal|president del consell de ministres]].

El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en [[1932]] es va convertir en [[Primer ministre de Portugal|president del consell de ministres]].

Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].

Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En l'any 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].

El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea-Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].

El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea-Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].

El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].

El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].

Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].

Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].

==Referències==

==Referències==