Canvis

==Caracteristiques==

==Caracteristiques==

[[Image:FW190-D9.jpg|right|thumb|dreta|300px|Fòcke-Wulf 190]]

[[File:Focke-Wulf Fw190A-8, Private JP7645827.jpg|right|thumb|dreta|300px|Fòcke-Wulf 190]]

El principal caracteristica d'este avió era el minuciós disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construcció de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys [[1943]] a [[1945]]. Una de les coses més dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren més resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.  

El principal caracteristica d'este avió era el minuciós disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construcció de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys [[1943]] a [[1945]]. Una de les coses més dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren més resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.  

Atres detalls interessants eren els indicadors de posició del tren d'aterrisage principal, els quals eren unes barres de color [[roig]] que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcs aterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea molt estable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda més avant pera l'utilisació dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient era la mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, pero durant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelent visibilitat cap a tots costats.  

Atres detalls interessants eren els indicadors de posició del tren d'aterrisage principal, els quals eren unes barres de color [[roig]] que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcs aterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea molt estable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda més avant pera l'utilisació dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient era la mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, pero durant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelent visibilitat cap a tots costats.  

La potencia del motor BMW-139 era entregada a una heliç de velocitat constant VDM, la qual estava carenada en una ogiva aerodinamica per ad aumentar la penetració en l'aire (la qual és casi impossible d'explicar en paraules), la refrigeració estava facilitada per una soplante de 10 pales endentada a 3,5 voltes més que les revolucions del motor, davant de la primera estrela de cilindres. Els tubos d'escap descarregaven a abdós costats del fuselaje i baix l'ala entre els pous del tren d'aterrisage. En el disseny original, l'armament anava a estar instalat solament en les ales. Les dimensions generals eren d'un llarc aproximat de 8,7 m, envergadura de 9,5 m i superficie alar de 14,86 m².  

La potencia del motor BMW-139 era entregada a una heliç de velocitat constant VDM, la qual estava carenada en una ogiva aerodinamica per ad aumentar la penetració en l'aire (la qual és casi impossible d'explicar en paraules), la refrigeració estava facilitada per una soplante de 10 pales endentada a 3,5 voltes més que les revolucions del motor, davant de la primera estrela de cilindres. Els tubos d'escap descarregaven a abdós costats del fuselaje i baix l'ala entre els pous del tren d'aterrisage. En el disseny original, l'armament anava a estar instalat solament en les ales. Les dimensions generals eren d'un llarc aproximat de 8,7 m, envergadura de 9,5 m i superficie alar de 14,86 m².

==En combat==

==En combat==