Canvis

{{Plantilla:Infotaula persona

{{Biografia|

|nom = Robert Goddard

|nom = Robert Goddard

|image = Dr. Robert H. Goddard - GPN-2002-000131.jpg

|image = [[Archiu:Dr. Robert H. Goddard - GPN-2002-000131.jpg|250px]]

|peu =  

|peu = Robert Goddard

|data_naix =  {{Data naiximent|1882|10|5}}   

|data_naix =  {{Data naiximent|1882|10|5}}   

|lloc_naix = [[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]]

|lloc_naix = [[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]]

|data_mort =  {{Data defunció i edat|1945|8|10|1882|10|5}}

|data_mort =  {{Data defunció i edat|1945|8|10|1882|10|5}}

|lloc_mort = [[Baltimore]], [[Maryland]], [[Estats Units]]

|lloc_mort = [[Baltimore]], [[Maryland]], [[Estats Units]]

|nacionalitat = Nortamericà

|nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericà]]

|ocupació = Ingenier

|ocupació = [[Ingenier]]

|firma = Robert Hutchings Goddard signature.png

|firma = Robert Hutchings Goddard signature.png

}}

}}

'''Robert Hutchings Goddard''' ([[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]]; [[5 d'octubre]] de [[1882]] – [[Baltimore]], [[Maryland]]; [[10 d'agost]] de [[1945]]) fon un dels pioners en el camp dels [[coet|coets]]. Encara que el seu treball en este camp fon revolucionari, a sovint fon ridiculisat per les seues teories, que estaven molt per davant del seu temps. Rebé poc reconeiximent durant la seua vida, pero finalment seria cridat com un dels pares dels coets espacials.

'''Robert Hutchings Goddard''' ([[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]]; [[5 d'octubre]] de [[1882]] - † [[Baltimore]], [[Maryland]]; [[10 d'agost]] de [[1945]]) fon un dels pioners en el camp dels [[coet|coets]]. Encara que el seu treball en este camp fon revolucionari, a sovint fon ridiculisat per les seues teories, que estaven molt per davant del seu temps. Rebé poc reconeiximent durant la seua vida, pero finalment seria considerat com un dels pares dels coets espacials.

== Joventut i inspiració ==

== Joventut i inspiració ==

== Critica del New York Times ==

== Critica del New York Times ==

[[Image:Goddardrocket.jpg|thumb|Robert Goddard junt al seu primer coet de combustible líquit el 16 de març de 1926]]

[[Image:Goddardrocket.jpg|thumb|Robert Goddard junt al seu primer coet de combustible líquit el 16 de març de 1926]]

Goddard era suspicaç en atres i solia treballar sol, lo que llimitava l'efecte del seu treball. El seu caràcter insociable fon el resultat de les dures crítiques que rebé dels mijos de comunicació i atres científics, que dubtaren de la viabilitat del viage en coet per l'espai. Despuix d'un dels seus experiments en [[1929]], un periòdic local de Worcester portava com títul "El coet llunar falla el seu objectiu per 238.799 ½ milles".

Goddard era suspicaç en atres i solia treballar sol, lo que llimitava l'efecte del seu treball. El seu caràcter insociable fon el resultat de les dures crítiques que rebé dels mijos de comunicació i atres científics, que dubtaren de la viabilitat del viage en coet per l'espai. Despuix d'un dels seus experiments en l'any [[1929]], un periòdic local de Worcester portava com títul "El coet llunar falla el seu objectiu per 238.799 ½ milles".

El [[12 de giner]] de [[1920]], un artícul en primera pàgina en [[The New York Times]], divulgà una nota de prensa de la Smithsonian sobre un "coet d'alta eficiència de múltiple càrrega". El principal us considerat era "la possibilitat d'enviar aparats de registres a altituts moderades i extremes dins de l'[[atmòsfera]] terrestre," la ventaja sobre els instruments transportats per globos seria la facilitat de la seua recuperació ya que "el nou dispositiu de coet aniria en ascensió dreta cap amunt i cauria també en llínea dreta. Pero també se mencionava una proposta "de [enviar] a la part oscura de la Lluna nova en una suficient cantitat de la pólvora més retillent, que se capcionaria en l'impacte, sent visible per a un telescopi de gran alcanç. Esta seria l'única manera de provar que el coet havia eixit de l'atracció de la Terra puix no retornaria mai".

El [[12 de giner]] de [[1920]], un artícul en primera pàgina en [[The New York Times]], divulgà una nota de prensa de la Smithsonian sobre un "coet d'alta eficiència de múltiple càrrega". El principal us considerat era "la possibilitat d'enviar aparats de registres a altituts moderades i extremes dins de l'[[atmòsfera]] terrestre," la ventaja sobre els instruments transportats per globos seria la facilitat de la seua recuperació ya que "el nou dispositiu de coet aniria en ascensió dreta cap amunt i cauria també en llínea dreta. Pero també se mencionava una proposta "de [enviar] a la part fosca de la Lluna nova en una suficient cantitat de la pólvora més retillent, que se capcionaria en l'impacte, sent visible per a un telescopi de gran alcanç. Esta seria l'única manera de provar que el coet havia eixit de l'atracció de la Terra puix no retornaria mai".

Al dia següent, un editorial sense firmar en The New York Times carregà contra la proposta. L'escritor de l'editorial atacà l'us de l'instrumentació preguntant si "els instruments retornarien al punt de partida... els paracaigudes són arrastrats com els globos aerostàtics. I el coet, o lo que deixe d'ell despuix de l'última explosió, necessitaria estar dirigit en una gran habilitat, i en una calma total, per a caure sobre el terreny a on fon llançat. Pero esta és una inconveniència menor... encara que pot ser que siga prou série per al [punt de vista] del sempre inocent espectador... a alguns mils de metros de la zona de llançament".

Al dia següent, un editorial sense firmar en The New York Times carregà contra la proposta. L'escritor de l'editorial atacà l'us de l'instrumentació preguntant si "els instruments retornarien al punt de partida... els paracaigudes són arrastrats com els globos aerostàtics. I el coet, o lo que deixe d'ell despuix de l'última explosió, necessitaria estar dirigit en una gran habilitat, i en una calma total, per a caure sobre el terreny a on fon llançat. Pero esta és una inconveniència menor... encara que pot ser que siga prou série per al [punt de vista] del sempre inocent espectador... a alguns mils de metros de la zona de llançament".

Finalment Goddard fon destacat a [[Roswell (Nou Mèxic)|Roswell]], [[Nou Mèxic]], a on treballà casi aïllat durant décades, i a on més tart un institut portaria el seu nom. Encara que atragué l'atenció de l'Eixercit dels [[Estats Units]] pel seu treball sobre coets, fon rebujat puix no conseguiren entendre les aplicacions militars dels coets.

Finalment Goddard fon destacat a [[Roswell (Nou Mèxic)|Roswell]], [[Nou Mèxic]], a on treballà casi aïllat durant décades, i a on més tart un institut portaria el seu nom. Encara que atragué l'atenció de l'Eixercit dels [[Estats Units]] pel seu treball sobre coets, fon rebujat puix no conseguiren entendre les aplicacions militars dels coets.

Irònicament, fon la [[Alemanya nazi]] la que s'interessà per les seues investigacions. [[Wernher von Braun]] desenrollà els coets [[V-2]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] prenent com base els dissenys i idees de Goddard.<ref>Rodríguez Cardona, Á. (2013). ''Breve historia de la astronomía''. Ediciones Nowtilus. ISBN 9788499675046.</ref> Abans de l'any [[1939]], científics alemans entrarien en contacte en Goddard ocasionalment per a fer-li preguntes tècniques. En [[1963]], von Braun digué sobre Goddard: {{cita|"els seus coets... poden haver segut alguna cosa rústics per als estandarts actuals, pero encengueren el camí i incorporaren moltes característiques amprades en nostres coets i vehículs espacials més moderns".}}

Irònicament, fon la [[Alemanya nazi]] la que s'interessà per les seues investigacions. [[Wernher von Braun]] desenrollà els coets [[V-2]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] prenent com base els dissenys i idees de Goddard.<ref>Rodríguez Cardona, Á. (2013). ''Breve historia de la astronomía''. Ediciones Nowtilus. ISBN 9788499675046.</ref> Abans de l'any [[1939]], científics alemans entrarien en contacte en Goddard ocasionalment per a fer-li preguntes tècniques. En [[1963]], von Braun digué sobre Goddard: {{cita|"els seus coets... poden haver segut alguna cosa rústics per als estàndarts actuals, pero encengueren el camí i incorporaren moltes característiques amprades en nostres coets i vehículs espacials més moderns".}}

Goddard fon el centre d'una operació d'espionage famosa que implicava a l'agència d'inteligencia alemana, [[Abwehr]] i un espia cridat Nikolaus Ritter. Com cap de les operacions en Estats Units de l'agència, Ritter reclutà a una persona que s'infiltrà en el círcul íntim de Goddard, filtrant els seus descobriments als alemans.

Goddard fon el centre d'una operació d'espionage famosa que implicava a l'agència d'inteligencia alemana, [[Abwehr]] i un espia nomenat Nikolaus Ritter. Com cap de les operacions en Estats Units de l'agència, Ritter reclutà a una persona que s'infiltrà en el círcul íntim de Goddard, filtrant els seus descobriments als alemans.

Despuix de que la seua oferta per a desenrollar coets per al Eixercit fora rebujada, Goddard traslladà el seu interés principal en el treball d'aeronaus experimentals per a l'Armada d'Estats Units. En acabar la guerra, Goddard pogué examinar els V-2 alemans capcionats, del quals pogué reconéixer els components. No obstant, Goddard no dissenyaria més coets.

Despuix de que la seua oferta per a desenrollar coets per al Eixercit fora rebujada, Goddard traslladà el seu interés principal en el treball d'aeronaus experimentals per a l'Armada d'Estats Units. En acabar la guerra, Goddard pogué examinar els V-2 alemans capcionats, del quals pogué reconéixer els components. No obstant, Goddard no dissenyaria més coets.

* [http://www.gsfc.nasa.gov/gsfc/service/gallery/fact_sheets/general/goddard/goddard.htm Biografia de Robert Goddard en la NASA]

* [http://www.gsfc.nasa.gov/gsfc/service/gallery/fact_sheets/general/goddard/goddard.htm Biografia de Robert Goddard en la NASA]

[[Categoria:Pioners de l'astronàutica]]

[[Categoria:Pioners de l'astronàutica]]