Canvis

Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, falta jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va trancòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.  

Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, falta jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va trancòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.  

Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de [[Madrit]], on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.

Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de [[Madrit]], a on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.

En l' any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.

En l' any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.