Canvis

La margarina té una llarga història, en ocasions confusa. El seu nom s'origina despuix del descobriment del «àcit margàric», realisat per [[Michel Eugène Chevreul]] en [[1813]]. Es pensava que l'àcit margàric era un dels tres [[àcits grassos]] que en combinació formaven les [[grasses]] [[animal]]és, sent els atres el [[àcit esteàric]] i el [[àcit oleic]]. No obstant, en l'any [[1853]] es va descobrir que l'àcit *margárico no era més que una combinació de [[àcit esteàric]] i del [[àcit palmític]], ans desconegut.

La margarina té una llarga història, en ocasions confusa. El seu nom s'origina despuix del descobriment del «àcit margàric», realisat per [[Michel Eugène Chevreul]] en [[1813]]. Es pensava que l'àcit margàric era un dels tres [[àcits grassos]] que en combinació formaven les [[grasses]] [[animal]]és, sent els atres el [[àcit esteàric]] i el [[àcit oleic]]. No obstant, en l'any [[1853]] es va descobrir que l'àcit *margárico no era més que una combinació de [[àcit esteàric]] i del [[àcit palmític]], ans desconegut.

En la década dels anys [[1860]], l'emperador [[Napoleón III de França]] va oferir una recompensa a qualsevol que poguera elaborar satisfactòriament un substitut a la manteca, cara i difícil de conservar, per a les classes socials baixes i les [[forces armades]]:  un «cossos grassos com la [[manteca]], pero de preu inferior, apta per a conservar-se llarc temps sense alterar-se guardant el seu valor nutricional».<ref>«corps gras semblable au [[beurre]], mais de prix inférieur, apte à es conserver longtemps sans s'altérer en gardant sa valeur nutritive».</ref> El farmacèutic [[Hippolyte Mège-Mouriés]] va realisar una [[emulsió]] blanca resultant del greix de vacú fraccionada, de llet i d'aigua, batejada «*oleomargarina» (que despuix va acurtar a margarina, del grec, ''margaron'', 'blanc de perla' i del nom polialcohol-glicerina). Es preparava extraent la porció [[líquit|líquida]] baix [[pressió]] i despuix deixant-la [[sòlit|*solidificar]]. Quan es combina en [[*butirina]] i aigua produïx un substitut de la manteca de similar sabor. La patent va ser presentada en l'any [[1872]] i la comercialisació de la margarina es desenrollarà després. La producció de margarina va cobrar real importància durant la [[Segona Guerra Mundial]], sobretot en [[Alemanya]], com a substitut de la manteca i font de [[lípit|lípits]]. Posteriorment, la margarina es va convertir en un negoci mundial.

En la década dels anys [[1860]], l'emperador [[Napoleón III de França]] va oferir una recompensa a qualsevol que poguera elaborar satisfactòriament un substitut a la manteca, cara i difícil de conservar, per a les classes socials baixes i les [[forces armades]]:  un «cossos grassos com la [[manteca]], pero de preu inferior, apta per a conservar-se llarc temps sense alterar-se guardant el seu valor nutricional».<ref>«corps gras semblable au [[beurre]], mais de prix inférieur, apte à es conserver longtemps sans s'altérer en gardant sa valeur nutritive».</ref> El farmacèutic [[Hippolyte Mège-Mouriés]] va realisar una [[emulsió]] blanca resultant del greix de vacú fraccionada, de llet i d'aigua, batejada «*oleomargarina» (que despuix va acurtar a margarina, del grec, ''margaron'', 'blanc de perla' i del nom polialcohol-glicerina). Es preparava extraent la porció [[líquit|líquida]] baix [[pressió]] i despuix deixant-la [[sòlit|*solidificar]]. Quan es combina en [[*butirina]] i aigua produïx un substitut de la manteca de similar sabor. La patent va ser presentada en l'any [[1872]] i la comercialisació de la margarina es desenrollarà despuix. La producció de margarina va cobrar real importància durant la [[Segona Guerra Mundial]], sobretot en [[Alemanya]], com a substitut de la manteca i font de [[lípit|lípits]]. Posteriorment, la margarina es va convertir en un negoci mundial.

=== Actualitat ===

=== Actualitat ===