Canvis

La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'[[Antiga Roma|Estat Romà]], en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els sigles II-III d. C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón.

La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'[[Antiga Roma|Estat Romà]], en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els sigles II-III d. C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón.

Després de varis sigles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el [[sigle VI]], que terminaria a principis del [[sigle VIII]] en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en [[Roma]] i [[Toledo]], no fon fàcil de sometre, establint-se en l'any [[722]] una independència de fet com Regne d'Astúries despuix de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el [[sigle X]] al [[Regne de Lleó]]. Durant els sigles mijos, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escasses. Després de la rebelió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes.

Despuix de varis sigles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el [[sigle VI]], que terminaria a principis del [[sigle VIII]] en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en [[Roma]] i [[Toledo]], no fon fàcil de sometre, establint-se en l'any [[722]] una independència de fet com Regne d'Astúries despuix de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el [[sigle X]] al [[Regne de Lleó]]. Durant els sigles mijos, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escasses. Despuix de la rebelió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes.

En el [[sigle XVI]] el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana al sigle següent.

En el [[sigle XVI]] el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana al sigle següent.

Durant la revolució de l'any 1934, protagonisada per els miners de les Conques, Oviedo queda assolada en bona part: resulten incendiats, entre atres edificis, el de l'Universitat, que la seua biblioteca guardava fondos bibliogràfics d'extraordinari valor que no es pogueren recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmara Santa en la Catedral, per la seua part, fon dinamitada.

Durant la revolució de l'any 1934, protagonisada per els miners de les Conques, Oviedo queda assolada en bona part: resulten incendiats, entre atres edificis, el de l'Universitat, que la seua biblioteca guardava fondos bibliogràfics d'extraordinari valor que no es pogueren recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmara Santa en la Catedral, per la seua part, fon dinamitada.

La Guerra Civil va produir la divisió d'Astúries en dos bandos, al sumar-se Oviedo al alçament el [[19 de juliol]]. El [[25 d'agost]] de [[1937]] es proclama Gijón el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó presidint per el dirigent sindical i socialiste Belarmino Tomàs, terminant el conflicte el [[20 d'octubre]] de 1937. Després de vint anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialisació d'Astúries.

La Guerra Civil va produir la divisió d'Astúries en dos bandos, al sumar-se Oviedo al alçament el [[19 de juliol]]. El [[25 d'agost]] de [[1937]] es proclama Gijón el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó presidint per el dirigent sindical i socialiste Belarmino Tomàs, terminant el conflicte el [[20 d'octubre]] de 1937. Despuix de vint anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialisació d'Astúries.

Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de [[1990]], el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme.

Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de [[1990]], el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme.