Canvis

En els térmens municipals de [[Calasparra]] i [[Cieza]] se troba l'espai natural protegit del [[Canó de los Almadenes]], que té casi quatre quilómetros de llongitut i en algunes zones té més de cent metros de desnivell.<ref>[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpca.html Ficha del espai protegit. Comunitat autònoma de Múrcia]</ref>

En els térmens municipals de [[Calasparra]] i [[Cieza]] se troba l'espai natural protegit del [[Canó de los Almadenes]], que té casi quatre quilómetros de llongitut i en algunes zones té més de cent metros de desnivell.<ref>[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpca.html Ficha del espai protegit. Comunitat autònoma de Múrcia]</ref>

Rep en este tram a afluents com el riu [[Alhárabe]], l'[[Argos]] i el [[Quípar]], tots estos rius-rambla mediterràneus, per a entrar despuix a les concas morfoestructurals de Cieza, Abarán i Blanca, que conformen les veges [[Vega Alta del Segura|alta]] i [[Vega Mija del Segura|mija]] del Segura, zones aprofitades per al regadiu des de sigles arrere, com en el [[Vall de Ricote]]. Després d'estes el riu entra en un vall estret aprofitat per a retindre les seues aigües en el pantà de Ojós, del que ixen els canals esquerre i dret del [[Transvase Tajo-Segura]].

Rep en este tram a afluents com el riu [[Alhárabe]], l'[[Argos]] i el [[Quípar]], tots estos rius-rambla mediterràneus, per a entrar despuix a les concas morfoestructurals de Cieza, Abarán i Blanca, que conformen les veges [[Vega Alta del Segura|alta]] i [[Vega Mija del Segura|mija]] del Segura, zones aprofitades per al regadiu des de sigles arrere, com en el [[Vall de Ricote]]. Despuix d'estes el riu entra en un vall estret aprofitat per a retindre les seues aigües en el pantà de Ojós, del que ixen els canals esquerre i dret del [[Transvase Tajo-Segura]].

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].

Precisament un d'estos reencarrilaments rebé en 1994 el prestigiós [[premi internacional Puente de Alcántara]], per la singularitat del proyecte i la seua integració en el ecosistema local per mig de la recuperació d'espècies vegetals autòctones i per ser un proyecte pioner en respectar l'equilibri mig ambiental.

Precisament un d'estos reencarrilaments rebé en 1994 el prestigiós [[premi internacional Puente de Alcántara]], per la singularitat del proyecte i la seua integració en el ecosistema local per mig de la recuperació d'espècies vegetals autòctones i per ser un proyecte pioner en respectar l'equilibri mig ambiental.

Després de la millora del llit, els beneficis per a la conca del Segura han segut evidents. Des de l'eixecució de les obres, no s'han detectat inundacions significatives per lo que la població de la zona, 1.600.000 habitants, s'ha vist altament afavorida. En lo que respecta als beneficis econòmics, el proyecte ha permés el desenroll dels territoris que abans estaven amenaçats i que en l'actualitat se troben protegits per estes infraestructures.

Despuix de la millora del llit, els beneficis per a la conca del Segura han segut evidents. Des de l'eixecució de les obres, no s'han detectat inundacions significatives per lo que la població de la zona, 1.600.000 habitants, s'ha vist altament afavorida. En lo que respecta als beneficis econòmics, el proyecte ha permés el desenroll dels territoris que abans estaven amenaçats i que en l'actualitat se troben protegits per estes infraestructures.

En qüestió tecnològica, en l'objecte de millorar la gestió de les avingudes i del seua normal explotació, s'ha implementat el [[Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica]] (SAIH), un sistema que permet el coneiximent, en temps real, de la situació hidrològica de la conca permetent activar les alarmes necessàries a la població. Este sistema encara se troba en fase d'ampliació i millora.

En qüestió tecnològica, en l'objecte de millorar la gestió de les avingudes i del seua normal explotació, s'ha implementat el [[Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica]] (SAIH), un sistema que permet el coneiximent, en temps real, de la situació hidrològica de la conca permetent activar les alarmes necessàries a la població. Este sistema encara se troba en fase d'ampliació i millora.