Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'
Llínea 58: Llínea 58:  
La RDC és ama d'una rica i variada [[Història de la República Democràtica del Congo|historia]] que s'inicia en els primers [[Migracions Bantú|migrants bantús]] que varen arribar a la zona, la qual es convertiria en l'epicentre del gran [[Regne del Congo]] a mitan [[sigle XV]].  
 
La RDC és ama d'una rica i variada [[Història de la República Democràtica del Congo|historia]] que s'inicia en els primers [[Migracions Bantú|migrants bantús]] que varen arribar a la zona, la qual es convertiria en l'epicentre del gran [[Regne del Congo]] a mitan [[sigle XV]].  
   −
Després de ser reclamat el territori per l'[[Associació Internacional Africana]] (propietat del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]]) com [[Estat Lliure del Congo|Estat Lliure]], i despuix d'una [[colònia administrativa|colonisació]] particularment brutal per part de [[Bèlgica]], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] devall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese Seko]]. Durant el govern de Sese Seko el país es viu somés a un govern autoritari, violent i [[Cleptocràcia|cleptócrata]], que va arruïnar l'economia del Congo. La caiguda d'est últim provocà l'inici d'una greu [[Primera Guerra del Congo|guerra civil]] que degeneraria en una [[Segona Guerra del Congo|conflagració continental]], en la qual varen intervindre forces armades de més de set països, deixant com a tràgic saldo més de 4 millons de morts. El resultat fon l'intervenció de l'[[ONU]] en les seues forces de pau organisades en la [[MONUC]].
+
Despuix de ser reclamat el territori per l'[[Associació Internacional Africana]] (propietat del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]]) com [[Estat Lliure del Congo|Estat Lliure]], i despuix d'una [[colònia administrativa|colonisació]] particularment brutal per part de [[Bèlgica]], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] devall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese Seko]]. Durant el govern de Sese Seko el país es viu somés a un govern autoritari, violent i [[Cleptocràcia|cleptócrata]], que va arruïnar l'economia del Congo. La caiguda d'est últim provocà l'inici d'una greu [[Primera Guerra del Congo|guerra civil]] que degeneraria en una [[Segona Guerra del Congo|conflagració continental]], en la qual varen intervindre forces armades de més de set països, deixant com a tràgic saldo més de 4 millons de morts. El resultat fon l'intervenció de l'[[ONU]] en les seues forces de pau organisades en la [[MONUC]].
    
Entre els anys [[2003]] i [[2007]] el país vixqué una tensa calma, baix la direcció d'un [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|govern de transició]]. A finals de [[2006]] hi hagueren [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph Kabila]], qui fins llavors eixercia les funcions interinament.
 
Entre els anys [[2003]] i [[2007]] el país vixqué una tensa calma, baix la direcció d'un [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|govern de transició]]. A finals de [[2006]] hi hagueren [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph Kabila]], qui fins llavors eixercia les funcions interinament.
Llínea 121: Llínea 121:     
=== La dictadura de Mobutu ===
 
=== La dictadura de Mobutu ===
Després de cinc anys d'extrema inestabilitat i descontent civil, [[Mobutu Sese Seko|Joseph-Désiré Mobutu]], ara tinent general, recolzat per la [[CIA]], va derrocar per mig d'un [[colp d'Estat]] a Kasavubu en [[1965]], s'establí un sistema polític d'un sol partit i Mobutu se autoproclamà Cap d'Estat. Ocasionalment cridava a eleccions a on ell era l'únic candidat. [[Image:Mobutu Sese Seko 1973.jpg|thumb|left|<center>Mobutu en 1973.</center>]]
+
Despuix de cinc anys d'extrema inestabilitat i descontent civil, [[Mobutu Sese Seko|Joseph-Désiré Mobutu]], ara tinent general, recolzat per la [[CIA]], va derrocar per mig d'un [[colp d'Estat]] a Kasavubu en [[1965]], s'establí un sistema polític d'un sol partit i Mobutu se autoproclamà Cap d'Estat. Ocasionalment cridava a eleccions a on ell era l'únic candidat. [[Image:Mobutu Sese Seko 1973.jpg|thumb|left|<center>Mobutu en 1973.</center>]]
 
El país va fruir d'una relativa estabilitat, pero el govern del dictador Mobutu fon acusat de violacions als [[drets humans]], repressions, [[cult a la personalitat]] (cada billet congolés portava la seua image, el seu retrat estava posat en tots els edificis públics, en molts negocis i en cartells grans, i era comú que la gent ordinària vestira a la seua semblança) i corrupció extrema; en 1984 es digué que Mobutu posseïa quatre mil millons de dólars nortamericans, un import semblant al deute nacional, en les seus contes bancaris en Suïssa. Per a avivar el sentiment africaniste, va començar el 1 de juny de 1966 a renomenar les ciutats de la nació: Léopoldville es convertí en Kinshasa (el país era conegut com la República Democràtica del Congo-Kinshasa), Stanleyville fon nomenada a Kisangani i Elisabethville a Lumbumbashi. La campanya de renomenament de ciutats es va completar en els [[anys 1970|anys 70]]. En 1971 renomenà al país com '''[[República de Zaire]] ''' (el quart canvi de nom en onze anys i el sext en el conte), el riu Congo es convertí en el Riu Zaire i l'any següent Mobutu es va canviar el nom a [[Mobutu Sese Seko]].
 
El país va fruir d'una relativa estabilitat, pero el govern del dictador Mobutu fon acusat de violacions als [[drets humans]], repressions, [[cult a la personalitat]] (cada billet congolés portava la seua image, el seu retrat estava posat en tots els edificis públics, en molts negocis i en cartells grans, i era comú que la gent ordinària vestira a la seua semblança) i corrupció extrema; en 1984 es digué que Mobutu posseïa quatre mil millons de dólars nortamericans, un import semblant al deute nacional, en les seus contes bancaris en Suïssa. Per a avivar el sentiment africaniste, va començar el 1 de juny de 1966 a renomenar les ciutats de la nació: Léopoldville es convertí en Kinshasa (el país era conegut com la República Democràtica del Congo-Kinshasa), Stanleyville fon nomenada a Kisangani i Elisabethville a Lumbumbashi. La campanya de renomenament de ciutats es va completar en els [[anys 1970|anys 70]]. En 1971 renomenà al país com '''[[República de Zaire]] ''' (el quart canvi de nom en onze anys i el sext en el conte), el riu Congo es convertí en el Riu Zaire i l'any següent Mobutu es va canviar el nom a [[Mobutu Sese Seko]].
   Llínea 145: Llínea 145:     
=== Política ===
 
=== Política ===
Després de décades de dictadures, guerres i conflictes, la República Democràtica del Congo ha vixcut a mijan d'esta década els primers comicis de la seua història. Les eleccions tingueren com a finalitat l'aprovar la nova Constitució del país (2005), eleccions de [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|president i membres de l'Assamblea Nacional]] (2006), i [[Eleccions per a governadors de la República Democràtica del Congo de 2007|governadors de les províncies]] i [[Eleccions al Senat de la República Democràtica del Congo de 2007|membres del Senat]] (2007).
+
Despuix de décades de dictadures, guerres i conflictes, la República Democràtica del Congo ha vixcut a mijan d'esta década els primers comicis de la seua història. Les eleccions tingueren com a finalitat l'aprovar la nova Constitució del país (2005), eleccions de [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|president i membres de l'Assamblea Nacional]] (2006), i [[Eleccions per a governadors de la República Democràtica del Congo de 2007|governadors de les províncies]] i [[Eleccions al Senat de la República Democràtica del Congo de 2007|membres del Senat]] (2007).
    
=== Organisació territorial ===
 
=== Organisació territorial ===
124 521

edicions

Menú de navegació