Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  11:09 3 jul 2021
Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'
Llínea 61: Llínea 61:  
== Curs baix ==
 
== Curs baix ==
 
[[Archiu:Concurso regional de pesca en Fortaleny, en el río Júcar.jpg‎|thumb|350 px|left|Concurs regional de peixca (sense mort) en [[Fortaleny]], en la vora dreta del riu Xúquer]]
 
[[Archiu:Concurso regional de pesca en Fortaleny, en el río Júcar.jpg‎|thumb|350 px|left|Concurs regional de peixca (sense mort) en [[Fortaleny]], en la vora dreta del riu Xúquer]]
Després de travessar la zona montanyosa del Caroig i eixir del [[pantà de Tous], conseguix el seu màxim cabal en [[Sumacàrcer]], en 49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²; en este punt, o per a ser més precisos, en la Masia de Mompó (en el tradicional lloc d'aforament), el Xúquer s'obri en la plana despuix d'haver passat pels canons i goles a on s'ubica el [[pantà de Tous]], i a partir d'eixe moment els seus nivells disminuïxen a causa de l'intens aprofitament per al regadiu en les Riberes: la [[Ribera Alta]] i la [[Ribera Baixa]].
+
Despuix de travessar la zona montanyosa del Caroig i eixir del [[pantà de Tous], conseguix el seu màxim cabal en [[Sumacàrcer]], en 49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²; en este punt, o per a ser més precisos, en la Masia de Mompó (en el tradicional lloc d'aforament), el Xúquer s'obri en la plana despuix d'haver passat pels canons i goles a on s'ubica el [[pantà de Tous]], i a partir d'eixe moment els seus nivells disminuïxen a causa de l'intens aprofitament per al regadiu en les Riberes: la [[Ribera Alta]] i la [[Ribera Baixa]].
 
[[File:Estación de bombeo de agua del Júcar.JPG‎|thumb|right|200px|Bombeig de l'aigua del Xúquer per al rec dels arrossars de [[Sueca]]]]  
 
[[File:Estación de bombeo de agua del Júcar.JPG‎|thumb|right|200px|Bombeig de l'aigua del Xúquer per al rec dels arrossars de [[Sueca]]]]  
   Llínea 71: Llínea 71:  
Esta zona és la seua plana aluvial, de gran importància econòmica, a causa de l'agricultura, sent la zona més densament poblada del seu curs. La planura està formada per les aportacions tant del mateix Xúquer com dels seus afluents [[Magre]] i [[Albaida]]. Ací el riu descriu un recorregut sinuós en meandres i situant-se en cotes més altes que les terres contigües, algunes d'elles importants marjals com l'[[Albufera de Valéncia]].
 
Esta zona és la seua plana aluvial, de gran importància econòmica, a causa de l'agricultura, sent la zona més densament poblada del seu curs. La planura està formada per les aportacions tant del mateix Xúquer com dels seus afluents [[Magre]] i [[Albaida]]. Ací el riu descriu un recorregut sinuós en meandres i situant-se en cotes més altes que les terres contigües, algunes d'elles importants marjals com l'[[Albufera de Valéncia]].
 
[[Archiu:Desembocadura del río Júcar.jpg‎|thumb|left|250px|Desembocadura del riu Xúquer. Podem vore també part de la ciutat de [[Cullera]] a la dreta i el seu castell a l'esquerra]]  
 
[[Archiu:Desembocadura del río Júcar.jpg‎|thumb|left|250px|Desembocadura del riu Xúquer. Podem vore també part de la ciutat de [[Cullera]] a la dreta i el seu castell a l'esquerra]]  
En el curs baix es troben algunes ciutats importants, com és el cas de [[Carcaixent]], [[Alzira]], ubicada originàriament en un meandre del riu que rodejava completament a la ciutat (el nom de [[Alzira]] significa illa), [[Algemesí]] (junt en el riu [[Magre]], prop de la seua desembocadura en el Xúquer), [[Sueca]] i [[Cullera]], ya en la desembocadura. Esta és també la zona en major risc d'inundacions al configurar la plana aluvial del riu prop de la seua desembocadura. Després d'un recorregut de 497,5 km desemboca en [[Cullera]], no sense abans servir de port deportiu per a centenars d'embarcacions, inclusivament de grandària respectable, com pot vore's fàcilment des del castell.  
+
En el curs baix es troben algunes ciutats importants, com és el cas de [[Carcaixent]], [[Alzira]], ubicada originàriament en un meandre del riu que rodejava completament a la ciutat (el nom de [[Alzira]] significa illa), [[Algemesí]] (junt en el riu [[Magre]], prop de la seua desembocadura en el Xúquer), [[Sueca]] i [[Cullera]], ya en la desembocadura. Esta és també la zona en major risc d'inundacions al configurar la plana aluvial del riu prop de la seua desembocadura. Despuix d'un recorregut de 497,5 km desemboca en [[Cullera]], no sense abans servir de port deportiu per a centenars d'embarcacions, inclusivament de grandària respectable, com pot vore's fàcilment des del castell.  
    
El curs baix del Xúquer és zona tarongera per excelència ([[Vicente Blasco Ibáñez]] descriu molt be la zona en la seua famosa novela ''Entre naranjos'') i també arrossera, encara que ya en la [[Ribera Baixa]], a lo llarc de les séquies que, eixint del propi riu, desembocaran en l'Albufera.
 
El curs baix del Xúquer és zona tarongera per excelència ([[Vicente Blasco Ibáñez]] descriu molt be la zona en la seua famosa novela ''Entre naranjos'') i també arrossera, encara que ya en la [[Ribera Baixa]], a lo llarc de les séquies que, eixint del propi riu, desembocaran en l'Albufera.
126 784

edicions

Menú de navegació