Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  11:07 3 jul 2021
Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'
Llínea 68: Llínea 68:  
Els Bòers es  resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.
 
Els Bòers es  resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.
   −
Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]]  i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades despuix de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de l'any [[1910]], just deu anys despuix de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major despuix de la guerra.
+
Despuix de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]]  i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades despuix de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de l'any [[1910]], just deu anys despuix de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major despuix de la guerra.
    
En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:  
 
En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:  
124 351

edicions

Menú de navegació