Llínea 22: |
Llínea 22: |
| |mapa= | | |mapa= |
| }} | | }} |
− | L''''ucranià''' (''украї́нська мо́ва'', transliteració: ukraïns'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma bielorrus|bielorrus]]. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrus i l'ucranià sorgiren de l'[[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, l'ucranià parlat se pareix més al [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i l'ucranià. Se li solia dir "chicotet rus". | + | L''''ucranià''' (''украї́нська мо́ва'', transliteració: ukraïns'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma bielorrús|bielorrús]]. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrús i l'ucranià sorgiren de l'[[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, l'ucranià parlat se pareix més al [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i l'ucranià. Se li solia dir "chicotet rus". |
| | | |
− | L'idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en [[Ucrània]] (77,8% de la població total), a soles en Ucrània occidental l'ucranià és l'idioma que predomina. En [[Kiev]] se parlen abdós llengües, un canvi notable des del passat recent quan la ciutat era principalment rusparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per l'influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals d'Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recorrien a l'idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus és la llengua de la població urbana, mentres que l'ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est d'Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] l'ucranià està casi absent. | + | L'idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en [[Ucrània]] (77,8% de la població total), a soles en Ucrània occidental l'ucranià és l'idioma que predomina. En [[Kíev]] se parlen abdós llengües, un canvi notable des del passat recent quan la ciutat era principalment rusparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per l'influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals d'Ucrània, pero també per alguns natius de Kíev que recorrien a l'idioma que parlen en casa i en la vida quotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus és la llengua de la població urbana, mentres que l'ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est d'Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] l'ucranià està casi absent. |
| | | |
− | Pot esperar-se un aument de l'us de l'idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària de l'ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació al seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de polítique incentives per part de l'estat. | + | Pot esperar-se un aument de l'us de l'idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària de l'ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstrucció al seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de polítiques incentives per part de l'estat. |
| | | |
| == Alfabet == | | == Alfabet == |
Llínea 48: |
Llínea 48: |
| | | |
| == Grups de variants == | | == Grups de variants == |
− | [[File:Map of Ukrainian dialects.png|thumb|250px|Mapa de les variants i subgrups de l'ucranià ([[2005]]).]] | + | [[File:Map of Ukrainian dialects.png|thumb|250px|Mapa de les variants i subgrups de l'ucranià ([[2005]])]] |
| * '''Grup septentrional''' | | * '''Grup septentrional''' |
| ** '''Polesi''' | | ** '''Polesi''' |
Llínea 73: |
Llínea 73: |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
− | *[[Ucrània]] | + | * [[Ucrània]] |
− | *[[Llengües eslaves]] | + | * [[Llengües eslaves]] |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Ukrainian language}} |
| | | |
| {{Llengües eslaves}} | | {{Llengües eslaves}} |
| | | |
| + | [[Categoria:Ucrània]] |
| [[Categoria:Llengües eslaves]] | | [[Categoria:Llengües eslaves]] |
| [[Categoria:Llingüística]] | | [[Categoria:Llingüística]] |