Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], 20 de febrer de [[1868]] - [[Prada de Conflent]], 25 de decembre de [[1948]]), fon l'inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]]. | + | '''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], 20 de febrer de [[1868]] - Prada de Conflent, 25 de decembre de [[1948]]), fon l'inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]]. |
| | | |
| == Infància == | | == Infància == |
Llínea 5: |
Llínea 5: |
| | | |
| == Uns inicis polèmics == | | == Uns inicis polèmics == |
− | [[Fabra]] inicià estudis d’[[Ingenieria]] que, progressivament, alternà en una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. En 1891, l'editorial de "[[L'Avenç (1881-1893)|L'Avenç]]" li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', a on, per primera vegada en metodologia científica, es descriu la llengua catalana parlada en una transcripció [[fonètica]]. Junt en [[Joaquim Casas Carbó]] i [[Jaume Massó i Torrents]], Fabra va mamprendre la segona llingüísticata "[[L'Avenç]]"<ref name="Avenç">{{Cita web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/ | + | [[Fabra]] inicià estudis d’[[Ingenieria]] que, progressivament, alternà en una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. En 1891, l'editorial de "L'Avenç (1881-1893)" li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', a on, per primera vegada, es descriu la llengua catalana parlada en una transcripció [[fonètica]]. Junt en Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va mamprendre la segona campanya llingüístic de la revista catalana "[[L'Avenç]]"<ref name="Avenç">{{Cita web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/ |
| |title= L'Avenç: la modernisació de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Este va ser el primer intent científic de [[sistematisació]] de la llengua catalana, un intent que provocà grans polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativisació]] del català. | | |title= L'Avenç: la modernisació de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Este va ser el primer intent científic de [[sistematisació]] de la llengua catalana, un intent que provocà grans polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativisació]] del català. |
| | | |
− | En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l’[[Escola d'ingeniers de Bilbao]], ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]]. | + | En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de Bilbao, ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]]. |
| | | |
− | En [[1906]] va participar en el [[I Congrés Internacional de la Llengua Catalana]] en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat, fins al punt que [[Prat de la Riba]] el cridà per dirigir la [[normativisació]] llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any després donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió. | + | En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] el cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any després donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió. |
| | | |
| Un dels punts mes polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan només basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català. | | Un dels punts mes polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan només basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català. |
Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | | |
| | | |
− | == Un mestrage eficaç == | + | == Diccionari del Català == |
| A partir de l’any [[1918]], en la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a l’oficial, s'inicia una etapa que culmina en [[1932]] en la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, en [[1968]], en el títul d’''Introducció a la gramàtica catalana''. | | A partir de l’any [[1918]], en la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a l’oficial, s'inicia una etapa que culmina en [[1932]] en la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, en [[1968]], en el títul d’''Introducció a la gramàtica catalana''. |
| | | |
− | La seua obra ''Converses filològiques'' ([[1924]]) sorgiren de l'anhel de Fabra de divulgar les seues reflexions llingüístiques. Es tracta d'artículs breus que plantegen dubtes idiomàtics molt freqüents. | + | La seua obra ''Converses filològiques'' ([[1924]]) sorgiren de l'anhel de Fabra de divulgar les seues reflexions llingüístiques. Es tracta d'artículs breus que plantegen dubtes idiomàtics molt freqüents. |
− | | + | |
− | == Reconeiximents ==
| |
| L'any [[1932]], [[Fabra]] accedí directament a la càtedra de [[llengua catalana]] de l’Universitat de Barcelona. En ell entrava oficialment la [[llengua catalana]] en una Universitat catalana per primera volta en l’història. En [[1933]], [[Fabra]] fon nomenat president del [[Patronat universitari]]. | | L'any [[1932]], [[Fabra]] accedí directament a la càtedra de [[llengua catalana]] de l’Universitat de Barcelona. En ell entrava oficialment la [[llengua catalana]] en una Universitat catalana per primera volta en l’història. En [[1933]], [[Fabra]] fon nomenat president del [[Patronat universitari]]. |
| | | |
Llínea 39: |
Llínea 38: |
| | | |
| # Adopció de formes noves o copiades d'atres llengües per tal de diferenciar-se del castellà (tz, tx, tg, tj, etc.), intenció final confessada pel propi Pompeu Fabra. | | # Adopció de formes noves o copiades d'atres llengües per tal de diferenciar-se del castellà (tz, tx, tg, tj, etc.), intenció final confessada pel propi Pompeu Fabra. |
− | # Basar-se en el dialecte barceloní per a unificar la llengua catalana, en detriment d'atres dialectes catalans com el « lleidatà », « tarraconense », tortosí, etc. | + | # Basar-se en el dialecte barceloní per a unificar la llengua catalana, en detriment d'atres dialectes catalans com el "lleidatà", "tarraconense" o el "tortosí", etc. |
| # Copiar la forma d'escriure de la llengua valenciana, que contava en un Segle d'Or, en l'intenció futura de tractar de incorporar a la llengua valenciana com a part del català. Eixemple: cat. "Furné" val. "Forner". Fabra, efectivament, tria l'escritura de la [[llengua valenciana]]. | | # Copiar la forma d'escriure de la llengua valenciana, que contava en un Segle d'Or, en l'intenció futura de tractar de incorporar a la llengua valenciana com a part del català. Eixemple: cat. "Furné" val. "Forner". Fabra, efectivament, tria l'escritura de la [[llengua valenciana]]. |
| # Exclusió d’[[arcaismes]] i [[dialectalismes]] de difícil admissió per part dels parlants. | | # Exclusió d’[[arcaismes]] i [[dialectalismes]] de difícil admissió per part dels parlants. |