Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | A lo llarc de l'història, diversos Estats i multitut de pobles varen assentar en la península ibèrica les seues institucions polítiques. Ya que alguns varen desaparéixer i uns atres varen evolucionar, no existix consens historiogràfic a l'hora de precisar en quin moment temporal es pot situar l'orige o fundació d'Espanya com a país (nació o Estat), fins al punt de que fins i tot es baralla la possibilitat de que tal moment no es puga precisar, per entendre que Espanya és el frut d'un procés evolutiu. | + | A lo llarc de l'història, diversos Estats i multitut de pobles varen assentar en la [[Península Ibèrica]] les seues institucions polítiques. Ya que alguns varen desaparéixer i uns atres varen evolucionar, no existix consens historiogràfic a l'hora de precisar en quin moment temporal es pot situar l'orige o fundació d'[[Espanya]] com a país (nació o Estat), fins al punt de que fins i tot es baralla la possibilitat de que tal moment no es puga precisar, per entendre que Espanya és el frut d'un procés evolutiu. |
| | | |
− | Existixen cinc propostes principals per a situar el moment a partir del com es pot parlar d'Espanya com a país: l'época dels regnes visigots; l'unió de Corones a partir dels Reis Catòlics; l'existència d'un primer monarca comú, Carlos I; el canvi organisatiu i polític que el centralisme de Felipe V va supondre; i la promulgació de la Constitució de Càdis. | + | Existixen cinc propostes principals per a situar el moment a partir del com es pot parlar d'Espanya com a país: l'época dels [[Regne visigot|regnes visigots]]; l'unió de Corones a partir dels [[Reis Catòlics]]; l'existència d'un primer monarca comú, [[Carles I d'Espanya|Carlos I]]; el canvi organisatiu i polític que el centralisme de [[Felipe V]] va supondre; i la promulgació de la [[Constitució de Càdis]]. |
| | | |
| == Edat antiga == | | == Edat antiga == |
− | L'orige del nom [[Iberia]], referit a la península en la que es troben actualment Andorra, Espanya, Portugal i el territori britànic d'ultramar de Gibraltar, és d'orige desconegut. La teoria majoritària manifesta que prové del grec, provablement en alusió al riu ''Iber'', actual [[Ebre]]. | + | L'orige del nom [[Iberia]], referit a la península en la que es troben actualment [[Andorra]], Espanya, [[Portugal]] i el territori britànic d'ultramar de [[Gibraltar]], és d'orige desconegut. La teoria majoritària manifesta que prové del [[grec]], provablement en alusió al riu ''Iber'', actual [[Ebre]]. |
| | | |
− | Quan els romans ocupen ''Iberia'' i la denominen ''[[Hispania]]'', l'orige dels quals també és desconegut, inclinant-se la tesis majoritària per considerar-ho un vocable derivat del [[Idioma fenici|púnic]] que possiblement significa "''terra de conills''". Durant el [[Imperi romà]], la diòcesis d'Hispania (depenent de la prefectura de les Galies) va ser dividida administrativament en diferents províncies, que varen ser variant en número i delimitacions, i varen sobrepassar els llímits geogràfics de la península ibèrica. Cap d'eixes províncies coincidix en les actuals fronteres entre Portugal i Espanya més allà de la frontera natural del [[riu Guadiana]]. No obstant, per als portuguesos, Portugal i [[Lusitània]] són sinònims, i consideren que les seues raïls estan en l'antiga Lusitania, que, segons [[Estrabón]], ocupava l'actual Portugal i l'actual [[Galícia]]. | + | Quan els [[Antiga Roma|romans]] ocupen ''Iberia'' i la denominen ''[[Hispania]]'', l'orige dels quals també és desconegut, inclinant-se la tesis majoritària per considerar-ho un vocable derivat del [[Idioma fenici|púnic]] que possiblement significa "''terra de conills''". Durant el [[Imperi romà]], la diòcesis d'Hispania (depenent de la prefectura de les Galies) va ser dividida administrativament en diferents províncies, que varen ser variant en número i delimitacions, i varen sobrepassar els llímits geogràfics de la Península Ibèrica. Cap d'eixes províncies coincidix en les actuals fronteres entre Portugal i Espanya més allà de la frontera natural del [[riu Guadiana]]. No obstant, per als portuguesos, Portugal i [[Lusitània]] són sinònims, i consideren que les seues raïls estan en l'antiga Lusitania, que, segons [[Estrabón]], ocupava l'actual Portugal i l'actual [[Galícia]]. |
| | | |
| [[Categoria:Història territorial d'Espanya]] | | [[Categoria:Història territorial d'Espanya]] |
| [[Categoria:Història territorial de Portugal]] | | [[Categoria:Història territorial de Portugal]] |