− | L'història de Bèlgica està lligada a l'història dels atres Estats del Benelux. Poc a poc, els diversos Estats situats entre les futures França i Alemània haurien de fusionar-se en un sol Estat pels Ducs de Borgonya. Esta unificació va començar en 1384 i no va finalisar sino fins a en 1443. Els territoris varen ser cridats Paisos Baixos (cridats "Bèlgica" durant la dominació romana). | + | L'història de Bèlgica està lligada a l'història dels atres Estats del Benelux. Poc a poc, els diversos Estats situats entre les futures [[França]] i [[Alemània]] haurien de fusionar-se en un sol Estat pels Ducs de Borgonya. Esta unificació va començar en l'any [[1384]] i no va finalisar sino fins a l'any [[1443]]. Els territoris varen ser cridats [[Paisos Baixos]] (cridats "Bèlgica" durant la dominació romana). |
− | En el sigle XVI i com a conseqüència de la Reforma Protestant, les províncies del nort varen proclamar la seua independència. Des de llavors cal distinguir entre: | + | En el [[sigle XVI]] i com a conseqüència de la Reforma Protestant, les províncies del nort varen proclamar la seua independència. Des de llavors cal distinguir entre: |
− | * Els Paisos Baixos del Sur: Estat catòlic governat per sobirans estrangers fins a 1789 (per la casa dels Habsburcs: primer pels espanyols, despuix pels austríacs). Entre 1789 i 1830, estos Paisos Baixos del Sur varen ser ocupats pels francesos i pels neerlandesos, abans de terminar sent independents com a Estat belga. Finalment, en 1839, una part de Bèlgica formaria un nou Estat: el Gran Ducat de Luxemburc. | + | * Els Paisos Baixos del Sur: Estat catòlic governat per sobirans estrangers fins a l'any [[1789]] (per la casa dels Habsburcs: primer pels espanyols, despuix pels austríacs). Entre els anys 1789 i [[1830]], estos Paisos Baixos del Sur varen ser ocupats pels francesos i pels neerlandesos, abans de terminar sent independents com a Estat belga. Finalment, en l'any [[1839]], una part de Bèlgica formaria un nou Estat: el Gran Ducat de Luxemburc. |