Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''melada''' és una conserva de fruta cuita en [[sucre]]. La seua composició i preparació és diferent de la gelea o confit. | + | La '''melada''' és una conserva de fruita cuita en [[sucre]]. La seua composició i preparació és diferent de la gelea o confit. |
| | | |
| == Característiques == | | == Característiques == |
| | | |
− | Encara que la proporció de fruta i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruta i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruta reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruta continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les [[pomes]], els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les zarzamoras, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el método caser consistia en afegir una atra fruta en abundant pectina al dos per cent (pomes o [[suc]] de [[llima]], per eixemple). | + | Encara que la proporció de fruita i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruita i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruita reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruita continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les [[pomes]], els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les zarzamoras, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el método caser consistia en afegir una atra fruita en abundant pectina al dos per cent (pomes o [[suc]] de [[llima]], per eixemple). |
| | | |
| Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, en [[Amèrica Central]] i el [[Carib]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta". | | Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, en [[Amèrica Central]] i el [[Carib]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta". |
| | | |
− | Per a les melades venudes envasades, la llegislació de l'[[Unió Europea]] establix que deuran contindre un mínim de 35% de fruta (25% per a algunes frutes roges i el codonyer). Per a la calitat "extra", estos percentages s'eleven respectivament a 45% i 35%. Les melades de cítrics tenen que contindre un mínim de 20% de fruta del que un 75% deurà procedir de la pell. | + | Per a les melades venudes envasades, la llegislació de l'[[Unió Europea]] establix que deuran contindre un mínim de 35% de fruita (25% per a algunes frutes roges i el codonyer). Per a la calitat "extra", estos percentages s'eleven respectivament a 45% i 35%. Les melades de cítrics tenen que contindre un mínim de 20% de fruita del que un 75% deurà procedir de la pell. |
| | | |
| La llegislació espanyola establix que les melades deuran contindre un mínim de 30% de fruta, elevant estos percentages a 50% per a la calitat "extra" | | La llegislació espanyola establix que les melades deuran contindre un mínim de 30% de fruta, elevant estos percentages a 50% per a la calitat "extra" |