Llínea 11: |
Llínea 11: |
| Segons Corominas, en el seu Diccionari crític etimològic de la [[llengua castellana]], el terme "codonyer" procedix del [[grec]] μελίμηλον que significa, lliteralment, '[[poma]] de [[mel]]'. | | Segons Corominas, en el seu Diccionari crític etimològic de la [[llengua castellana]], el terme "codonyer" procedix del [[grec]] μελίμηλον que significa, lliteralment, '[[poma]] de [[mel]]'. |
| | | |
− | Entre els antics grecs, s'oferia codonyer en les bodes, un rito que va aplegar d'Orient en el cult a *Afrodita i va permanéixer sagrat. *Plutarco relata que les nóvies gregues mossegaven un codony per a *perfumar el seu [[bes]] abans d'entrar en la cambra nupcial "a fi de que el primer bes no fora desagradable". Era un codonyer el premi que Paris va concedir a Afrodita. El millor tipo de codonyer venia de la regió de Cidonia, en la costa noroest de Creta, fruta coneguda pels grecs com "Mela kudonia" o "poma de Cidonia", d'a on prové també el seu nom científic. | + | Entre els antics grecs, s'oferia codonyer en les bodes, un rito que va aplegar d'Orient en el cult a *Afrodita i va permanéixer sagrat. *Plutarco relata que les nóvies gregues mossegaven un codony per a *perfumar el seu [[bes]] abans d'entrar en la cambra nupcial "a fi de que el primer bes no fora desagradable". Era un codonyer el premi que Paris va concedir a Afrodita. El millor tipo de codonyer venia de la regió de Cidonia, en la costa noroest de Creta, fruita coneguda pels grecs com "Mela kudonia" o "poma de Cidonia", d'a on prové també el seu nom científic. |
| | | |
| Els romans també usaven codonyers; el llibre de cuina romà d'Apicio proporciona receptes per a guisar el codony en mel. [[Plini el Vell]] va mencionar una varietat, el codonyer de Mulvian, que podia menjar-se cru. | | Els romans també usaven codonyers; el llibre de cuina romà d'Apicio proporciona receptes per a guisar el codony en mel. [[Plini el Vell]] va mencionar una varietat, el codonyer de Mulvian, que podia menjar-se cru. |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| En diverses parts d'[[Europa]], el codonyer és comunament cultivat en les àrees centrals i del sur, a on els [[estiu|estius]] són lo suficientment càlits com per a que la maduració siga bona. No són cultivats en grans cantitats; generalment solament un o dos arbres de codonyer són cultivats en un hort junt en pomeres i atres arbres frutals. | | En diverses parts d'[[Europa]], el codonyer és comunament cultivat en les àrees centrals i del sur, a on els [[estiu|estius]] són lo suficientment càlits com per a que la maduració siga bona. No són cultivats en grans cantitats; generalment solament un o dos arbres de codonyer són cultivats en un hort junt en pomeres i atres arbres frutals. |
| | | |
− | El codonyer és mencionat per primera volta en un text [[anglés]] a finals del [[sigle XIII]], encara que el clima en [[Anglaterra]] no és molt adequat per la falta de calor de l'estiu, que impedix que la fruta madure totalment. També varen ser portats al [[Amèrica|Nou Món]], pero són rars en [[Amèrica del Nort]] per la seua susceptibilitat al tizó de fòc o fòc bacterià, una malaltia causada per la bactèria Erwinia amylovora. | + | El codonyer és mencionat per primera volta en un text [[anglés]] a finals del [[sigle XIII]], encara que el clima en [[Anglaterra]] no és molt adequat per la falta de calor de l'estiu, que impedix que la fruita madure totalment. També varen ser portats al [[Amèrica|Nou Món]], pero són rars en [[Amèrica del Nort]] per la seua susceptibilitat al tizó de fòc o fòc bacterià, una malaltia causada per la bactèria Erwinia amylovora. |
| | | |
| Es cultiva àmpliament en [[Argentina]], [[Uruguay]], els [[Balcans]], [[Espanya]] i la conca del [[Mediterràneu]]. Casi tot el codonyer dels mercats nortamericans prové d'Argentina[cita requerida]. | | Es cultiva àmpliament en [[Argentina]], [[Uruguay]], els [[Balcans]], [[Espanya]] i la conca del [[Mediterràneu]]. Casi tot el codonyer dels mercats nortamericans prové d'Argentina[cita requerida]. |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| == Usos == | | == Usos == |
| | | |
− | El codonyer és massa dur, astringent i agre per lo que no és usual menjar-ho cru, a menys que siga escorchat (preparant-ho de modo que el [[sucre]] cristalise). S'usa per a fer [[melada]], compota i púdin, o pot pelar-se per a posteriorment torrar-ho. El seu fort aroma fa que siga un complement per a afegir en chicotetes cantitats al pastiç de poma i a la melada, per a potenciar el sabor. Es pot també produir [[vi]] de fruta del [[suc]], una especialitat en països com [[Alemània]] i [[Polònia]]. | + | El codonyer és massa dur, astringent i agre per lo que no és usual menjar-ho cru, a menys que siga escorchat (preparant-ho de modo que el [[sucre]] cristalise). S'usa per a fer [[melada]], compota i púdin, o pot pelar-se per a posteriorment torrar-ho. El seu fort aroma fa que siga un complement per a afegir en chicotetes cantitats al pastiç de poma i a la melada, per a potenciar el sabor. Es pot també produir [[vi]] de fruita del [[suc]], una especialitat en països com [[Alemània]] i [[Polònia]]. |
| | | |
| En Espanya, hi ha regions de l'archipèlec canari a on se suavisa el seu sabor sumergint-ho prèviament en aigua de mar, de modo que este resulte més apte al paladar; també és popular en tota Espanya còure el codonyer en sucre a parts iguals, resultant la tradicional "carn de codonyer". Este - també cridat dolç de codonyer - es consumix a sovint en [[Anou|anous]] o acompanyat de [[formage de Burgos]]. | | En Espanya, hi ha regions de l'archipèlec canari a on se suavisa el seu sabor sumergint-ho prèviament en aigua de mar, de modo que este resulte més apte al paladar; també és popular en tota Espanya còure el codonyer en sucre a parts iguals, resultant la tradicional "carn de codonyer". Este - també cridat dolç de codonyer - es consumix a sovint en [[Anou|anous]] o acompanyat de [[formage de Burgos]]. |
Llínea 41: |
Llínea 41: |
| En [[Mèxic]] existixen llocs a on es menja cru preparat en sal, chile i llima. També és consumit cuinat en sucre fins a fer una pasta que se li coneix com cajeta o nugue de codonyer, moltes voltes consumit en formage. | | En [[Mèxic]] existixen llocs a on es menja cru preparat en sal, chile i llima. També és consumit cuinat en sucre fins a fer una pasta que se li coneix com cajeta o nugue de codonyer, moltes voltes consumit en formage. |
| | | |
− | En Chile, ademés de ser consumit com a melada (dolça de codonyer), es consumix cru, per ad açò prèviament es colpeja be la fruta (codonyer machucat), en lo que se li lleva el seu sabor i es torna més dolç. També se solen menjar en una miqueta de sal. | + | En Chile, ademés de ser consumit com a melada (dolça de codonyer), es consumix cru, per ad açò prèviament es colpeja be la fruita (codonyer machucat), en lo que se li lleva el seu sabor i es torna més dolç. També se solen menjar en una miqueta de sal. |
| | | |
| En Costa Rica el codonyer es cultiva i utilisa principalment a l'est de la Vall Central, a on és un ingredient freqüent per a dolços, conserves i melades des de l'época colonial.5 | | En Costa Rica el codonyer es cultiva i utilisa principalment a l'est de la Vall Central, a on és un ingredient freqüent per a dolços, conserves i melades des de l'época colonial.5 |