Canvis

Estudià Bachillerat en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]], per a llicenciar-se posteriorment en Ciències Físiques per l'Universitat Complutense de [[Madrit]] (obtenint el premi «González Martí» al millor estudiant de Física) i doctorar-se en l'any  [[1958]] per l'Universitat de [[Cambridge]] i en [[1960]] per la Complutense.

Estudià Bachillerat en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]], per a llicenciar-se posteriorment en Ciències Físiques per l'Universitat Complutense de [[Madrit]] (obtenint el premi «González Martí» al millor estudiant de Física) i doctorar-se en l'any  [[1958]] per l'Universitat de [[Cambridge]] i en [[1960]] per la Complutense.

García Moliner inicià la seua carrera professional en el [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC), per a traslladar-se ràpidament a l'universitat nortamericana d'[[Illinois]], a on fon professor durant tres anys. A la seua tornada al CSIC, va continuar els seus treballs en física de l'estat sòlit (camp en el qual va ocupar un important paper desenrollant una escola espanyola d'investigació que pronte aplegà a un gran nivell internacional), estudiant les propietats de la matèria sòlida a partir dels seus àtoms, camp on és considerat una autoritat mundial.

García Moliner inicià la seua carrera professional en el [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC), per a traslladar-se ràpidament a l'universitat nortamericana d'[[Illinois]], a on fon professor durant tres anys. A la seua tornada al CSIC, va continuar els seus treballs en física de l'estat sòlit (camp en el qual va ocupar un important paper desenrollant una escola espanyola d'investigació que pronte aplegà a un gran nivell internacional), estudiant les propietats de la matèria sòlida a partir dels seus àtoms, camp a on és considerat una autoritat mundial.

Convençut de l'importància de la tasca docent, va participar com a professor invitat en els programes d'escoles de postgrau, especialment en [[Itàlia]] i [[Escandinàvia]], en les quals es varen formar generacions de jóvens científics europeus que varen constituir la base per al posterior desenroll de la ciència en [[Europa]]. Aixina mateix va destacar per la seua tasca d'ajudar als científics dels països en vies de desenroll, també en [[Iberoamèrica]].

Convençut de l'importància de la tasca docent, va participar com a professor invitat en els programes d'escoles de postgrau, especialment en [[Itàlia]] i [[Escandinàvia]], en les quals es varen formar generacions de jóvens científics europeus que varen constituir la base per al posterior desenroll de la ciència en [[Europa]]. Aixina mateix va destacar per la seua tasca d'ajudar als científics dels països en vies de desenroll, també en [[Iberoamèrica]].