Canvis

El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de [[Vilamarchant]], tant característic de Valéncia, comenta:

El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de [[Vilamarchant]], tant característic de Valéncia, comenta:

{{Cita|Passà molt temps intentant conciliar lo modern en lo valencià. Per eixemple en l'edifici on està el marbre, pese a que el seu aspecte general era notòriament modern, usava rajoleta de "mocadoret", component-ho de forma distinta a la tradicional, també utilisava uns recursos de decoració en la part superior d'unes "torres fingides" per a obtindre clarobscur en peces de ceràmica valenciana.

{{Cita|Passà molt temps intentant conciliar lo modern en lo valencià. Per eixemple en l'edifici a on està el marbre, pese a que el seu aspecte general era notòriament modern, usava rajoleta de "mocadoret", component-ho de forma distinta a la tradicional, també utilisava uns recursos de decoració en la part superior d'unes "torres fingides" per a obtindre clarobscur en peces de ceràmica valenciana.

No fon l'únic en Espanya que perseguia eixe fi, pero era un d'els que assumia els detalls ornamentals vernàculs. El cas més famós d'eixa actitut, pero abstraent l'ornat, fon l'aragonés Fernando García Mercadal. Eixa postura li feu conectar en les vanguardes europees.

No fon l'únic en Espanya que perseguia eixe fi, pero era un d'els que assumia els detalls ornamentals vernàculs. El cas més famós d'eixa actitut, pero abstraent l'ornat, fon l'aragonés Fernando García Mercadal. Eixa postura li feu conectar en les vanguardes europees.

El meu yayo es va abraçar a la decoració vernàcula, en formes vanguardistes, fins a la seua jubilació, ho va fer sempre. Per això no deu

El meu yayo es va abraçar a la decoració vernàcula, en formes vanguardistes, fins a la seua jubilació, ho va fer sempre. Per això no deu