Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  19:49 24 maig 2021
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '
Llínea 20: Llínea 20:  
{{cita |''“Volem, fills de [[Sagunt]], volem cap al camp de l'honor. Pres nostre rei, vilment humiliada la nostra pàtria, jurem no doblegar mai el bascoll al jou afrontós d'eixos advenediços enganyadors que, baix color d'amistat, pretenen tiranisar-nos: Véncer o Morir siga el jurament irrevocable de la divisió saguntina”''<ref>Totes les cites que apareixen en la distinta bibliografia són preses de l'única biografia que es coneix, un manuscrit d'Antonio Sarmiento y Sotomayor, agregat a l'Estat Major i Major General de l'Eixèrcit de Milícies del [[Regne de Valéncia]]. El manuscrit es titula ''Resum dels fets principals del tinent coronel El senyor José Romeu.''</ref>}}
 
{{cita |''“Volem, fills de [[Sagunt]], volem cap al camp de l'honor. Pres nostre rei, vilment humiliada la nostra pàtria, jurem no doblegar mai el bascoll al jou afrontós d'eixos advenediços enganyadors que, baix color d'amistat, pretenen tiranisar-nos: Véncer o Morir siga el jurament irrevocable de la divisió saguntina”''<ref>Totes les cites que apareixen en la distinta bibliografia són preses de l'única biografia que es coneix, un manuscrit d'Antonio Sarmiento y Sotomayor, agregat a l'Estat Major i Major General de l'Eixèrcit de Milícies del [[Regne de Valéncia]]. El manuscrit es titula ''Resum dels fets principals del tinent coronel El senyor José Romeu.''</ref>}}
   −
La columna va partir en Romeu al cap de la divisió des de l'esplanada de San Francisco pel carrer Real direcció a [[Valéncia]]. En [[Valéncia]] varen véncer els espanyols a les órdens de [[Saint-Marcq]] als francesos, pero abans varen patir derrotes en el pont de Pajazo i en Cabrilla. No se sap segur si Romeu va prendre part en estes desgraciades accions, pero pareix indicar que aixina fon.<ref>José Mª Cueco Adrián. "Romeu. Héroe de l'Independència"</ref> Lo que sí que és segur és que Romeu va combatre a les órdens de Saint-Marcq en [[Valéncia]]. Després de véncer als francesos en [[Valéncia]] va tornar Romeu a [[Sagunt]] i allí va estudiar tàctica militar.
+
La columna va partir en Romeu al cap de la divisió des de l'esplanada de San Francisco pel carrer Real direcció a [[Valéncia]]. En [[Valéncia]] varen véncer els espanyols a les órdens de [[Saint-Marcq]] als francesos, pero abans varen patir derrotes en el pont de Pajazo i en Cabrilla. No se sap segur si Romeu va prendre part en estes desgraciades accions, pero pareix indicar que aixina fon.<ref>José Mª Cueco Adrián. "Romeu. Héroe de l'Independència"</ref> Lo que sí que és segur és que Romeu va combatre a les órdens de Saint-Marcq en [[Valéncia]]. Despuix de véncer als francesos en [[Valéncia]] va tornar Romeu a [[Sagunt]] i allí va estudiar tàctica militar.
    
En [[setembre]] de l'any [[1808]] viaja a [[Madrit]] per a atendre assunts de família en les oficines de l'Estat. Permaneix allí fins [[decembre]] d'eixe mateix any, quan [[Napoleó]] entra en el seu eixèrcit en [[Madrit]]. En conte de tornar a la seua ciutat, Romeu s'oferix al tinent general D. Manuel Miranda Gayoso, el qual li atorgà un lloc preferent en les portes de Recoletos i Veterinària. A pesar de rendir-se la Vila de [[Madrit]], Romeu conseguix escapar. En la seua fugida és ferit per una descàrrega en el seu braç esquerre. Ferit en un braç i sense els diners i els seus documents que li havien fet viajar a [[Madrit]], va tornar a la seua ciutat.
 
En [[setembre]] de l'any [[1808]] viaja a [[Madrit]] per a atendre assunts de família en les oficines de l'Estat. Permaneix allí fins [[decembre]] d'eixe mateix any, quan [[Napoleó]] entra en el seu eixèrcit en [[Madrit]]. En conte de tornar a la seua ciutat, Romeu s'oferix al tinent general D. Manuel Miranda Gayoso, el qual li atorgà un lloc preferent en les portes de Recoletos i Veterinària. A pesar de rendir-se la Vila de [[Madrit]], Romeu conseguix escapar. En la seua fugida és ferit per una descàrrega en el seu braç esquerre. Ferit en un braç i sense els diners i els seus documents que li havien fet viajar a [[Madrit]], va tornar a la seua ciutat.
Llínea 36: Llínea 36:  
En l'any [[1812]] organisa alçaments populars en uns quants pobles d'[[Alacant]]. Creua els montanyes d'[[Elig]] i dispersa una partida enemiga que intentava tallar-li el pas en les Pedreres. Des d'ací contínua cap a [[Novelda]], des d'a on acodix a reunir-se en els llauradors en “Les Salinetes”. Acodixen voluntaris de [[Capdet]], [[Font de la Figuera]], [[Ibi]], [[Cocentaina]], [[Bocairent]], i conseguix formar un complet grup de guerrillers. En [[Ontinyent]] s'entrevistà en el guerriller Cortés, i junts reunixen ya uns huit-cents hòmens, que com a batisme real de sanc tindran un dur enfrontament entre [[Xixona]] i [[Muchamel]].  
 
En l'any [[1812]] organisa alçaments populars en uns quants pobles d'[[Alacant]]. Creua els montanyes d'[[Elig]] i dispersa una partida enemiga que intentava tallar-li el pas en les Pedreres. Des d'ací contínua cap a [[Novelda]], des d'a on acodix a reunir-se en els llauradors en “Les Salinetes”. Acodixen voluntaris de [[Capdet]], [[Font de la Figuera]], [[Ibi]], [[Cocentaina]], [[Bocairent]], i conseguix formar un complet grup de guerrillers. En [[Ontinyent]] s'entrevistà en el guerriller Cortés, i junts reunixen ya uns huit-cents hòmens, que com a batisme real de sanc tindran un dur enfrontament entre [[Xixona]] i [[Muchamel]].  
   −
Després d'organisar les guerrilles de la vall d'Albaida, Romeu part a nous destins. Combats a [[Cocentaina]], [[Alcoy]], [[Petrer]], [[Albaida]].
+
Despuix d'organisar les guerrilles de la vall d'Albaida, Romeu part a nous destins. Combats a [[Cocentaina]], [[Alcoy]], [[Petrer]], [[Albaida]].
    
Pronte els francesos es varen donar conte dels coneiximents militars que tenia i de les seues habilitats per a alçar l'ànim als espanyols, i varen escomençar a perseguir-li activament. Romeu es va refugiar en [[Alatoz]], al peu de la serra de [[Chinchilla]] en els llímits de les províncies de [[Albacete]] i [[Conca]] i es convertix en el lloc de recluta i entrenament dels voluntaris.
 
Pronte els francesos es varen donar conte dels coneiximents militars que tenia i de les seues habilitats per a alçar l'ànim als espanyols, i varen escomençar a perseguir-li activament. Romeu es va refugiar en [[Alatoz]], al peu de la serra de [[Chinchilla]] en els llímits de les províncies de [[Albacete]] i [[Conca]] i es convertix en el lloc de recluta i entrenament dels voluntaris.
124 521

edicions

Menú de navegació