Llínea 9: |
Llínea 9: |
| '''James Cook''' va tindre un orige humil. Va nàixer en Marton, [[North Yorkshire]], prop de l'actual localitat de [[Middlesbrough]]. Els seus pares, Grace i James, feyen tasques rurals. El pare era immigrant [[Escòcia|escocés]]. En total eren cinc germans. James es va educar en l'escola de Great Ayton, ciutat a on tota la [[família]] s'havia mudat per raons laborals. Quan va tindre 13 anys, va començar a treballar en son pare en l'administració d'una granja. | | '''James Cook''' va tindre un orige humil. Va nàixer en Marton, [[North Yorkshire]], prop de l'actual localitat de [[Middlesbrough]]. Els seus pares, Grace i James, feyen tasques rurals. El pare era immigrant [[Escòcia|escocés]]. En total eren cinc germans. James es va educar en l'escola de Great Ayton, ciutat a on tota la [[família]] s'havia mudat per raons laborals. Quan va tindre 13 anys, va començar a treballar en son pare en l'administració d'una granja. |
| | | |
− | En l'any [[1745]] Cook va deixar el seu hogar pera treballar com a deprenent de botiguer en l'aldea de peixcadors de [[Staithes]]. Després d'un any i mig allí, l'amo de la botiga va trobar que James no era apropiat per a eixe treball, ho va portar portar a la ciutat portaria de [[Whitby]] i ho va presentar John i Henry Walker. Ells eren armadors prominents i estaven en el negoci del [[carbó]]. Cook fon prendre com a deprenent en una nau mercant de la chicoteta flota de barcos que transportaven carbó a lo llarc de la costa anglesa. | + | En l'any [[1745]] Cook va deixar el seu hogar pera treballar com a deprenent de botiguer en l'aldea de peixcadors de [[Staithes]]. Despuix d'un any i mig allí, l'amo de la botiga va trobar que James no era apropiat per a eixe treball, ho va portar portar a la ciutat portaria de [[Whitby]] i ho va presentar John i Henry Walker. Ells eren armadors prominents i estaven en el negoci del [[carbó]]. Cook fon prendre com a deprenent en una nau mercant de la chicoteta flota de barcos que transportaven carbó a lo llarc de la costa anglesa. |
| | | |
| Una vegada que va completar el seu aprenentage de tres anys, va començar a treballar en barcos comercials del [[mar Bàltic]], on va escalar ràpidament a través dels rancs de la [[marina mercant]]. En l'any [[1755]] se li va oferir ser [[comandant]] del [[bergantí]] ''Friendship'', pero al poc de temps es va postular com a voluntari al servici de la [[Royal Navy]] (Armada Real Britànica). | | Una vegada que va completar el seu aprenentage de tres anys, va començar a treballar en barcos comercials del [[mar Bàltic]], on va escalar ràpidament a través dels rancs de la [[marina mercant]]. En l'any [[1755]] se li va oferir ser [[comandant]] del [[bergantí]] ''Friendship'', pero al poc de temps es va postular com a voluntari al servici de la [[Royal Navy]] (Armada Real Britànica). |
Llínea 40: |
Llínea 40: |
| El lloc besllumenat és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)|Victoria]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en l'any [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament. | | El lloc besllumenat és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)|Victoria]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en l'any [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament. |
| | | |
− | El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Després d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent. | + | El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Despuix d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent. |
| | | |
| Al principi, Cook va nomenar al lloc ''Baïa Stingaree'', a causa de la gran cantitat de [[Rajiformes|rajades]] trobades allí; despuix fon canviat a ''Badia Botànic'', i finalment a ''Baïa Botànica'' (Botany Bay), per les espècies úniques trobades per [[Joseph Banks|Banks]], [[Daniel Solander|Solander]] i Spöring. | | Al principi, Cook va nomenar al lloc ''Baïa Stingaree'', a causa de la gran cantitat de [[Rajiformes|rajades]] trobades allí; despuix fon canviat a ''Badia Botànic'', i finalment a ''Baïa Botànica'' (Botany Bay), per les espècies úniques trobades per [[Joseph Banks|Banks]], [[Daniel Solander|Solander]] i Spöring. |
Llínea 65: |
Llínea 65: |
| En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es varen separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i despuix va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]]. | | En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es varen separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i despuix va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]]. |
| | | |
− | Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Després va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià cridat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage. Durant el viage de tornada, varen estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en l'any [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage varen posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''. | + | Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Despuix va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià cridat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage. Durant el viage de tornada, varen estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en l'any [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage varen posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''. |
| | | |
| Un atre èxit del segon viage fon l'ocupació reeixida del [[cronómetro]] K1, que va facilitar mesurar la llongitut de forma més precisa. | | Un atre èxit del segon viage fon l'ocupació reeixida del [[cronómetro]] K1, que va facilitar mesurar la llongitut de forma més precisa. |
Llínea 75: |
Llínea 75: |
| == Tercer viage (1776–1779) == | | == Tercer viage (1776–1779) == |
| | | |
− | En el seu últim viage, Cook va comandar una vegada més el ''HMS Resolution'', mentres que el capità [[Charles Clerke]] comandava el ''[[HMS Discovery]] ''. Ostensiblement, el viage fon planejat per a portar de tornada a Omai cap a [[Thaití]]; açò era lo que el públic en general creïa, ya que s'havia convertit en una "curiositat" en [[Londres]]. Després de deixar a Omai, Cook va viajar cap al nort, i en l'any [[1778]] es va convertir en el primer europeu a visitar les illes Hawai, a les que va nomenar ''illes Sandwich'', pel Quart Comte de Sandwich, [[John Montagu]], en eixe moment a càrrec de la Royal Navy. En [[Hawai]] fon tractat en gran reverència, ya que els natius varen pensar que era una reencarnació del deu [[Lono]]. Des d'allí va viajar cap a l'est, per a explorar la costa oest de [[Amèrica del Nort]]. Va explorar i va fer mapes de la costa, des de [[California]] fins al [[estret de Bering]]. | + | En el seu últim viage, Cook va comandar una vegada més el ''HMS Resolution'', mentres que el capità [[Charles Clerke]] comandava el ''[[HMS Discovery]] ''. Ostensiblement, el viage fon planejat per a portar de tornada a Omai cap a [[Thaití]]; açò era lo que el públic en general creïa, ya que s'havia convertit en una "curiositat" en [[Londres]]. Despuix de deixar a Omai, Cook va viajar cap al nort, i en l'any [[1778]] es va convertir en el primer europeu a visitar les illes Hawai, a les que va nomenar ''illes Sandwich'', pel Quart Comte de Sandwich, [[John Montagu]], en eixe moment a càrrec de la Royal Navy. En [[Hawai]] fon tractat en gran reverència, ya que els natius varen pensar que era una reencarnació del deu [[Lono]]. Des d'allí va viajar cap a l'est, per a explorar la costa oest de [[Amèrica del Nort]]. Va explorar i va fer mapes de la costa, des de [[California]] fins al [[estret de Bering]]. |
| | | |
| El [[estret de Bering]] no va poder ser atravessat per Cook, encara que va fer diversos intents. Cook havia començat a tindre algun trastorn estomacal des de feya algun temps, i açò és pres com a explicació al seu comportament irracional cap a la tripulació durant el viage. | | El [[estret de Bering]] no va poder ser atravessat per Cook, encara que va fer diversos intents. Cook havia començat a tindre algun trastorn estomacal des de feya algun temps, i açò és pres com a explicació al seu comportament irracional cap a la tripulació durant el viage. |