Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  19:45 24 maig 2021
Text reemplaça - 's on ' a 's a on '
Llínea 11: Llínea 11:  
Darwin va publicar una explicació de la formació de atolons de [[coral]] en el Pacífic Sur ([[1842]]) basada en les observacions fetes durant el seu viage de cinc anys a bordo del ''[[HMS Beagle]]'' ([[1831]]-[[1836]]). La seua explicació, que seguix sent acceptada com bàsicament correcta, implica la consideració de que varis tipos d'illes tropicals —començant per les illes volcàniques més elevades, continuant en els secs de barrera, i terminant en els atolons— representen una seqüència de subsidencia (afonament) gradual de lo que va començar com un con volcànic oceànic. Darwin va raonar que un sec de coral desenrollat al voltant d'una illa volcànica en l'oceà tropical, creixerà cap amunt a mesura que l'illa s'afona, formant tard o temprano un gran sec coralí, com el representat, per eixemple, per [[Bora Bora]]. Açò ocorre perque la part externa del banc es manté per sí mateixa pròxima al nivell de la mar pel seu creiximent biòtic, mentres la part interior del banc es ressaga en el seu creiximent, donant lloc a un estany, perque les condicions en l'interior són menys favorables per als corals i les algues calcinoses, responsables de la major part de creiximent del sec. Durant eixe procés, l'afonament porta al vell volcà a trobar-se per baix del nivell de la mar, pero no aixina als bancs de coral, que no deixen de créixer mentres l'illa s'afona, mantenint la màxima activitat biològica on les condicions li són òptimes, al ras de l'aigua. En aplegar a este punt, l'illa que va nàixer com un con volcànic, s'ha convertit en un atoló, una illa coralina de forma anular. En illes coralinas antigues, la lluita entre l'afonament i el creiximent del coral cap amunt s'interromp quan el ritme d'eixe afonament supera en créixens la velocitat de creiximent del coral fora de l'aigua. Això succeïx quan l'erosió actua en major intensitat rebaixant la superfície coralina per baix de l'acció directa dels rajos solars,lo que posa en perill la seua pròpia existència com a illa.
 
Darwin va publicar una explicació de la formació de atolons de [[coral]] en el Pacífic Sur ([[1842]]) basada en les observacions fetes durant el seu viage de cinc anys a bordo del ''[[HMS Beagle]]'' ([[1831]]-[[1836]]). La seua explicació, que seguix sent acceptada com bàsicament correcta, implica la consideració de que varis tipos d'illes tropicals —començant per les illes volcàniques més elevades, continuant en els secs de barrera, i terminant en els atolons— representen una seqüència de subsidencia (afonament) gradual de lo que va començar com un con volcànic oceànic. Darwin va raonar que un sec de coral desenrollat al voltant d'una illa volcànica en l'oceà tropical, creixerà cap amunt a mesura que l'illa s'afona, formant tard o temprano un gran sec coralí, com el representat, per eixemple, per [[Bora Bora]]. Açò ocorre perque la part externa del banc es manté per sí mateixa pròxima al nivell de la mar pel seu creiximent biòtic, mentres la part interior del banc es ressaga en el seu creiximent, donant lloc a un estany, perque les condicions en l'interior són menys favorables per als corals i les algues calcinoses, responsables de la major part de creiximent del sec. Durant eixe procés, l'afonament porta al vell volcà a trobar-se per baix del nivell de la mar, pero no aixina als bancs de coral, que no deixen de créixer mentres l'illa s'afona, mantenint la màxima activitat biològica on les condicions li són òptimes, al ras de l'aigua. En aplegar a este punt, l'illa que va nàixer com un con volcànic, s'ha convertit en un atoló, una illa coralina de forma anular. En illes coralinas antigues, la lluita entre l'afonament i el creiximent del coral cap amunt s'interromp quan el ritme d'eixe afonament supera en créixens la velocitat de creiximent del coral fora de l'aigua. Això succeïx quan l'erosió actua en major intensitat rebaixant la superfície coralina per baix de l'acció directa dels rajos solars,lo que posa en perill la seua pròpia existència com a illa.
   −
Com els atolons són producte del creiximent d'organismes marins tropicals, estes illes a soles es troben en aigües càlides en els tròpics. Illes volcàniques ubicades més allà de les zones on la temperatura de l'aigua és l'adequada per al creiximent dels organismes marins que formen els corals, s'afonen i són erosionades en la superfície. Una illa que s'ubica on la temperatura de l'oceà és a penes suficientment calent per al creiximent de l'anell coralí ascendent per a compensar l'afonament es diu que està en el Punt de Darwin. Les illes més polars es desenrollen cap a montanyes marines o [[guyot]]s; les illes més equatorials es desenrollen cap a atolons (per eixemple [[atoló Kure]]).
+
Com els atolons són producte del creiximent d'organismes marins tropicals, estes illes a soles es troben en aigües càlides en els tròpics. Illes volcàniques ubicades més allà de les zones a on la temperatura de l'aigua és l'adequada per al creiximent dels organismes marins que formen els corals, s'afonen i són erosionades en la superfície. Una illa que s'ubica on la temperatura de l'oceà és a penes suficientment calent per al creiximent de l'anell coralí ascendent per a compensar l'afonament es diu que està en el Punt de Darwin. Les illes més polars es desenrollen cap a montanyes marines o [[guyot]]s; les illes més equatorials es desenrollen cap a atolons (per eixemple [[atoló Kure]]).
    
Reginald Aldworth Daly va oferir una explicació alguna cosa diferent de la formació d'un atoló: els mateixos serien illes desgastades per la [[erosió]] (ones marines i corrents oceàniques) durant l'últim retir del nivell de la mar (ocorregut en la [[era glacial]]) d'aproximadament 100 metros per baix del nivell actual de la mar que es varen desenrollar com a illes coralines (atolons) (o secs coralins sobre una plataforma que rodeja una illa volcànica no completament desgastada) quan el nivell de la mar gradualment es va elevar en derretir-se els glaciars. El descobriment de la gran profunditat del romanent volcànic baix molts atolons, favorix l'explicació de Darwin, encara que puga haver poc dubte que el nivell fluctuant de la mar ha tengut una influència considerable sobre els atolons.  
 
Reginald Aldworth Daly va oferir una explicació alguna cosa diferent de la formació d'un atoló: els mateixos serien illes desgastades per la [[erosió]] (ones marines i corrents oceàniques) durant l'últim retir del nivell de la mar (ocorregut en la [[era glacial]]) d'aproximadament 100 metros per baix del nivell actual de la mar que es varen desenrollar com a illes coralines (atolons) (o secs coralins sobre una plataforma que rodeja una illa volcànica no completament desgastada) quan el nivell de la mar gradualment es va elevar en derretir-se els glaciars. El descobriment de la gran profunditat del romanent volcànic baix molts atolons, favorix l'explicació de Darwin, encara que puga haver poc dubte que el nivell fluctuant de la mar ha tengut una influència considerable sobre els atolons.  
124 718

edicions

Menú de navegació