Canvis

En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers|ibèrics]] i de l'[[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.

En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers|ibèrics]] i de l'[[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.

Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant Anfós de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. Després d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].

Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant Anfós de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. Despuix d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].

Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any [[1562]] a l'any [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo [[1706]]-[[1709]], quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.

Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any [[1562]] a l'any [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo [[1706]]-[[1709]], quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.