Canvis

La doctrina mormona establix la revelació continua, és dir, que el [[Cànon (Bíblia)|cànon]] de les Escritures Sagrades està obert, i no a soles conté la [[Bíblia]], sino el [[Llibre del Mormó]], la Doctrina i els Pactes, la Perla de Gran Preu, i els Artículs de la Fe. Estes escritures conformen les Obres Estàndarts de l'iglésia mormona. No obstant això, qualsevol declaració de les autoritats generals, particularment de la presidència de l'iglésia són escritures sagrades no canonisades. Els membres de l'iglésia mormona han d'acceptar estes declaracions com a escritura sagrada contemporànea.

La doctrina mormona establix la revelació continua, és dir, que el [[Cànon (Bíblia)|cànon]] de les Escritures Sagrades està obert, i no a soles conté la [[Bíblia]], sino el [[Llibre del Mormó]], la Doctrina i els Pactes, la Perla de Gran Preu, i els Artículs de la Fe. Estes escritures conformen les Obres Estàndarts de l'iglésia mormona. No obstant això, qualsevol declaració de les autoritats generals, particularment de la presidència de l'iglésia són escritures sagrades no canonisades. Els membres de l'iglésia mormona han d'acceptar estes declaracions com a escritura sagrada contemporànea.

D'acort en la doctrina mormona, principalment obtinguda del Llibre de Mormó, [[Jesús]] va visitar els pobles de [[Nort-Amèrica]] per a predicar l'evangeli de la salvació. El llibre declara que hagueren dos grans civilisacions en Amèrica, una representada pels jaredites que arribaren despuix de la confusió de les llengües a la Torre de Babel, i l'atra va eixir de [[Jerusalem]] en l'any 600 a.C., i es va separar en dos nacions, els nefites i els lamanites. Després de mil anys, les civilisacions varen ser destruïdes, a excepció dels lamanites, qui varen ser els antecessors dels amerindis nort-americans. No hi ha evidència històrica ni arqueològica sobre l'existència d'estes civilisacions en [[Amèrica]].

D'acort en la doctrina mormona, principalment obtinguda del Llibre de Mormó, [[Jesús]] va visitar els pobles de [[Nort-Amèrica]] per a predicar l'evangeli de la salvació. El llibre declara que hagueren dos grans civilisacions en Amèrica, una representada pels jaredites que arribaren despuix de la confusió de les llengües a la Torre de Babel, i l'atra va eixir de [[Jerusalem]] en l'any 600 a.C., i es va separar en dos nacions, els nefites i els lamanites. Despuix de mil anys, les civilisacions varen ser destruïdes, a excepció dels lamanites, qui varen ser els antecessors dels amerindis nort-americans. No hi ha evidència històrica ni arqueològica sobre l'existència d'estes civilisacions en [[Amèrica]].

== Teologia de la deïtat ==

== Teologia de la deïtat ==

{{AP|Llibre de Mormó}}

{{AP|Llibre de Mormó}}

És un volum d'escritura sagrada, semblant en propòsit i teologia a la Bíblia, i és considerat pels seus membres com el més correcte de tots els llibres sobre la terra, i la clau de la seua religió. És una història de la comunicació de Deu en els antics habitants d’Amèrica.<ref>Ezra Taft Benson, ''[http://www.lds.org/ldsorg/v/index.jsp?vgnextoid=2354fccf2b7db010VgnVCM1000004d82620aRCRD&locale=0&sourceId=ada305481ae6b010VgnVCM1000004d82620a____&hideNav=1 A New Witness for Christ,]'' Ensign, Nov 1984, 6. Últim accés: 13 d'abril de 2008.</ref> El relat escomença [[600 anys a.C.]], quan el Senyor va manar a un profeta nomenat Lehi que ixquera de Jerusalem en la seua família, els quals van ser conduïts a una terra de promissió: Amèrica. Després de Lehi, el Senyor cridaria a atres profetes: Nefi, Mosíah, Helamán, entre uns atres. Mormó va ser un d'estos profetes i va ser qui va compendiar els escrits de tots els profetes que li van precedir, en un llibre, el qual és hui "El Llibre de Mormó". Es predica que el llibre atesta de la missió de Jesucrist, igual que ho fa la Bíblia.<ref name=biblianelson />

És un volum d'escritura sagrada, semblant en propòsit i teologia a la Bíblia, i és considerat pels seus membres com el més correcte de tots els llibres sobre la terra, i la clau de la seua religió. És una història de la comunicació de Deu en els antics habitants d’Amèrica.<ref>Ezra Taft Benson, ''[http://www.lds.org/ldsorg/v/index.jsp?vgnextoid=2354fccf2b7db010VgnVCM1000004d82620aRCRD&locale=0&sourceId=ada305481ae6b010VgnVCM1000004d82620a____&hideNav=1 A New Witness for Christ,]'' Ensign, Nov 1984, 6. Últim accés: 13 d'abril de 2008.</ref> El relat escomença [[600 anys a.C.]], quan el Senyor va manar a un profeta nomenat Lehi que ixquera de Jerusalem en la seua família, els quals van ser conduïts a una terra de promissió: Amèrica. Despuix de Lehi, el Senyor cridaria a atres profetes: Nefi, Mosíah, Helamán, entre uns atres. Mormó va ser un d'estos profetes i va ser qui va compendiar els escrits de tots els profetes que li van precedir, en un llibre, el qual és hui "El Llibre de Mormó". Es predica que el llibre atesta de la missió de Jesucrist, igual que ho fa la Bíblia.<ref name=biblianelson />

=== Doctrina i Convenis ===

=== Doctrina i Convenis ===

* L'Escola Dominical, on els fidels deprendre les històries i els principis religiosos que figuren en els texts sagrats ([[Bíblia]], [[Llibre de Mormó]], [[Doctrina i Convenis]] i la [[Perla de Gran Preu]]). Cada any, al seu torn, s'estudia un d'estes quatre llibres.

* L'Escola Dominical, on els fidels deprendre les històries i els principis religiosos que figuren en els texts sagrats ([[Bíblia]], [[Llibre de Mormó]], [[Doctrina i Convenis]] i la [[Perla de Gran Preu]]). Cada any, al seu torn, s'estudia un d'estes quatre llibres.

* La reunió sacramental és el centre de la llitúrgia dominical i es compon principalment de les cançons ("Sacred Hymns"), d'una oració al començament i atra al final de la reunió i el ritual de l'[[Eucaristia]], coneguda pels mormones com "sacrament" en el qual es recorda el sacrifici expiatori de [[Jesucrist]]. Només l'oració de la bendició del pa i l'aigua (en contes de vi) tenen una fòrmula fixa que ha de ser respectada paraula per paraula. Després de la distribució del sacrament a la congregació, es donen dos o tres discursos (prop de deu minuts cada u) sobre diferents temes de l'[[Evangeli]], portats a terme pels fidels o els líders del sacerdoci, a excepció del primer dumenge del mes, cridat "el dumenge de testimoni i dejuni". En esta ocasió, els discursos se substituïxen per breu "testimonis" dels fidels.

* La reunió sacramental és el centre de la llitúrgia dominical i es compon principalment de les cançons ("Sacred Hymns"), d'una oració al començament i atra al final de la reunió i el ritual de l'[[Eucaristia]], coneguda pels mormones com "sacrament" en el qual es recorda el sacrifici expiatori de [[Jesucrist]]. Només l'oració de la bendició del pa i l'aigua (en contes de vi) tenen una fòrmula fixa que ha de ser respectada paraula per paraula. Despuix de la distribució del sacrament a la congregació, es donen dos o tres discursos (prop de deu minuts cada u) sobre diferents temes de l'[[Evangeli]], portats a terme pels fidels o els líders del sacerdoci, a excepció del primer dumenge del mes, cridat "el dumenge de testimoni i dejuni". En esta ocasió, els discursos se substituïxen per breu "testimonis" dels fidels.

=== Conferències generals ===

=== Conferències generals ===

{{AP|Situació dels negres dins del mormonisme}}

{{AP|Situació dels negres dins del mormonisme}}

Els negres han estat sempre benvenguts a l'Iglésia i [[Joseph Smith]] ([[1805]]-[[1844]]), va ordenar sacerdots negres<ref>[http://www.blacklds.org/abel Elijah Abel]</ref> i va lluitar contra l'esclavitut com un candidat a president dels Estats Units. Smith va sostindre la credença comuna en el moment en que els negres eren els malaïts descendents de Caín. Després de la seua mort, la doctrina de l'iglésia ensenya que si els negres podien ser batejats, no podien, per tant, ser ordenat sacerdot i despuix entrar al temple. Segons [[Brigham Young]], el seu successor, la discriminació era la intenció de Deu.<ref>Brigham Young, Journal of Discourses, vol. 7, pages 290 -291</ref> En [[1852]], va declarar: "ells no reben les bendicions del sacerdoci abans dels atres descendents d'Adam ha rebut les promeses i estem encantats en bendicions del sacerdoci ... si ho féssim, el sacerdot seria remogut de l'Iglésia i el Regne de Deu ... l'iglésia aniria a la seua destrucció".<ref>{{Cita|Le Seigneur a dit à [[Caïn]] qu’il ne recevrait pas les bénédictions de la prêtrise ainsi que sa descendance avant que le dernier de la postérité d’Abel n’ait reçu la prêtrise, pas avant la rédemption de la terre… supposez que nous leur demandions de venir ici et que nous leur disions qu’il est légitime de mélanger notre postérité avec la race de [[Caïn]], qu’ils puissent venir avec nous pour partager toutes les bénédictions que Dieu nous a données. Ce jour-là et à l’heure où nous ferions cela, la prêtrise serait retirée de l’Église et du Royaume de Dieu… l’Église irait à sa destruction… et nous recevrions la malédiction qui a été placée sur la postérité de [[Caïn]].|Brigham Young, ''Brigham Young's adresses'', Church Historical Dept., 5 février 1852}}</ref> Esta política ha suscitat moltes crítiques durant el [[sigle XX]], sobretot moviment de drets civils als [[Estats Units]], sino també dels intelectuals i acadèmics (de vegades els mormons mateixos). L'actitut de l'Iglésia anvers les atres cultures i gent de color, que havia estat compartida per la majoria dels nort-americans blancs, va començar a aparéixer racista i neocolonial. L'Iglésia va ser objecte de fortes reaccions, degut a la seua posició sobre la qüestió dels negres i els indis.

Els negres han estat sempre benvenguts a l'Iglésia i [[Joseph Smith]] ([[1805]]-[[1844]]), va ordenar sacerdots negres<ref>[http://www.blacklds.org/abel Elijah Abel]</ref> i va lluitar contra l'esclavitut com un candidat a president dels Estats Units. Smith va sostindre la credença comuna en el moment en que els negres eren els malaïts descendents de Caín. Despuix de la seua mort, la doctrina de l'iglésia ensenya que si els negres podien ser batejats, no podien, per tant, ser ordenat sacerdot i despuix entrar al temple. Segons [[Brigham Young]], el seu successor, la discriminació era la intenció de Deu.<ref>Brigham Young, Journal of Discourses, vol. 7, pages 290 -291</ref> En [[1852]], va declarar: "ells no reben les bendicions del sacerdoci abans dels atres descendents d'Adam ha rebut les promeses i estem encantats en bendicions del sacerdoci ... si ho féssim, el sacerdot seria remogut de l'Iglésia i el Regne de Deu ... l'iglésia aniria a la seua destrucció".<ref>{{Cita|Le Seigneur a dit à [[Caïn]] qu’il ne recevrait pas les bénédictions de la prêtrise ainsi que sa descendance avant que le dernier de la postérité d’Abel n’ait reçu la prêtrise, pas avant la rédemption de la terre… supposez que nous leur demandions de venir ici et que nous leur disions qu’il est légitime de mélanger notre postérité avec la race de [[Caïn]], qu’ils puissent venir avec nous pour partager toutes les bénédictions que Dieu nous a données. Ce jour-là et à l’heure où nous ferions cela, la prêtrise serait retirée de l’Église et du Royaume de Dieu… l’Église irait à sa destruction… et nous recevrions la malédiction qui a été placée sur la postérité de [[Caïn]].|Brigham Young, ''Brigham Young's adresses'', Church Historical Dept., 5 février 1852}}</ref> Esta política ha suscitat moltes crítiques durant el [[sigle XX]], sobretot moviment de drets civils als [[Estats Units]], sino també dels intelectuals i acadèmics (de vegades els mormons mateixos). L'actitut de l'Iglésia anvers les atres cultures i gent de color, que havia estat compartida per la majoria dels nort-americans blancs, va començar a aparéixer racista i neocolonial. L'Iglésia va ser objecte de fortes reaccions, degut a la seua posició sobre la qüestió dels negres i els indis.

En [[1955]], l'Iglésia va començar a ordenar als melanesis negres per al sacerdoci. A finals de [[1960]], l'iglésia va créixer al [[Brasil]], el [[Carib]] i [[Àfrica]]. En el cas d'[[Àfrica]] i el Carib, l'Iglésia encara no havia començat la seua tasca missionera a gran escala en la majoria dels estats. Els grups grans a [[Ghana]] i [[Nigèria]] han volgut unir-se a l'iglésia i membres de l'iglésia molts eren els brasilers d'ascendència africana. En juny 8, [[1978]], Spencer W. Kimball, president 12 de l'Iglésia, posar fi a la política de discriminació per mig l'emissió d'una declaració. En [[1981]], l'Iglésia va publicar una nova edició del [[Llibre del Mormó]], que es va reprendre la publicació el [[1840]] baix la supervisió de Joseph Smith. Llavors va canviar el pas dient que els lamanites (considerat pels mormons com els indis) que "es convertixen en blanc i agradable" despuix d'acceptar l'Evangeli de [[Jesucrist]]. En la nova edició, que es va incorporar el [[1840]], el terme utilisat és ''pur'' en este passage (i no ''blanc''), que definix l'espiritualitat termine en lloc de color de la pell. Hui dia, els membres negres de l'Iglésia són numerosos i moltes congregacions són predominantment negres.

En [[1955]], l'Iglésia va començar a ordenar als melanesis negres per al sacerdoci. A finals de [[1960]], l'iglésia va créixer al [[Brasil]], el [[Carib]] i [[Àfrica]]. En el cas d'[[Àfrica]] i el Carib, l'Iglésia encara no havia començat la seua tasca missionera a gran escala en la majoria dels estats. Els grups grans a [[Ghana]] i [[Nigèria]] han volgut unir-se a l'iglésia i membres de l'iglésia molts eren els brasilers d'ascendència africana. En juny 8, [[1978]], Spencer W. Kimball, president 12 de l'Iglésia, posar fi a la política de discriminació per mig l'emissió d'una declaració. En [[1981]], l'Iglésia va publicar una nova edició del [[Llibre del Mormó]], que es va reprendre la publicació el [[1840]] baix la supervisió de Joseph Smith. Llavors va canviar el pas dient que els lamanites (considerat pels mormons com els indis) que "es convertixen en blanc i agradable" despuix d'acceptar l'Evangeli de [[Jesucrist]]. En la nova edició, que es va incorporar el [[1840]], el terme utilisat és ''pur'' en este passage (i no ''blanc''), que definix l'espiritualitat termine en lloc de color de la pell. Hui dia, els membres negres de l'Iglésia són numerosos i moltes congregacions són predominantment negres.