Canvis

'''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic|del imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]]  

'''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic|del imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]]  

Fon fill únic d'un [[Hidalgo (noble)|hidalgo]] [[Extremadura|extremeny]], nomenat Martín Cortés i de Catalina Pizarro Altamirano. Per via materna era cosí segon de [[Francisco Pizarro]], qui posteriorment va conquistar l'[[Imperi Inca]] (no confondre en un atre Francisco Pizarro, el qual se va unir a Cortés en la conquista dels asteques). Com atres gentilhòmens, son pare ho va enviar als catorze anys a estudiar lleis a l'[[Universitat de Salamanca|Salamanca]], ciutat que va abandonar dos anys més tart, guiat pel seu afany d'aventures. Després de diversos intents fallits, d'una banda, d'embarcar per a les Índies, i, d'una atra, de participar en les campanyes de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] en [[Itàlia]], finalment, en la primavera de [[1504]], va salpar cap a l'illa de [[L'Espanyola]], a on se va instalar com a plantador i funcionari colonial.  

Fon fill únic d'un [[Hidalgo (noble)|hidalgo]] [[Extremadura|extremeny]], nomenat Martín Cortés i de Catalina Pizarro Altamirano. Per via materna era cosí segon de [[Francisco Pizarro]], qui posteriorment va conquistar l'[[Imperi Inca]] (no confondre en un atre Francisco Pizarro, el qual se va unir a Cortés en la conquista dels asteques). Com atres gentilhòmens, son pare ho va enviar als catorze anys a estudiar lleis a l'[[Universitat de Salamanca|Salamanca]], ciutat que va abandonar dos anys més tart, guiat pel seu afany d'aventures. Despuix de diversos intents fallits, d'una banda, d'embarcar per a les Índies, i, d'una atra, de participar en les campanyes de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] en [[Itàlia]], finalment, en la primavera de [[1504]], va salpar cap a l'illa de [[L'Espanyola]], a on se va instalar com a plantador i funcionari colonial.  

== Cuba ==

== Cuba ==

{{cita|Los espanyols varen escodrinyar les cases i no varen trobar més que dacsa i titots, i algunes coses de cotó, i poc rastre d'or, puix no hi havia dins més que quatre-cents hòmens de guerra defenent el lloc. Es va derramar molta sanc d'indis en la presa d'eixe lloc, per barallar nuets; els ferits varen ser molts i captius varen quedar pocs; els morts no es varen contar. Cortés es va aposentar en el temple dels ídols en tots els espanyols, i varen cabre molt a plaer, perqué té un pati i unes sales molt bones i grans. Van dormir allí aquella nit en bona guarda, com en casa d'enemics, més els indis no es varen atrevir a res. D'eixa manera es va prendre Potonchan, que fon la primera ciutat que Hernán Cortés va guanyar per la força en lo que va descobrir i va conquistar.}}

{{cita|Los espanyols varen escodrinyar les cases i no varen trobar més que dacsa i titots, i algunes coses de cotó, i poc rastre d'or, puix no hi havia dins més que quatre-cents hòmens de guerra defenent el lloc. Es va derramar molta sanc d'indis en la presa d'eixe lloc, per barallar nuets; els ferits varen ser molts i captius varen quedar pocs; els morts no es varen contar. Cortés es va aposentar en el temple dels ídols en tots els espanyols, i varen cabre molt a plaer, perqué té un pati i unes sales molt bones i grans. Van dormir allí aquella nit en bona guarda, com en casa d'enemics, més els indis no es varen atrevir a res. D'eixa manera es va prendre Potonchan, que fon la primera ciutat que Hernán Cortés va guanyar per la força en lo que va descobrir i va conquistar.}}

Després de la derrota, les autoritats de [[Tabasco]] li varen fer a Cortés ofrena de quemenjars, joyes, teixits, i un grup de vint esclaves, que varen ser acceptades, canviats els seus noms al ser batejades i repartides entre els seus hòmens.<ref>López de Gómara, Francisco, Història de la Conquiste de [[Mèxic]], Pròlec i cronologia de Jorge Gurría Lacroix, Caracas, Biblioteca Ayacucho, [[1984]]. Pp. 39-40</ref> Entre estes esclaves hi havia una nomenada Malintzin, a la que els espanyols renomenaren [[La Malinche|Marina]], coneguda també com ''[[La Malinche]] '', que fon crucial en la conquiste de [[Mèxic]]. La seua gran inteligència, el seu domini de les [[llengües mayes]] i [[náhuatl]], el seu coneiximent de la sicologia i costums dels indis, i la seua fidelitat cap als espanyols, varen fer de la Malinche una de les més extraordinàries i controvertides dones de la [[història d'Amèrica]].<ref>[http://www.tihof.org/honors/malinche-esp.Htm ''Malinche: Creadora o traïdora?'', per Michael Conner]</ref> La Malinche fon intérpret, consellera i concubina d'Hernán Cortés, en el que tindria un fill catorze anys despuix, Martín Cortés, del mateix nom que el [[Martín Cortés|fill llegítim]] que Hernán Cortés tindria més tart en Juana de Zúñiga. Ella i [[Gerónimo d'Aguilar]] varen suplir a Melchorejo com a intérprets, pel fet que este havia decidit boicotejar els espanyols i estava incitant els indígenes a resistir la conquista.

Despuix de la derrota, les autoritats de [[Tabasco]] li varen fer a Cortés ofrena de quemenjars, joyes, teixits, i un grup de vint esclaves, que varen ser acceptades, canviats els seus noms al ser batejades i repartides entre els seus hòmens.<ref>López de Gómara, Francisco, Història de la Conquiste de [[Mèxic]], Pròlec i cronologia de Jorge Gurría Lacroix, Caracas, Biblioteca Ayacucho, [[1984]]. Pp. 39-40</ref> Entre estes esclaves hi havia una nomenada Malintzin, a la que els espanyols renomenaren [[La Malinche|Marina]], coneguda també com ''[[La Malinche]] '', que fon crucial en la conquiste de [[Mèxic]]. La seua gran inteligència, el seu domini de les [[llengües mayes]] i [[náhuatl]], el seu coneiximent de la sicologia i costums dels indis, i la seua fidelitat cap als espanyols, varen fer de la Malinche una de les més extraordinàries i controvertides dones de la [[història d'Amèrica]].<ref>[http://www.tihof.org/honors/malinche-esp.Htm ''Malinche: Creadora o traïdora?'', per Michael Conner]</ref> La Malinche fon intérpret, consellera i concubina d'Hernán Cortés, en el que tindria un fill catorze anys despuix, Martín Cortés, del mateix nom que el [[Martín Cortés|fill llegítim]] que Hernán Cortés tindria més tart en Juana de Zúñiga. Ella i [[Gerónimo d'Aguilar]] varen suplir a Melchorejo com a intérprets, pel fet que este havia decidit boicotejar els espanyols i estava incitant els indígenes a resistir la conquista.

Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors,  que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]].

Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors,  que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]].

Cortés va instalar el seu campament davant de la ciutat de [[Quiahuiztlán]] habitada ancestralment pels [[Cultura totonaca|totonacas]], i poc despuix ho va convertir en ciutat, en el nom de [[Història de Veracruz|Vila Rica de la Vera Cruz]] (ubicada 70 km al nort de l'actual [[Veracruz]]), per haver desembarcat els espanyols en aquell parage un Divendres Sant.  

Cortés va instalar el seu campament davant de la ciutat de [[Quiahuiztlán]] habitada ancestralment pels [[Cultura totonaca|totonacas]], i poc despuix ho va convertir en ciutat, en el nom de [[Història de Veracruz|Vila Rica de la Vera Cruz]] (ubicada 70 km al nort de l'actual [[Veracruz]]), per haver desembarcat els espanyols en aquell parage un Divendres Sant.  

Els nous pobladors varen pregar a Cortés que es proclamara capità general, depenent directament del [[Carles I d'Espanya|rei]] i no de Velázquez, a qui no li reconeixia comandament sobre aquelles noves terres. Després de negar-se diverses vegades, va acabar acceptant-ho. Va nomenar alcalde, regidors, aguasils, tesorer i alferes, consumant, puix, la desvinculació de l'autoritat del governador de Cuba sobre l'expedició. Este acte és considerat com la fundació de la primera ciutat europea a Amèrica continental.

Els nous pobladors varen pregar a Cortés que es proclamara capità general, depenent directament del [[Carles I d'Espanya|rei]] i no de Velázquez, a qui no li reconeixia comandament sobre aquelles noves terres. Despuix de negar-se diverses vegades, va acabar acceptant-ho. Va nomenar alcalde, regidors, aguasils, tesorer i alferes, consumant, puix, la desvinculació de l'autoritat del governador de Cuba sobre l'expedició. Este acte és considerat com la fundació de la primera ciutat europea a Amèrica continental.

Cortés va notar llavors que el [[Imperi Asteca]] tenia enemics i que açò facilitava els seus plans. Va començar a elaborar un pla pera agudisar les enganchades i odis que existien entre els diferents pobles mesoamericans pera apoderar-se del territori i de les seues riquees. Pero pera això havia d'impondre també la seua voluntat i el seu comandament sobre la facció del governador [[Diego de Velázquez]], que sostenia que Cortés no tenia autorisació pera poblar, sino a soles per a rescatar i descobrir, i que haurien de tornar cap a [[Cuba]] acabada l'expedició. La majoria dels capitans i la tropa recolzaven a Cortés, ya que intuïen les grans riquees que podien haver en [[Tenochtitlan]].

Cortés va notar llavors que el [[Imperi Asteca]] tenia enemics i que açò facilitava els seus plans. Va començar a elaborar un pla pera agudisar les enganchades i odis que existien entre els diferents pobles mesoamericans pera apoderar-se del territori i de les seues riquees. Pero pera això havia d'impondre també la seua voluntat i el seu comandament sobre la facció del governador [[Diego de Velázquez]], que sostenia que Cortés no tenia autorisació pera poblar, sino a soles per a rescatar i descobrir, i que haurien de tornar cap a [[Cuba]] acabada l'expedició. La majoria dels capitans i la tropa recolzaven a Cortés, ya que intuïen les grans riquees que podien haver en [[Tenochtitlan]].

En el seu pas cap a [[Tenochtitlan]] Cortés va arribar a [[Cholula]], aliada de l'Imperi Asteca, que era la segona ciutat més gran despuix de México-Tenochtitlan, en 30.000 habitants. [[Bernal Díaz del Castillo]] conte en la seua crònica que despuix d'haver rebut a Cortés i el seu enorme eixèrcit, les autoritats de Cholula varen planejar tendir-li una emboscada i aniquilar als espanyols.  Díaz del Castillo contà que ell i les tropes varen vore a un costat dels temples les vares en collars que va supondre destinades als espanyols pera ser portats captius a Tenochtitlan. Díaz del Castillo també contà que una velleta i uns sacerdots dels temples de Cholula varen alertar a Cortés, qui va manar immediatament al seu eixèrcit atacar, causant lo que es coneix com ''la [[matança de Cholula]] '', en la que més de 5.000 hòmens varen morir en cinc hores. El contingent va permanéixer en Cholula durant octubre i novembre i a l'eixir Cortés va manar incendiar la ciutat.  

En el seu pas cap a [[Tenochtitlan]] Cortés va arribar a [[Cholula]], aliada de l'Imperi Asteca, que era la segona ciutat més gran despuix de México-Tenochtitlan, en 30.000 habitants. [[Bernal Díaz del Castillo]] conte en la seua crònica que despuix d'haver rebut a Cortés i el seu enorme eixèrcit, les autoritats de Cholula varen planejar tendir-li una emboscada i aniquilar als espanyols.  Díaz del Castillo contà que ell i les tropes varen vore a un costat dels temples les vares en collars que va supondre destinades als espanyols pera ser portats captius a Tenochtitlan. Díaz del Castillo també contà que una velleta i uns sacerdots dels temples de Cholula varen alertar a Cortés, qui va manar immediatament al seu eixèrcit atacar, causant lo que es coneix com ''la [[matança de Cholula]] '', en la que més de 5.000 hòmens varen morir en cinc hores. El contingent va permanéixer en Cholula durant octubre i novembre i a l'eixir Cortés va manar incendiar la ciutat.  

Després va arribar a [[Ayotzinco]], des d'a on va preparar l'atac a Tenochtitlan. A la seua arribada a México-Tenochtitlan, Cortés va quedar sorprés per la bellea del lloc, que és descrita per Díaz del Castillo com ''«un son»''. En el seu pas des de Cholula, Cortés havia recorregut el camí cap al [[Vall de Mèxic]], creuant per entre dos volcans, el [[Popocatépetl]] i el [[Iztaccíhuatl]] fins a arribar a en un parage boscós i de esplèndida bellea que fins hui porta el nom de [[Pas de Cortés]]. De l'atre costat, va aguaitar per primera vegada el llac de Texcoco aproximant-se a ella pel rumbo de [[Xochimilco]].

Despuix va arribar a [[Ayotzinco]], des d'a on va preparar l'atac a Tenochtitlan. A la seua arribada a México-Tenochtitlan, Cortés va quedar sorprés per la bellea del lloc, que és descrita per Díaz del Castillo com ''«un son»''. En el seu pas des de Cholula, Cortés havia recorregut el camí cap al [[Vall de Mèxic]], creuant per entre dos volcans, el [[Popocatépetl]] i el [[Iztaccíhuatl]] fins a arribar a en un parage boscós i de esplèndida bellea que fins hui porta el nom de [[Pas de Cortés]]. De l'atre costat, va aguaitar per primera vegada el llac de Texcoco aproximant-se a ella pel rumbo de [[Xochimilco]].

== Tenochtitlan ==

== Tenochtitlan ==

=== Siti i caiguda de Tenochtitlan ===

=== Siti i caiguda de Tenochtitlan ===

Després de la seua derrota de la Nit Trista els espanyols i els seus aliats tlaxcaltecas se varen replegar en Tlaxcala; se varen reorganisar i varen atacar Tenochtitlan, posant en sege a la ciutat. Després de 75 dies de tenaç resistència els mexicans finalment varen ser derrotats quan es retiraven al perdre al seu nou rei. '''Hernán Cortés''' va prendre presoner a [[Cuauhtémoc]] i el va torturar pera obligar-lo a dir-li a on guardaven els seus tesors.  Cuauhtémoc va morir posteriorment en batalles en l'eixèrcit espanyol, en l'intent de conquista de Guatemala sent presoner.

Despuix de la seua derrota de la Nit Trista els espanyols i els seus aliats tlaxcaltecas se varen replegar en Tlaxcala; se varen reorganisar i varen atacar Tenochtitlan, posant en sege a la ciutat. Despuix de 75 dies de tenaç resistència els mexicans finalment varen ser derrotats quan es retiraven al perdre al seu nou rei. '''Hernán Cortés''' va prendre presoner a [[Cuauhtémoc]] i el va torturar pera obligar-lo a dir-li a on guardaven els seus tesors.  Cuauhtémoc va morir posteriorment en batalles en l'eixèrcit espanyol, en l'intent de conquista de Guatemala sent presoner.

== El viage de Cortés a Les Hibueras ==

== El viage de Cortés a Les Hibueras ==

=== La tercera expedició ===

=== La tercera expedició ===

Després d'haver patrocinat dos viages d'exploració en la Mar del Sur i sense haver obtengut resultats materials, Hernán Cortés va decidir encapçalar el tercer viage d'exploració.

Despuix d'haver patrocinat dos viages d'exploració en la Mar del Sur i sense haver obtengut resultats materials, Hernán Cortés va decidir encapçalar el tercer viage d'exploració.

Molest Cortés perqué [[Nuño de Guzmán]], el seu archienemic de sempre, li havia requisat un barco durant la primera expedició que va sufragar, a demés del barco ''Concepció'' que Cortés havia enviat en el segon viage d'exploració de la [[Mar del Sur]], va decidir enfrontar-ho en el seu propi terreny i des d'allí montar la tercera expedició, per a això va preparar un gran número de tropes a peu i a cavall pera anar sobre la província de la [[Nova Galícia]] de la qual [[Nuño de Guzmán]] era governador.

Molest Cortés perqué [[Nuño de Guzmán]], el seu archienemic de sempre, li havia requisat un barco durant la primera expedició que va sufragar, a demés del barco ''Concepció'' que Cortés havia enviat en el segon viage d'exploració de la [[Mar del Sur]], va decidir enfrontar-ho en el seu propi terreny i des d'allí montar la tercera expedició, per a això va preparar un gran número de tropes a peu i a cavall pera anar sobre la província de la [[Nova Galícia]] de la qual [[Nuño de Guzmán]] era governador.

En els pendons a tot l'alt va arribar l'eixèrcit de Cortés a la població de Santiago de Galícia de Compostela, ubicada en eixos dies en la vall de Matatipac (en l'actualitat la ciutat de [[Tepic]]), a on fon acollit amistosament pel governador [[Nuño Beltrán de Guzmán]], el seu enemic de sempre. En eixa població Cortés i el seu eixèrcit varen permanéixer durant quatre dies abans de proseguir el seu viage. Es diu que Nuño de Guzmán va aconsellar a Cortés no proseguir en el viage d'exploració i li va proveir de bastiments, en tant Cortés es va sorprendre de la pobrea en que vivia Nuño de Guzmán. Sens dubte la recepció que fon objecte el Conquistador de [[Mèxic]] de part de Guzmán es va deure a l'eixèrcit que acompanyava a Cortés.

En els pendons a tot l'alt va arribar l'eixèrcit de Cortés a la població de Santiago de Galícia de Compostela, ubicada en eixos dies en la vall de Matatipac (en l'actualitat la ciutat de [[Tepic]]), a on fon acollit amistosament pel governador [[Nuño Beltrán de Guzmán]], el seu enemic de sempre. En eixa població Cortés i el seu eixèrcit varen permanéixer durant quatre dies abans de proseguir el seu viage. Es diu que Nuño de Guzmán va aconsellar a Cortés no proseguir en el viage d'exploració i li va proveir de bastiments, en tant Cortés es va sorprendre de la pobrea en que vivia Nuño de Guzmán. Sens dubte la recepció que fon objecte el Conquistador de [[Mèxic]] de part de Guzmán es va deure a l'eixèrcit que acompanyava a Cortés.

Després de la partida de Cortés, Nuño de Guzmán va dirigir una carta a l'Audiència a [[Mèxic]] en «''que es queixa que el marqués de la Vall volia penetrar en la seua gent en la seua governació, sent que a soles era capità General de la Nova Espanya''».

Despuix de la partida de Cortés, Nuño de Guzmán va dirigir una carta a l'Audiència a [[Mèxic]] en «''que es queixa que el marqués de la Vall volia penetrar en la seua gent en la seua governació, sent que a soles era capità General de la Nova Espanya''».

En Chametla ([[Sinaloa]]), despuix de travessar els hui estats de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], territori conegut com a part del regne de la [[Nova Galícia]] en eixa época, Cortés i la seua comitiva varen embarcar els barcos ''Santa Àgueda'' i ''Sant Llàzer'' en els quals varen pujar 113 peons, 40 ginets en tot de a cavall i va deixar en terra a 60 ginets més, segons ho va reportar a la [[Real Audiència]] el governador [[Nuño de Guzmán]].

En Chametla ([[Sinaloa]]), despuix de travessar els hui estats de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], territori conegut com a part del regne de la [[Nova Galícia]] en eixa época, Cortés i la seua comitiva varen embarcar els barcos ''Santa Àgueda'' i ''Sant Llàzer'' en els quals varen pujar 113 peons, 40 ginets en tot de a cavall i va deixar en terra a 60 ginets més, segons ho va reportar a la [[Real Audiència]] el governador [[Nuño de Guzmán]].

{{cita|''Testimonis que varen ser presents a la que dita és els reverents pares del senyor San Francisco, el pare Fra Raymundo, el pare fra Antonio de Mena, Francisco de Terrasses, veedor Diego de Haro, Gabriel Márquez. Date dia mes i any susdit. E yo Pedro de Palenzia, escrivà públic d'esta armada, li vaig escriure segons davant de mon va passar; per tant fize ací este signe meu, que és tal, en testimoni de veritat. — Pedro de Palència, escrivà públic. Frater Ramundus Alilius, Frater Antonius de Mena, — Gabriel Márquez. — Diego d'Haro. — Francisco de Terrasses''.}}

{{cita|''Testimonis que varen ser presents a la que dita és els reverents pares del senyor San Francisco, el pare Fra Raymundo, el pare fra Antonio de Mena, Francisco de Terrasses, veedor Diego de Haro, Gabriel Márquez. Date dia mes i any susdit. E yo Pedro de Palenzia, escrivà públic d'esta armada, li vaig escriure segons davant de mon va passar; per tant fize ací este signe meu, que és tal, en testimoni de veritat. — Pedro de Palència, escrivà públic. Frater Ramundus Alilius, Frater Antonius de Mena, — Gabriel Márquez. — Diego d'Haro. — Francisco de Terrasses''.}}

Després d'haver desembarcat i pres possessió de les terres de l'extrem nort de la Mar Roja (conegut hui en dia com [[golf de California]]), nom que li varen donar per la coloració rogenca de les aigües, que es tenyien en les aigües procedents del Riu Roig, varen iniciar la tornada al poblat de la Santa Cruz, varen doblegar el [[Cap Sant Lluc]] i varen ingressar en l'[[oceà Pacífic]]. Per l'actual [[Baïa Magdalena]] varen passar el dia 5 de decembre sense haver ingressat per estar ferit Ulloa, a causa d'una escaramussa que va sostindre en els natius.

Despuix d'haver desembarcat i pres possessió de les terres de l'extrem nort de la Mar Roja (conegut hui en dia com [[golf de California]]), nom que li varen donar per la coloració rogenca de les aigües, que es tenyien en les aigües procedents del Riu Roig, varen iniciar la tornada al poblat de la Santa Cruz, varen doblegar el [[Cap Sant Lluc]] i varen ingressar en l'[[oceà Pacífic]]. Per l'actual [[Baïa Magdalena]] varen passar el dia 5 de decembre sense haver ingressat per estar ferit Ulloa, a causa d'una escaramussa que va sostindre en els natius.

En data 5 d'abril de [[1540]] va dirigir a Cortés des de la [[Illa de Cedres]] una relació dels successos de l'exploració en el nau ''Santa Àgueda'', en el nau ''Trinitat' va continuar en l'exploració, mai més es va saber de [[Francisco d'Ulloa]] i dels seus companyons de navegació.

En data 5 d'abril de [[1540]] va dirigir a Cortés des de la [[Illa de Cedres]] una relació dels successos de l'exploració en el nau ''Santa Àgueda'', en el nau ''Trinitat' va continuar en l'exploració, mai més es va saber de [[Francisco d'Ulloa]] i dels seus companyons de navegació.