Llínea 26: |
Llínea 26: |
| | | |
| | | |
− | En 1850, als 22 anys d'edat, escriu una comèdia llaugera, Les palles trencades que conseguix estrenar en [[Paris]] gràcies a Dumas, en modest èxit. A l'any següent publica en la revista ilustrada El museu de les Famílies dos relats: Martín Pau (una fantasia inspirada en les pintures de l'artiste peruà Ignacio Merino) i Un drama en México (un conte històric inspirat pel Viage a l'equinocci americà, del naturaliste i explorador alemà Alexander von Humboldt) i vàries obres teatrals, llibrets per a operetes de moda i noveles curtes. Durant esta época es secretari del Teatre Nacional de Paris, recomanat per Dumas. Els pocs diners que pot reunir ho invertix en un piano. En maig de 1856 coneix a qui serà la seua futura esposa, una dona cridada Honorine Deviane Morel, que es viuda de Morel i mare de dos filles (Valentine y Suzanne). Es cassa (traïcionant la causa del seu misògin grup d'amics Els onze sense dona) en Honorine el 10 de giner de 1857, creent que trobarà l'estabilitat emocional que li falta. Li demana a son pare 50.000 francs per a invertir en la bossa i son pare accedix despuix d'una llarga discussió. El matrimoni li desespera ràpidament per conter d'ajudar-li. Cada volta que se li presentava l'oportunitat escapava dels seus deures de conjuge. Una volta que foren a [[Esomes]] a passar un temps en la germana d'Honorine, prengué un barco a [[Escòcia]], obligant a la seua dona a retornar sola a [[Paris]] sense saber res de Julio fins que retorna del viage (esta fon la primera volta que viajà en barco). Després mamprén atre viage cap a [[Noruega]] i [[Dinamarca]]. Quatre anys despuix de contraure matrimoni, Julio planeja un viage, que se traduiria despuix en abandonar a Honorine mentres donava a llum a l'únic fill frut del matrimoni, Michel Verne. | + | En 1850, als 22 anys d'edat, escriu una comèdia llaugera, Les palles trencades que conseguix estrenar en [[Paris]] gràcies a Dumas, en modest èxit. A l'any següent publica en la revista ilustrada El museu de les Famílies dos relats: Martín Pau (una fantasia inspirada en les pintures de l'artiste peruà Ignacio Merino) i Un drama en México (un conte històric inspirat pel Viage a l'equinocci americà, del naturaliste i explorador alemà Alexander von Humboldt) i vàries obres teatrals, llibrets per a operetes de moda i noveles curtes. Durant esta época es secretari del Teatre Nacional de Paris, recomanat per Dumas. Els pocs diners que pot reunir ho invertix en un piano. En maig de 1856 coneix a qui serà la seua futura esposa, una dona cridada Honorine Deviane Morel, que es viuda de Morel i mare de dos filles (Valentine y Suzanne). Es cassa (traïcionant la causa del seu misògin grup d'amics Els onze sense dona) en Honorine el 10 de giner de 1857, creent que trobarà l'estabilitat emocional que li falta. Li demana a son pare 50.000 francs per a invertir en la bossa i son pare accedix despuix d'una llarga discussió. El matrimoni li desespera ràpidament per conter d'ajudar-li. Cada volta que se li presentava l'oportunitat escapava dels seus deures de conjuge. Una volta que foren a [[Esomes]] a passar un temps en la germana d'Honorine, prengué un barco a [[Escòcia]], obligant a la seua dona a retornar sola a [[Paris]] sense saber res de Julio fins que retorna del viage (esta fon la primera volta que viajà en barco). Despuix mamprén atre viage cap a [[Noruega]] i [[Dinamarca]]. Quatre anys despuix de contraure matrimoni, Julio planeja un viage, que se traduiria despuix en abandonar a Honorine mentres donava a llum a l'únic fill frut del matrimoni, Michel Verne. |
| | | |
| ===Els Viages extraordinaris=== | | ===Els Viages extraordinaris=== |
Llínea 41: |
Llínea 41: |
| En [[1879]] es comprà un chicotet yate, el «Saint Michel», en el que recorre el Mediterràneu. A la seua tornada marcha a residir a la ciutat de Amiens. Durant els dos anys següents contínua viajant: recorre [[Irlanda]], [[Escòcia]] i [[Noruega]] (1880) [[Anglaterra]], el [[Mar del Nort]] i el [[Bàltic]](1881). | | En [[1879]] es comprà un chicotet yate, el «Saint Michel», en el que recorre el Mediterràneu. A la seua tornada marcha a residir a la ciutat de Amiens. Durant els dos anys següents contínua viajant: recorre [[Irlanda]], [[Escòcia]] i [[Noruega]] (1880) [[Anglaterra]], el [[Mar del Nort]] i el [[Bàltic]](1881). |
| | | |
− | El seu fill Michel Verne fon molt rebel i fon reclòs en un manicomi a petició de Julio. Després d'alguns anys Michel eixí, pero portà sempre molt mal que son pare haguera fet això en ell. De chicotet, Michael també estigué en un correccional. | + | El seu fill Michel Verne fon molt rebel i fon reclòs en un manicomi a petició de Julio. Despuix d'alguns anys Michel eixí, pero portà sempre molt mal que son pare haguera fet això en ell. De chicotet, Michael també estigué en un correccional. |
| | | |
| ===Els seus últims anys=== | | ===Els seus últims anys=== |
| El 9 de març de 1886, a l'edat de 58 anys, caminant de tornada a sa casa, el seu nebot Gastón, de 25 anys, en qui portava una cordial relació, li disparà en un revòlver, sense raons clares, la primera bala li fallà, pero la segona li ferí en la cama esquerra, provocant-li una coixera de la que no es recuperaria. L'incident fon ocultat per la prensa i Gastón passà el restant de la seua vida en un manicomi. | | El 9 de març de 1886, a l'edat de 58 anys, caminant de tornada a sa casa, el seu nebot Gastón, de 25 anys, en qui portava una cordial relació, li disparà en un revòlver, sense raons clares, la primera bala li fallà, pero la segona li ferí en la cama esquerra, provocant-li una coixera de la que no es recuperaria. L'incident fon ocultat per la prensa i Gastón passà el restant de la seua vida en un manicomi. |
| | | |
− | Després de les morts d'Hetzel i de sa mare en 1887, Julio escomençà a escriure obres mes ombries. En part açò pogué deure's a canvis en la seua personalitat, pero un factor important es el fet de que el fill d'Hetzel, que continuà l'empresa de son pare, no era tan rigorós en les correccions com ho havia segut aquell. Se diu que algunes voltes, de tantes hores treballant per a les seues obres, tingué paràlisis facials. En 1888 Verne ingressà en la política i fon triat regidor d'Amiens, a on advocà per una série de millores en la ciutat, llabor que desenrollà durant quinze anys.
| + | Despuix de les morts d'Hetzel i de sa mare en 1887, Julio escomençà a escriure obres mes ombries. En part açò pogué deure's a canvis en la seua personalitat, pero un factor important es el fet de que el fill d'Hetzel, que continuà l'empresa de son pare, no era tan rigorós en les correccions com ho havia segut aquell. Se diu que algunes voltes, de tantes hores treballant per a les seues obres, tingué paràlisis facials. En 1888 Verne ingressà en la política i fon triat regidor d'Amiens, a on advocà per una série de millores en la ciutat, llabor que desenrollà durant quinze anys. |
| | | |
| Dos anys abans de la seua mort, Verne acceptà la presidència del grup d'[[esperanto]] d'Amiens i es comprometé a escriure un llibre, en el que este idioma jugara un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no pogué ser acavat per ell i quan es publicà, s'havia eliminat tota referència a l'[[esperanto]]. | | Dos anys abans de la seua mort, Verne acceptà la presidència del grup d'[[esperanto]] d'Amiens i es comprometé a escriure un llibre, en el que este idioma jugara un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no pogué ser acavat per ell i quan es publicà, s'havia eliminat tota referència a l'[[esperanto]]. |