| Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies despuix despuix de llançar-se des de l'alt de la montanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de fòcs artificials que és visible des de gran part de la ciutat. | | Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies despuix despuix de llançar-se des de l'alt de la montanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de fòcs artificials que és visible des de gran part de la ciutat. |
− | A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com passacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Fòc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de fòcs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]]. | + | A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com passacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer a on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Fòc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de fòcs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]]. |