Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes eliminats ,  19:24 24 maig 2021
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '
Llínea 1: Llínea 1:  
L''''Eixercit Republicà Irlandés''' (de l'anglés Irish Republican Army, IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic [[irlandés]]: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el [[Sinn Féin]]. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge ([[2 de juny]] del [[1866]]) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa ([[1919]]-[[1921]]) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.  
 
L''''Eixercit Republicà Irlandés''' (de l'anglés Irish Republican Army, IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic [[irlandés]]: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el [[Sinn Féin]]. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge ([[2 de juny]] del [[1866]]) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa ([[1919]]-[[1921]]) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.  
   −
Després de la guerra de l'independència molts dels seus membres es varen integrar en el nou eixercit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa ([[1922]]-[[1923]]) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'[[Irlanda del Nort]]. Després de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el [[1969]] quan va reaparéixer en Irlanda del Nort.
+
Despuix de la guerra de l'independència molts dels seus membres es varen integrar en el nou eixercit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa ([[1922]]-[[1923]]) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'[[Irlanda del Nort]]. Despuix de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el [[1969]] quan va reaparéixer en Irlanda del Nort.
    
L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:
 
L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:
Llínea 13: Llínea 13:  
Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.
 
Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.
   −
En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.
+
En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. Despuix de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.
    
Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Encara que això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, varen produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].
 
Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Encara que això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, varen produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].
121 173

edicions

Menú de navegació