124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − +
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '
'''Antoni Margil de Jesús O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Mèxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]]) fon un franciscà [[Comunitat Valenciana|valencià]], missioner i evangelisador d'Amèrica, fundador dels Coleges Apostòlics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats''', pels més de 10.000 quilómetros, que feu a peu per a obrir el Camí de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat), i que conecta la Ciutat de Mèxic en la ciutat texana Sant Antoni.
'''Antoni Margil de Jesús O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Mèxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]]) fon un franciscà [[Comunitat Valenciana|valencià]], missioner i evangelisador d'Amèrica, fundador dels Coleges Apostòlics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats''', pels més de 10.000 quilómetros, que feu a peu per a obrir el Camí de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat), i que conecta la Ciutat de Mèxic en la ciutat texana Sant Antoni.
Margil, un sigle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que més quilómetros recorreu en totes les Índies. En [[Nicaragua]] escrigué una "Gramàtica de la llengua Tzotzil". Després de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gràcies a la seua oratòria conseguí la llibertat).
Margil, un sigle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que més quilómetros recorreu en totes les Índies. En [[Nicaragua]] escrigué una "Gramàtica de la llengua Tzotzil". Despuix de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gràcies a la seua oratòria conseguí la llibertat).
Feu totes les seues correries apostòliques a peu descalç i no més en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes.
Feu totes les seues correries apostòliques a peu descalç i no més en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes.