Canvis

{{AP|Història del Valéncia Club de Fútbol}}

{{AP|Història del Valéncia Club de Fútbol}}

El club es gestà el [[5 de març]] de [[1919]], en el cèntric Bar Torino, situat en el carrer Barcelonina, per un grup de fútbolers que varen decidir formar un nou club que representara a la ciutat de [[Valéncia]] després de la desaparició del ''Club Valéncia de fútbol'' anys abans. El [[18 de març]] d'eixe mateix any s'aproven oficialment els Estatuts, naix aixina el '''Valéncia Foot-ball Club'''. El [[4 d'abril]] es constituïx la primera Junta Directiva, el primer president fon Octavio August Milego Díaz, triat a sorts llançant una moneda a l'aire en Gonzalo Medina Pernas. El primer partit de l'història es va disputar contra el [[Real Gimnàstic Club de Fútbol|Gimnástico]] en [[Castelló de la Plana|Castelló]] i pergué el Valéncia per '''1-0'''.

El club es gestà el [[5 de març]] de [[1919]], en el cèntric Bar Torino, situat en el carrer Barcelonina, per un grup de fútbolers que varen decidir formar un nou club que representara a la ciutat de [[Valéncia]] despuix de la desaparició del ''Club Valéncia de fútbol'' anys abans. El [[18 de març]] d'eixe mateix any s'aproven oficialment els Estatuts, naix aixina el '''Valéncia Foot-ball Club'''. El [[4 d'abril]] es constituïx la primera Junta Directiva, el primer president fon Octavio August Milego Díaz, triat a sorts llançant una moneda a l'aire en Gonzalo Medina Pernas. El primer partit de l'història es va disputar contra el [[Real Gimnàstic Club de Fútbol|Gimnástico]] en [[Castelló de la Plana|Castelló]] i pergué el Valéncia per '''1-0'''.

Durant els [[anys 1920]] el Valéncia disputa el Campeonat Regional, el qual guanya per primera vegada en [[1923]]. Este títul li va donar l'oportunitat de participar per primera vegada en la [[Copa del Rei de fútbol|Copa d'Espanya]] prèvia eliminació del [[Real Múrcia Club de Fútbol|Murcia FC]] en una eliminatòria. El [[16 de giner]] de [[1923]] el Valéncia comprà els terrenys per 316.439,20 [[pessetes]] al baró de Bellver i el [[20 de maig]] de [[1923]] es va inaugurar el camp de [[Mestalla]] en un aforament de 17.000 espectadors en un partit entre el Valéncia FC i el [[Fútbol Club Llevant|FC Llevant]] que conclogué en resultat de '''1-0''' per als locals. En [[1928]] s'inicia el campeonat de Lliga i el Valéncia juga en la [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]] després de perdre en l'eliminatòria prèvia contra el [[Real Racing Club de Santander|Racing de Santander]], l'equip che acabà la temporada [[Segona Divisió d'Espanya 1928/29|1928/29]] en 5a posició.

Durant els [[anys 1920]] el Valéncia disputa el Campeonat Regional, el qual guanya per primera vegada en [[1923]]. Este títul li va donar l'oportunitat de participar per primera vegada en la [[Copa del Rei de fútbol|Copa d'Espanya]] prèvia eliminació del [[Real Múrcia Club de Fútbol|Murcia FC]] en una eliminatòria. El [[16 de giner]] de [[1923]] el Valéncia comprà els terrenys per 316.439,20 [[pessetes]] al baró de Bellver i el [[20 de maig]] de [[1923]] es va inaugurar el camp de [[Mestalla]] en un aforament de 17.000 espectadors en un partit entre el Valéncia FC i el [[Fútbol Club Llevant|FC Llevant]] que conclogué en resultat de '''1-0''' per als locals. En [[1928]] s'inicia el campeonat de Lliga i el Valéncia juga en la [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]] despuix de perdre en l'eliminatòria prèvia contra el [[Real Racing Club de Santander|Racing de Santander]], l'equip che acabà la temporada [[Segona Divisió d'Espanya 1928/29|1928/29]] en 5a posició.

Els [[anys 1930]] estan marcats per la [[Guerra Civil espanyola]], després de la qual el camp de Mestalla va quedar arrasat i n'hi hagué que reconstruir-lo. En [[1934]] el Valéncia va disputar i va perdre la seu primera final de Copa contra el [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]] en [[Barcelona]].

Els [[anys 1930]] estan marcats per la [[Guerra Civil espanyola]], despuix de la qual el camp de Mestalla va quedar arrasat i n'hi hagué que reconstruir-lo. En [[1934]] el Valéncia va disputar i va perdre la seu primera final de Copa contra el [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]] en [[Barcelona]].

Els [[anys 1940]] foren possiblement els millors del club en la seua història. Es tingué que "castellanisar" el nom del club a '''Valéncia Club de Fútbol''' per orde de la Delegació nacional de deports. El Valéncia conseguix el seu primer títul nacional al guanyar la [[Copa del Generalíssim de fútbol 1941|Copa del Generalíssim de 1941]] al [[Real Club Deportiu Espanyol|Espanyol]] per '''3-1''' en la final. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1941/42|1941/42]] el club guanya el primer Campeonat de Lliga de la seua història. També es proclama campeó en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 1943/44|1943/44]] i [[Primera Divisió d'Espanya 1946/47|1946/47]]. Els héroes d'esta década són [[Epifanio Fernández Berridi|Epi]], [[Amadeo Ibáñez|Amadeo]], [[Edmundo Suárez|Mundo]], [[Vicente Asensi|Asensi]] i [[Guillermo Gorostiza Paredes|Gorostiza]] els que integraven la ya mítica [[Davantera elèctrica]]. En [[1949]] guanya de nou la [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Generalíssim]].  

Els [[anys 1940]] foren possiblement els millors del club en la seua història. Es tingué que "castellanisar" el nom del club a '''Valéncia Club de Fútbol''' per orde de la Delegació nacional de deports. El Valéncia conseguix el seu primer títul nacional al guanyar la [[Copa del Generalíssim de fútbol 1941|Copa del Generalíssim de 1941]] al [[Real Club Deportiu Espanyol|Espanyol]] per '''3-1''' en la final. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1941/42|1941/42]] el club guanya el primer Campeonat de Lliga de la seua història. També es proclama campeó en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 1943/44|1943/44]] i [[Primera Divisió d'Espanya 1946/47|1946/47]]. Els héroes d'esta década són [[Epifanio Fernández Berridi|Epi]], [[Amadeo Ibáñez|Amadeo]], [[Edmundo Suárez|Mundo]], [[Vicente Asensi|Asensi]] i [[Guillermo Gorostiza Paredes|Gorostiza]] els que integraven la ya mítica [[Davantera elèctrica]]. En [[1949]] guanya de nou la [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Generalíssim]].  

Els [[anys 1970]] escomencen en un nou títul de lliga en la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1970/71|1970/71]] de la mà d'[[Alfredo Di Stéfano]]. En [[1976]] arriba procedent de [[Club Atlètic Rosario Central|Rosario central]] el davanter [[Mario Alberto Kempes]], qui marcaria una época en el club. En la seua primera temporada va conseguir el pichichi en 24 gols. En un Kempes estelar el Valéncia conseguix la Copa del Rei de [[Copa del Rei de fútbol 1978-79|1978/79]] derrotant al [[Real Madrid]] per 2-0 en 2 gols del ''Matador''.

Els [[anys 1970]] escomencen en un nou títul de lliga en la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1970/71|1970/71]] de la mà d'[[Alfredo Di Stéfano]]. En [[1976]] arriba procedent de [[Club Atlètic Rosario Central|Rosario central]] el davanter [[Mario Alberto Kempes]], qui marcaria una época en el club. En la seua primera temporada va conseguir el pichichi en 24 gols. En un Kempes estelar el Valéncia conseguix la Copa del Rei de [[Copa del Rei de fútbol 1978-79|1978/79]] derrotant al [[Real Madrid]] per 2-0 en 2 gols del ''Matador''.

A pesar que els [[anys 1980]] varen escomençar en un nou títul europeu, la [[Anex:Recopa d'Europa 1979-80|Recopa 1979/80]], fon una década negra per al valencianisme. El club es viu obligat a vendre a Kempes al [[Club Atlètic River Plate|River Plate]]. A causa de les obres en Mestalla pel Mundial d'Espanya 82 el club es va vore immers en una greu crisis financera. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1982/83|1982/83]] el Valéncia es va salvar del descens en un gol de [[Miguel Tendillo Belenguer|Tendillo]] en l'última jornada davant del [[Real Madrid]] en Mestalla. El deute continuà aumentant any a any lo que va afectar el rendiment deportiu de l'equip. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1985/86|1985/86]] el Valéncia descendix a Segona Divisió. Retorna després d'un any en l'infern en [[Arturo Tuzón]] com a president i una plantilla repleta de jugadors de la pedrera. En Tuzón en la presidència es tanquen diverses temporades en superàvit, per lo qual es va reduint el deute a poc a poc. En lo deportiu l'equip també es recupera i finalisa la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1989/90|1989/90]] com a subcampeó.

A pesar que els [[anys 1980]] varen escomençar en un nou títul europeu, la [[Anex:Recopa d'Europa 1979-80|Recopa 1979/80]], fon una década negra per al valencianisme. El club es viu obligat a vendre a Kempes al [[Club Atlètic River Plate|River Plate]]. A causa de les obres en Mestalla pel Mundial d'Espanya 82 el club es va vore immers en una greu crisis financera. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1982/83|1982/83]] el Valéncia es va salvar del descens en un gol de [[Miguel Tendillo Belenguer|Tendillo]] en l'última jornada davant del [[Real Madrid]] en Mestalla. El deute continuà aumentant any a any lo que va afectar el rendiment deportiu de l'equip. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1985/86|1985/86]] el Valéncia descendix a Segona Divisió. Retorna despuix d'un any en l'infern en [[Arturo Tuzón]] com a president i una plantilla repleta de jugadors de la pedrera. En Tuzón en la presidència es tanquen diverses temporades en superàvit, per lo qual es va reduint el deute a poc a poc. En lo deportiu l'equip també es recupera i finalisa la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1989/90|1989/90]] com a subcampeó.

Els [[anys 1990]] estan marcats per la conversió obligada del club en [[Societat Anònima Deportiva]] en [[1992]]. Després de la conversió arriba a la presidència [[Francisco Roig Alfonso|Paco Roig]]. En lo deportiu l'equip es manté en els llocs de mija taula, a excepció de la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1995/96|1995/96]] en la que finalisa segon. Es torna a guanyar un títul, la [[Copa del Rei de fútbol 1998-99|Copa del Rei 1998/99]], en [[Claudio Ranieri]] com a entrenador.

Els [[anys 1990]] estan marcats per la conversió obligada del club en [[Societat Anònima Deportiva]] en [[1992]]. Després de la conversió arriba a la presidència [[Francisco Roig Alfonso|Paco Roig]]. En lo deportiu l'equip es manté en els llocs de mija taula, a excepció de la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1995/96|1995/96]] en la que finalisa segon. Es torna a guanyar un títul, la [[Copa del Rei de fútbol 1998-99|Copa del Rei 1998/99]], en [[Claudio Ranieri]] com a entrenador.

{{AP|Estadi de Mestalla}}

{{AP|Estadi de Mestalla}}

Els primers anys després de la seua fundació, l'equip va entrenar i va disputar els seus encontres en el desaparegut camp d'Algiròs. En [[1923]] s'inaugurà el seu estadi, el Camp de Mestalla, que des de la temporada 1969-70 fins a la 94-95 es denominà Lluís Casanova en honor de l'històric president, ell mateix va solicitar que tornara l'estadi al seu nom original. Actualment, i després de diverses reformes importants des de la seua inauguració, té capacitat per a 55.000 persones, tots assentats, i unes dimensions de 105 x 70 metros.

Els primers anys despuix de la seua fundació, l'equip va entrenar i va disputar els seus encontres en el desaparegut camp d'Algiròs. En [[1923]] s'inaugurà el seu estadi, el Camp de Mestalla, que des de la temporada 1969-70 fins a la 94-95 es denominà Lluís Casanova en honor de l'històric president, ell mateix va solicitar que tornara l'estadi al seu nom original. Actualment, i despuix de diverses reformes importants des de la seua inauguració, té capacitat per a 55.000 persones, tots assentats, i unes dimensions de 105 x 70 metros.

=== Futur estadi ===

=== Futur estadi ===

=== [[Valéncia CF Femení]] ===

=== [[Valéncia CF Femení]] ===

Per a la temporada [[2009]]-[[2010]] el Valéncia  contarà en un equip de fútbol femení després d'arribar a un acort en el [[Club Deportiu Colege Alemà de Valéncia]] pel que els equips femenins del Colege Alemà competiran devall el nom de Valéncia CF.

Per a la temporada [[2009]]-[[2010]] el Valéncia  contarà en un equip de fútbol femení despuix d'arribar a un acort en el [[Club Deportiu Colege Alemà de Valéncia]] pel que els equips femenins del Colege Alemà competiran devall el nom de Valéncia CF.

=== Seccions deportives ===

=== Seccions deportives ===

El Valéncia CF a lo llarc de la seua història ha contat  en grans entrenadors de la talla de [[Ramón Alzines]]; qui va conseguir el primer títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i [[Copa del Rei de Fútbol|Copa]] per al club valencianiste; [[Alfredo Di Stéfano]], el treball del qual es va vore recompensat en un títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i un atre de [[Recopa d'Europa]]; [[Jacinto Quincoces]], [[Rafael Benítez]], que va portar al títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] després de 31 anys sense conseguir-ho ademés de conseguir el doblet de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i [[Copa de la UEFA|UEFA]], [[Héctor Cúper]] que va dirigir al conjunt che a les dos finals consecutives de [[Lliga de Campeons de la UEFA|Lliga de Campeons]]. L'actual entrenador és [[Marcelino García Toral]].

El Valéncia CF a lo llarc de la seua història ha contat  en grans entrenadors de la talla de [[Ramón Alzines]]; qui va conseguir el primer títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i [[Copa del Rei de Fútbol|Copa]] per al club valencianiste; [[Alfredo Di Stéfano]], el treball del qual es va vore recompensat en un títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i un atre de [[Recopa d'Europa]]; [[Jacinto Quincoces]], [[Rafael Benítez]], que va portar al títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] despuix de 31 anys sense conseguir-ho ademés de conseguir el doblet de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i [[Copa de la UEFA|UEFA]], [[Héctor Cúper]] que va dirigir al conjunt che a les dos finals consecutives de [[Lliga de Campeons de la UEFA|Lliga de Campeons]]. L'actual entrenador és [[Marcelino García Toral]].

== Presidents ==

== Presidents ==