Llínea 43: |
Llínea 43: |
| | | |
| == El doctorat i els nous elements == | | == El doctorat i els nous elements == |
− | Després d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dòna que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].
| + | Despuix d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dòna que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]]. |
| [[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie en 1903]] | | [[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie en 1903]] |
| | | |
− | El primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Després d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani. | + | El primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Despuix d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani. |
| | | |
| Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provindre del propi [[àtom]]. En térmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref> | | Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provindre del propi [[àtom]]. En térmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref> |
Llínea 71: |
Llínea 71: |
| | | |
| == Estudi de la radioactivitat == | | == Estudi de la radioactivitat == |
− | En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la [[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Després de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica. | + | En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la [[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Despuix de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica. |
| | | |
| El [[19 d'abril]] de [[1906]] morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruage en els carrers de [[París]]. Encara que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys despuix de l'última dona que la va assumir. | | El [[19 d'abril]] de [[1906]] morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruage en els carrers de [[París]]. Encara que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys despuix de l'última dona que la va assumir. |
Llínea 77: |
Llínea 77: |
| == Darrers anys == | | == Darrers anys == |
| [[Image:Solvay1933Large.jpg|right|thumb|300px|Setena Conferència Solvay de [[1933]]. Podem vore a Marie Curie asseguda la cinquena per l'esquerra (al centre de la image) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]] | | [[Image:Solvay1933Large.jpg|right|thumb|300px|Setena Conferència Solvay de [[1933]]. Podem vore a Marie Curie asseguda la cinquena per l'esquerra (al centre de la image) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]] |
− | Després de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
| + | Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref> |
| | | |
| Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions. | | Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions. |