− | Ibn Yubair va eixir de [[Granada]] i va creuar [[Estret de Gibraltar|l'Estret de Gibraltar]] cap a Ceuta. Va abordar en Ceuta un barco genovés el 24 de febrer de 1183 i va salpar cap a Aleixandria. El seu viage per mar ho va portar més allà de les [[Illes Balears]] i, a continuació, a través de la costa occidental de [[Sardenya]]. Entre Sardenya i [[Sicília]] el buc es va trobar en una forta tormenta, sobre la que tant els italians com els musulmans a bordo que tenien experiència de la mar varen dir "estar d'acort en que mai en les seues vides havien vist tal tempestat". Despuix de la tormenta el buc va passar per Sicília, [[Creta]] i després virà cap al sur i va creuar a lo llarc de la costa del nort [[Àfrica|d'Àfrica]], aplegant a Aleixandria el [[26 de març]]. | + | Ibn Yubair va eixir de [[Granada]] i va creuar [[Estret de Gibraltar|l'Estret de Gibraltar]] cap a Ceuta. Va abordar en Ceuta un barco genovés el 24 de febrer de 1183 i va salpar cap a Aleixandria. El seu viage per mar ho va portar més allà de les [[Illes Balears]] i, a continuació, a través de la costa occidental de [[Sardenya]]. Entre Sardenya i [[Sicília]] el buc es va trobar en una forta tormenta, sobre la que tant els italians com els musulmans a bordo que tenien experiència de la mar varen dir "estar d'acort en que mai en les seues vides havien vist tal tempestat". Despuix de la tormenta el buc va passar per Sicília, [[Creta]] i despuix virà cap al sur i va creuar a lo llarc de la costa del nort [[Àfrica|d'Àfrica]], aplegant a Aleixandria el [[26 de març]]. |
− | La rellevància de Ibn Yubair com a viager es deu principalment a que el seu llibre "Viages", és una de les fonts més importants en que es conta per a saber cóm es trobava el món mediterràneu en general, els països baix domini islàmic, la Sicília normanda, la navegació contemporànea i les relacions entre musulmans i cristians en el [[sigle XII]]. Yubair és el creador de tot un gènero en la lliteratura àrap: la [[rihla]] o relació de viage, que després es continua i reproduïx sistemàticament. Entre els seus imitadors destaca el famós viager de Tànger [[Ibn Batuta]], que es va inspirar i fins i tot va reproduir paràgrafs exactes del relat del viager valencià. | + | La rellevància de Ibn Yubair com a viager es deu principalment a que el seu llibre "Viages", és una de les fonts més importants en que es conta per a saber cóm es trobava el món mediterràneu en general, els països baix domini islàmic, la Sicília normanda, la navegació contemporànea i les relacions entre musulmans i cristians en el [[sigle XII]]. Yubair és el creador de tot un gènero en la lliteratura àrap: la [[rihla]] o relació de viage, que despuix es continua i reproduïx sistemàticament. Entre els seus imitadors destaca el famós viager de Tànger [[Ibn Batuta]], que es va inspirar i fins i tot va reproduir paràgrafs exactes del relat del viager valencià. |
| Una cita famosa de Yubair és la famosa descripció dels musulmans que viuen en el [[Regne de Jerusalem]] despuix de la [[creuada cristiana]]: | | Una cita famosa de Yubair és la famosa descripció dels musulmans que viuen en el [[Regne de Jerusalem]] despuix de la [[creuada cristiana]]: |