Llínea 31: |
Llínea 31: |
| Els [[grecs]], no tardaren de fer-li la competència als fenicis i fundaren diverses colònies comercials a la costa contestana com [[Hemeroskopeion]] ([[Dénia]]) i entraren en un clar conflicte en els fenicis que s'anà resolent poc a poc fins que la definitiva decadència dels fenicis deixà als grecs una certa época de primacia. | | Els [[grecs]], no tardaren de fer-li la competència als fenicis i fundaren diverses colònies comercials a la costa contestana com [[Hemeroskopeion]] ([[Dénia]]) i entraren en un clar conflicte en els fenicis que s'anà resolent poc a poc fins que la definitiva decadència dels fenicis deixà als grecs una certa época de primacia. |
| | | |
− | Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i després d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la [[Península Ibèrica|península]]. | + | Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i despuix d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la [[Península Ibèrica|península]]. |
| | | |
| A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren a soles a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els [[ibèrics]], sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials. | | A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren a soles a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els [[ibèrics]], sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials. |
Llínea 39: |
Llínea 39: |
| Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el [[Mediterràneu]]. [[República romana|Roma]], una chicoteta ciutat a la vora del [[Tíber]] s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de [[Sicília]]. | | Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el [[Mediterràneu]]. [[República romana|Roma]], una chicoteta ciutat a la vora del [[Tíber]] s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de [[Sicília]]. |
| | | |
− | Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, després de fracassar al no poder prendre la ciutat de [[Siracusa]] foren forçats a signar una pau que els deixava la [[Península Ibèrica]] com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero [[Amílcar Barca]] era atacat per un rei ibèric de la [[Comunitat Valenciana]] i morí ofegat al [[Vinalopó]] durant la [[Batalla d'Ilici]] el [[228 aC]]. | + | Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, despuix de fracassar al no poder prendre la ciutat de [[Siracusa]] foren forçats a signar una pau que els deixava la [[Península Ibèrica]] com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero [[Amílcar Barca]] era atacat per un rei ibèric de la [[Comunitat Valenciana]] i morí ofegat al [[Vinalopó]] durant la [[Batalla d'Ilici]] el [[228 aC]]. |
| | | |
− | En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i després de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Després de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] per enfrontar-se als romans al seu propi territori. | + | En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i despuix de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Després de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] per enfrontar-se als romans al seu propi territori. |
| | | |
| Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori [[Península Itàlica|italià]]. Després del fracàs en Itàlia hagué d'enfrontar-se en [[Publi Corneli Escipió Africà Major|Publi Corneli Escipió]] el qual havia desembarcat en la costa llevantina conquerint molt de territori cartaginés en lo que comença l'[[época romana en la Comunitat Valenciana]] i en la Península. Finalment, Aníbal fon derrotat en la costa africana. | | Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori [[Península Itàlica|italià]]. Després del fracàs en Itàlia hagué d'enfrontar-se en [[Publi Corneli Escipió Africà Major|Publi Corneli Escipió]] el qual havia desembarcat en la costa llevantina conquerint molt de territori cartaginés en lo que comença l'[[época romana en la Comunitat Valenciana]] i en la Península. Finalment, Aníbal fon derrotat en la costa africana. |