120 790
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 41:
Llínea 41: − +
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '
En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.
En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.
La zona no va sofrir, en el [[sigle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[sigle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En [[1249]], [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[1270]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós ([[1360]]-[[1390]]), la casa comtal de Prades (1390-[[1445]]), els Vallterra (1445-[[1760]]), els Monsosriu (1760-[[1780]]) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
La zona no va sofrir, en el [[sigle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[sigle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Despuix de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Despuix de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En [[1249]], [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[1270]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós ([[1360]]-[[1390]]), la casa comtal de Prades (1390-[[1445]]), els Vallterra (1445-[[1760]]), els Monsosriu (1760-[[1780]]) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
En l'any [[1609]], Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En [[1611]] li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra.
En l'any [[1609]], Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En [[1611]] li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra.