Llínea 64: |
Llínea 64: |
| Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Finlàndia va ser ocupada per tropes [[Unió Soviètica|soviètiques]] dos vegades, durant la [[Guerra d'Hivern]] de [[1939]]–[[1940]] i durant la [[Guerra de Continuació]] de [[1941]]–[[1944]]. En esta darrera ocasió, contà en el soport de l'[[Alemanya]] [[nazisme|nazi]] i fon seguida per la [[Guerra de Lapònia]] de [[1944]]–[[1945]], quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nort del país. | | Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Finlàndia va ser ocupada per tropes [[Unió Soviètica|soviètiques]] dos vegades, durant la [[Guerra d'Hivern]] de [[1939]]–[[1940]] i durant la [[Guerra de Continuació]] de [[1941]]–[[1944]]. En esta darrera ocasió, contà en el soport de l'[[Alemanya]] [[nazisme|nazi]] i fon seguida per la [[Guerra de Lapònia]] de [[1944]]–[[1945]], quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nort del país. |
| | | |
− | Després de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot des del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua en la Unió Soviètica ([[1948]]). Des de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte mencionat, Finlàndia va entrar a la [[Unió Europea]] en l'any [[1995]].
| + | Despuix de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot des del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua en la Unió Soviètica ([[1948]]). Des de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte mencionat, Finlàndia va entrar a la [[Unió Europea]] en l'any [[1995]]. |
| | | |
| == Política == | | == Política == |
Llínea 114: |
Llínea 114: |
| Segons senyes de l'any [[2004]], la major part de [[finlandesos]] (83,8%) són membres de l'[[Luteranisme|Iglésia Luterana]] de Finlàndia, en una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'[[Iglésia Ortodoxa]]. Les dos són iglésies oficials de l'estat. El restant consistix en grups relativament chicotets (1,1% en total) de [[protestant]]s (no luterans), [[catòlic]]s romans, [[islam|musulmans]], [[judaisme|judeus]], i un 14,0% no religiós; encara que ha baixat notablement el número de persones que van a l'iglésia en regularitat. | | Segons senyes de l'any [[2004]], la major part de [[finlandesos]] (83,8%) són membres de l'[[Luteranisme|Iglésia Luterana]] de Finlàndia, en una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'[[Iglésia Ortodoxa]]. Les dos són iglésies oficials de l'estat. El restant consistix en grups relativament chicotets (1,1% en total) de [[protestant]]s (no luterans), [[catòlic]]s romans, [[islam|musulmans]], [[judaisme|judeus]], i un 14,0% no religiós; encara que ha baixat notablement el número de persones que van a l'iglésia en regularitat. |
| | | |
− | Després dels successius conflictes armats que varen afectar a Finlàndia en la [[década de 1940|década dels 40]], un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, la desocupació i la incertea en quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la [[Unió Soviètica]] varen conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acollen refugiats i immigrants en una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric siga en Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'estos immigrants procedix de l'antiga [[Unió Soviètica]], alegant compartir en els finlandesos un parentesc ètnic (finés).
| + | Despuix dels successius conflictes armats que varen afectar a Finlàndia en la [[década de 1940|década dels 40]], un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, la desocupació i la incertea en quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la [[Unió Soviètica]] varen conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acollen refugiats i immigrants en una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric siga en Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'estos immigrants procedix de l'antiga [[Unió Soviètica]], alegant compartir en els finlandesos un parentesc ètnic (finés). |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |