Canvis

=== Interaccions elèctriques entre protons i electrons ===

=== Interaccions elèctriques entre protons i electrons ===

Abans de l'[[experiment de Rutherford]] la comunitat científica acceptava el [[model atòmic de Thomson]], situació que varià després de l'experiència de [[Rutherford]]. Els models posteriors es basen en una estructura dels àtoms en una massa central carregada positivament rodejada d'un núvol de càrrega negativa.<ref name="Rañada">Antonio Rañada(1990), ''Dinàmica Clàssica''. Madrid, Aliança Editorial, S. A. 84-206-8133-4</ref>

Abans de l'[[experiment de Rutherford]] la comunitat científica acceptava el [[model atòmic de Thomson]], situació que varià despuix de l'experiència de [[Rutherford]]. Els models posteriors es basen en una estructura dels àtoms en una massa central carregada positivament rodejada d'un núvol de càrrega negativa.<ref name="Rañada">Antonio Rañada(1990), ''Dinàmica Clàssica''. Madrid, Aliança Editorial, S. A. 84-206-8133-4</ref>

Este tipo d'estructura de l'àtom va portar a Rutherford a propondre el seu model en que els electrons es mourien al voltant del núcleu en òrbites. Este model té una dificultat provinent del fet que una partícula carregada accelerada, com seria necessari per a mantindre's en òrbita, radiaria radiació electromagnètica, perdent energia. Les [[lleis de Newton]], junt en l'[[equació de Maxwell]] de l'electromagnetisme aplicades a l'àtom de Rutherford porten que en un temps de l'orde de 10^-10 s, tota l'energia de l'àtom s'hauria radiat, en la consegüent caiguda dels electrons sobre el núcleu.<ref name="Bransden">B.H. Bransden and C.J. Joachain (1992), ''Physics of Àtoms and Molecules''. Harlow-Essex-England, Longman Group Limited. 0-582-44401-2</ref>

Este tipo d'estructura de l'àtom va portar a Rutherford a propondre el seu model en que els electrons es mourien al voltant del núcleu en òrbites. Este model té una dificultat provinent del fet que una partícula carregada accelerada, com seria necessari per a mantindre's en òrbita, radiaria radiació electromagnètica, perdent energia. Les [[lleis de Newton]], junt en l'[[equació de Maxwell]] de l'electromagnetisme aplicades a l'àtom de Rutherford porten que en un temps de l'orde de 10^-10 s, tota l'energia de l'àtom s'hauria radiat, en la consegüent caiguda dels electrons sobre el núcleu.<ref name="Bransden">B.H. Bransden and C.J. Joachain (1992), ''Physics of Àtoms and Molecules''. Harlow-Essex-England, Longman Group Limited. 0-582-44401-2</ref>

El concepte d'àtom existix des de l'[[Antiga Grècia]] propost pels filòsofs grecs [[Demòcrit]], [[Leucip]] i [[Epicur]], no obstant, no es va generar el concepte per mig de l'experimentació sino com una necessitat filosòfica que explicara la realitat, ya que, com proponien estos pensadors, la matèria no podia dividir-se indefinidament, per lo qual havia d'existir una unitat o bloc indivisible i indestructible que al combinar-se de diferents formes creara tots els cossos macroscòpics que nos rodegen.<ref>[http://www.paginasobrefilosofia.com/html/bachi2/presocraticos/apuntes presocraticos/Atomistes/lligueels meus.Html Filòsofs Presocràtics: Atomistes, Leucipo i Demòcrit]

El concepte d'àtom existix des de l'[[Antiga Grècia]] propost pels filòsofs grecs [[Demòcrit]], [[Leucip]] i [[Epicur]], no obstant, no es va generar el concepte per mig de l'experimentació sino com una necessitat filosòfica que explicara la realitat, ya que, com proponien estos pensadors, la matèria no podia dividir-se indefinidament, per lo qual havia d'existir una unitat o bloc indivisible i indestructible que al combinar-se de diferents formes creara tots els cossos macroscòpics que nos rodegen.<ref>[http://www.paginasobrefilosofia.com/html/bachi2/presocraticos/apuntes presocraticos/Atomistes/lligueels meus.Html Filòsofs Presocràtics: Atomistes, Leucipo i Demòcrit]

</ref>

</ref>

El següent alvanç significatiu no es realisà fins que en l'any [[1773]] el químic francés [[Antoine-Laurent de Lavoisier]] va postular el seu enunciat: ''"La matèria no es crea ni es destruïx, simplement es transforma."''; demostrat més tart pels experiments del químic anglés [[John Dalton]] qui en l'any [[1804]], després de medir la massa dels reactius i productes d'una reacció, i va concloure que les substàncies estan compostes d'àtoms esfèrics idèntics per a cada element, pero diferents d'un element a un atre.<ref>[http://www.uv.es/bertomeu/revquim/persona/1.HTM Protagonistes de la revolució:Lavoisier, A.L.]</ref>

El següent alvanç significatiu no es realisà fins que en l'any [[1773]] el químic francés [[Antoine-Laurent de Lavoisier]] va postular el seu enunciat: ''"La matèria no es crea ni es destruïx, simplement es transforma."''; demostrat més tart pels experiments del químic anglés [[John Dalton]] qui en l'any [[1804]], despuix de medir la massa dels reactius i productes d'una reacció, i va concloure que les substàncies estan compostes d'àtoms esfèrics idèntics per a cada element, pero diferents d'un element a un atre.<ref>[http://www.uv.es/bertomeu/revquim/persona/1.HTM Protagonistes de la revolució:Lavoisier, A.L.]</ref>

Després en l'any [[1811]] [[Amedeo Avogadro]], físic italià, va postular que a una temperatura, pressió i volum donats, un gas conté sempre el mateix número de partícules, siguen àtoms o molècules, independentment de la naturalea del gas, fent al mateix temps l'hipòtesis de que els gasos són [[molècula|molècules]] poliatòmiques en lo que es va començar a distinguir entre àtoms i molècules.<ref>[http://www.ildiogene.it/EncyPages/Ency=Avogadro.Html Amedeo Avogadro] (en italià)</ref>

Després en l'any [[1811]] [[Amedeo Avogadro]], físic italià, va postular que a una temperatura, pressió i volum donats, un gas conté sempre el mateix número de partícules, siguen àtoms o molècules, independentment de la naturalea del gas, fent al mateix temps l'hipòtesis de que els gasos són [[molècula|molècules]] poliatòmiques en lo que es va començar a distinguir entre àtoms i molècules.<ref>[http://www.ildiogene.it/EncyPages/Ency=Avogadro.Html Amedeo Avogadro] (en italià)</ref>