Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  19:02 24 maig 2021
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '
Llínea 13: Llínea 13:  
[[Image:Catedral Palma.jpg|thumb|left|250px|<center>Escuts tribarrats en la catedral de Palma</center>]]
 
[[Image:Catedral Palma.jpg|thumb|left|250px|<center>Escuts tribarrats en la catedral de Palma</center>]]
   −
L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Després de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.
+
L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.
    
Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició d'escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne.  
 
Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició d'escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne.  
124 521

edicions

Menú de navegació