| La Ciutat de Buenos Aires va tindre dos fundacions. La primera en l'any [[1536]] per [[Pedro de Mendoza]] (arrasada pels indis en l'any [[1541]]), i la segona en l'any [[1580]] per [[Juan de Garay]] i en les dos ocasions va pertànyer al [[Virregnat del Perú]] de l'[[Imperi Espanyol]]. En [[1776]] fon designada pel Rei d'[[Espanya]], capital de l'acabat de crear [[Virregnat del Riu de la Plata]]. Durant la primera de les invasions angleses, ocorreguda en [[1806]], la ciutat fon ocupada per forces armades angleses i va quedar per uns mesos baix la bandera del [[Regne Unit]]. En [[1810]], els pobladors de la ciutat varen realisar la [[Revolució de maig]], que va expulsar al virrei, va establir una junta d'autogovern i va donar inici a la guerra per l'independència d'Argentina. Durant el govern de [[Domingo Faustino Sarmiento]] se la declara capital del país i en [[1880]], durant el govern de [[Nicolás Avellaneda]], fon federalisada. La reforma de la Constitució Argentina de [[1994]] va establir l'[[autonomia]] de la ciutat. | | La Ciutat de Buenos Aires va tindre dos fundacions. La primera en l'any [[1536]] per [[Pedro de Mendoza]] (arrasada pels indis en l'any [[1541]]), i la segona en l'any [[1580]] per [[Juan de Garay]] i en les dos ocasions va pertànyer al [[Virregnat del Perú]] de l'[[Imperi Espanyol]]. En [[1776]] fon designada pel Rei d'[[Espanya]], capital de l'acabat de crear [[Virregnat del Riu de la Plata]]. Durant la primera de les invasions angleses, ocorreguda en [[1806]], la ciutat fon ocupada per forces armades angleses i va quedar per uns mesos baix la bandera del [[Regne Unit]]. En [[1810]], els pobladors de la ciutat varen realisar la [[Revolució de maig]], que va expulsar al virrei, va establir una junta d'autogovern i va donar inici a la guerra per l'independència d'Argentina. Durant el govern de [[Domingo Faustino Sarmiento]] se la declara capital del país i en [[1880]], durant el govern de [[Nicolás Avellaneda]], fon federalisada. La reforma de la Constitució Argentina de [[1994]] va establir l'[[autonomia]] de la ciutat. |
− | El Gran Buenos Aires fon un dels principals destins del procés immigratori que va tindre l'Argentina. En [[1913]] es va inaugurar el [[Subte de Buenos Aires]], primer [[Metro (sistema de transport)|metro]] d'[[Iberoamèrica]]. Després de la Reforma de la Constitució Argentina de 1994 la ciutat conta en la seua pròpia Constitució i en un govern autònom d'elecció directa. | + | El Gran Buenos Aires fon un dels principals destins del procés immigratori que va tindre l'Argentina. En [[1913]] es va inaugurar el [[Subte de Buenos Aires]], primer [[Metro (sistema de transport)|metro]] d'[[Iberoamèrica]]. Despuix de la Reforma de la Constitució Argentina de 1994 la ciutat conta en la seua pròpia Constitució i en un govern autònom d'elecció directa. |
| La ciutat és seu central de moltes de les grans empreses del país. El principal sector econòmic de Buenos Aires és el sector servicis, que representa el 78% del seu [[Producte Brut Geogràfic]] en térmens constants. U dels sectors més dinàmics fon la construcció, ya que la cantitat de permissos per a construir va aumentar un 44%, sent les comunes 6, 8 i 11 les de major creiximent en un 164%, 132% i 130% respectivament. L'influència del sector en el PBG va conseguir els 7.480 millons de pesos en [[2006]]. | | La ciutat és seu central de moltes de les grans empreses del país. El principal sector econòmic de Buenos Aires és el sector servicis, que representa el 78% del seu [[Producte Brut Geogràfic]] en térmens constants. U dels sectors més dinàmics fon la construcció, ya que la cantitat de permissos per a construir va aumentar un 44%, sent les comunes 6, 8 i 11 les de major creiximent en un 164%, 132% i 130% respectivament. L'influència del sector en el PBG va conseguir els 7.480 millons de pesos en [[2006]]. |