Canvis

{{Ficha de país

{{Ficha de país

| nom_oficial = ''République du Sénégal''<br />República de Senegal

| nom_oficial = ''République du Sénégal''<br />República de Senegal

| image_bandera = 125px-Flag of Senegal svg.png

| image_bandera = Flag of Senegal.svg|125px

| image_escut = 130px-EscudoSenegal.png

| image_escut = Coat of arms of Senegal.svg

| image_escut_tamany = 125px

| image_escut_tamany = 125px

| image_mapa = 250px-LocationSenegal svg.png

| image_mapa = Senegal (orthographic projection).svg

| lema_nacional =Un  Peuple, Un But, Une Foi<br />([[Idioma francés|Francés]]: Un Poble, Un Objectiu, Una Fe''

| lema_nacional =Un  Peuple, Un But, Une Foi<br />([[Idioma francés|Francés]]: Un Poble, Un Objectiu, Una Fe''

| himne_nacional =''[[Pincez tous vos koras, frappez les balafons]] ''

| himne_nacional =''[[Pincez tous vos koras, frappez les balafons]] ''

Diverses potències europees - [[Portugal]], els [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] - varen competir pel comerç en eixa àrea des del [[sigle XV]], fins que en l'any [[1677]], [[França]] va acabar en la possessió de lo que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus - l'illa de [[Gorée]] pròxima a [[Dakar]]. Només a partir dels [[anys 1850]] els francesos, baix el governador [[Louis Faidherbe]], començaren a expandir-se pel propi territori senegalés.

Diverses potències europees - [[Portugal]], els [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] - varen competir pel comerç en eixa àrea des del [[sigle XV]], fins que en l'any [[1677]], [[França]] va acabar en la possessió de lo que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus - l'illa de [[Gorée]] pròxima a [[Dakar]]. Només a partir dels [[anys 1850]] els francesos, baix el governador [[Louis Faidherbe]], començaren a expandir-se pel propi territori senegalés.

En [[giner]] de l'any [[1959]], Senegal i el [[Sudan francés]] s'uniren per a formar la [[Federació de Malí]], que es va convertir en una nació totalment independent el [[20 de juny]] de [[1960]], com a resultat de l'independència i l'acort de transferència de poder firmat en [[França]] el [[4 d'abril]] de 1960. A causa de dificultats polítiques internes, la Federació es va dissoldre el [[20 d'agost]] de [[1960]]. Senegal i Soudan (renomenat com la República de Malí) proclamaren la seua independència. [[Léopold Senghor]], un conegut poeta internacional de la negritut, polític i estadiste, fon triat com a primer president de Senegal en [[agost]] de 1960.

En [[giner]] de l'any [[1959]], Senegal i el [[Sudan francés]] s'uniren per a formar la [[Federació de Malí]], que es va convertir en una nació totalment independent el [[20 de juny]] de [[1960]], com a resultat de l'independència i l'acort de transferència de poder firmat en [[França]] el [[4 d'abril]] de 1960. A causa de dificultats polítiques internes, la Federació es va dissoldre el [[20 d'agost]] de [[1960]]. Senegal i Soudan (renomenat com la República de Malí) proclamaren la seua independència. [[Léopold Senghor]], un conegut poeta internacional de la negritut, polític i estadiste, fon triat com a primer president de Senegal en [[agost]] de l'any 1960.

Després de la dissolució de la [[Federació de Malí]], el president Senghor i el Primer ministre Mamadou Dia varen governar junts baix un sistema parlamentari. En [[decembre]] de [[1962]], la seua rivalitat política va propiciar un intent de colp d'Estat per part del Primer ministre. El colp fon reduït sense derramament de sanc i Dia fon arrestat i empresonat. Senegal adoptà una nova constitució que va consolidar el poder del president. En [[1980]], el president Senghor es va retirar de la política i li va transferir el càrrec al seu successor triat a dit, [[Abdou Diouf]], en [[1981]].

Despuix de la dissolució de la [[Federació de Malí]], el president Senghor i el Primer ministre Mamadou Dia varen governar junts baix un sistema parlamentari. En [[decembre]] de [[1962]], la seua rivalitat política va propiciar un intent de colp d'Estat per part del Primer ministre. El colp fon reduït sense derramament de sanc i Dia fon arrestat i empresonat. Senegal adoptà una nova constitució que va consolidar el poder del president. En l'any [[1980]], el president Senghor es va retirar de la política i li va transferir el càrrec al seu successor triat a dit, [[Abdou Diouf]], en [[1981]].

Senegal s'uní en [[Gàmbia]] per a formar la [[Senegambia|Confederació de Senegambia]] el [[1 de febrer]] de [[1982]]. No obstant, l'integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i l'unió fon dissolta en 1989. A pesar de diàlecs de pau, un grup separatiste del sur en la regió de [[Casamance]] s'ha enfrontat esporàdicament en les forces governamentals des de 1982. Senegal té una llarga història de participació en el manteniment de la pau internacional.

Senegal s'uní en [[Gàmbia]] per a formar la [[Senegambia|Confederació de Senegambia]] el [[1 de febrer]] de [[1982]]. No obstant, l'integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i l'unió fon dissolta en l'any [[1989]]. A pesar de diàlecs de pau, un grup separatiste del sur en la regió de [[Casamance]] s'ha enfrontat esporàdicament en les forces governamentals des de 1982. Senegal té una llarga història de participació en el manteniment de la pau internacional.

Abdou Diouf fon el president entre 1981 i [[2000]]. Va fomentar una més que àmplia participació política, reduí l'intervenció del govern en l'economia i va ampliar els compromisos diplomàtics de Senegal, particularment en atres nacions en desenroll. La política interna a vegades es va desbordar en violència en el carrer, tensions en les fronteres i un moviment separatiste violent en la regió del sur de Casamance. No obstant, el compromís de Senegal en la democràcia i els drets humans s'ha consolidat en el temps. Diouf va servir quatre mandats com a president. En l'elecció presidencial de l'any 2000, fon derrotat en lliure i justa competència pel líder de l'oposició [[Abdoulaye Wade]]. Senegal experimentà la seua segona transició al poder pacífica i la primera d'un partit polític a un atre.

Abdou Diouf fon el president entre els anys 1981 i [[2000]]. Va fomentar una més que àmplia participació política, reduí l'intervenció del govern en l'economia i va ampliar els compromisos diplomàtics de Senegal, particularment en atres nacions en desenroll. La política interna a vegades es va desbordar en violència en el carrer, tensions en les fronteres i un moviment separatiste violent en la regió del sur de Casamance. No obstant, el compromís de Senegal en la democràcia i els drets humans s'ha consolidat en el temps. Diouf va servir quatre mandats com a president. En l'elecció presidencial de l'any 2000, fon derrotat en lliure i justa competència pel líder de l'oposició [[Abdoulaye Wade]]. Senegal experimentà la seua segona transició al poder pacífica i la primera d'un partit polític a un atre.

El [[30 de decembre]] de l'any [[2004]] el president [[Abdoulaye Wade]] va anunciar que firmaria un tractat de pau en dos faccions separatistes del ''[[Mouvement des Forces Démocratiques de la Casamance]] '' (MFDC) en la regió de la Casamance.

El [[30 de decembre]] de l'any [[2004]] el president [[Abdoulaye Wade]] va anunciar que firmaria un tractat de pau en dos faccions separatistes del ''[[Mouvement des Forces Démocratiques de la Casamance]] '' (MFDC) en la regió de la Casamance.

== Organisació polític-administrativa ==

== Organisació polític-administrativa ==

[[Image:796px-Regions of Senegal svg.png|thumb|right|300px|Territoris de Senegal.]]

[[Image:Regions of Senegal svg.png|thumb|right|300px|Territoris de Senegal.]]

En 2009 Senegal conta en 14 regions, 45 departaments, 46 comunes de districte, 113 comunes de ciutat i 370 mancomunitats rurals. Dirigits per un cap, els pobles són les cèlules base d'esta organisació.

En 2009 Senegal conta en 14 regions, 45 departaments, 46 comunes de districte, 113 comunes de ciutat i 370 mancomunitats rurals. Dirigits per un cap, els pobles són les cèlules base d'esta organisació.