Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
[[File:SantJeroniClaustreEscala06.jpg|thumb|300px|'''Claustre del monasteri''', eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger]]
 
[[File:SantJeroniClaustreEscala06.jpg|thumb|300px|'''Claustre del monasteri''', eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger]]
 
[[File:Cotalba sarcòfag.JPG|thumb|300px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]]
 
[[File:Cotalba sarcòfag.JPG|thumb|300px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]]
 +
 +
[[File:Monestir de sant Jeroni de Cotalba, jardí romàntic.jpg|thum|300px|Jardines del monasteri]]
 +
    
El '''Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba''', és un edifici conventual d'[[Art gòtic|estil gòtic]] i [[Renaiximent|renaixentiste]] construït entre els sigles [[Sigle XV|XV]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] que està localisat en el terme municipal d'[[Alfauir]] i junt a [[Ròtova]], en la comarca de [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]]. Fundat pel Duc real de [[Gandia]] [[Alfons el Vell]] ([[1388]]), el monasteri va acollir la primera comunitat [[Sant Jeroni|jerònima]] del [[Regne de Valéncia]] i de l'antiga [[Corona d'Aragó]]. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any [[1995]].
 
El '''Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba''', és un edifici conventual d'[[Art gòtic|estil gòtic]] i [[Renaiximent|renaixentiste]] construït entre els sigles [[Sigle XV|XV]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] que està localisat en el terme municipal d'[[Alfauir]] i junt a [[Ròtova]], en la comarca de [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]]. Fundat pel Duc real de [[Gandia]] [[Alfons el Vell]] ([[1388]]), el monasteri va acollir la primera comunitat [[Sant Jeroni|jerònima]] del [[Regne de Valéncia]] i de l'antiga [[Corona d'Aragó]]. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any [[1995]].
124 718

edicions

Menú de navegació