Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit ([[1356]]-[[1369]]), l'actual capella del Sant Càliç se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Posteriorment va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero en l'any [[1916]] se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom. | Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit ([[1356]]-[[1369]]), l'actual capella del Sant Càliç se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Posteriorment va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero en l'any [[1916]] se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom. |