Canvis

'''Els Minyons''' foren un cos de guàrdia contra [[Malfatà|malfatans]] del [[Regne de Valéncia]], que es creà en el [[sigle XVI]] i es mantingué fins a ben entrat el [[sigle XIX|XIX]]. Gojà d'uniforme propi en predomini del color blau.  

 

'''Els Minyons''' foren un cos de guàrdia contra [[Malfatà|malfatans]] del [[Regne de Valéncia]], que es creà en el [[sigle XVI]] i es mantingué fins a ben entrat el [[sigle XIX|XIX]]. Gojà d'uniforme propi en predomini del color [[blau]].  

== Història ==

== Història ==

Apareixen documents de l'existència d'esta policia en el [[sigle XVII]]. Els Minyons foren creats en l'any [[1622]] com un cos de vigilància depenent de la Generalitat del Regne de Valéncia. Podem dir que foren la policia valenciana, una milícia foral valenciana, al servici de la Generalitat del Regne de Valéncia.

Apareixen documents de l'existència d'esta policia en el [[sigle XVII]]. Els Minyons foren creats en l'any [[1622]] com un cos de vigilància depenent de la Generalitat del Regne de Valéncia. Podem dir que foren la policia valenciana, una milícia foral valenciana, al servici de la Generalitat del Regne de Valéncia.

Este cos policial arreplegava iniciatives anteriors menys estructurades la raïl de les quals caldria remontar a [[1399]], denominats la Guaita. No obstant, este cos de vigilància operava solament en la [[ciutat de Valéncia]].  

Este cos policial arreplegava iniciatives anteriors menys estructurades la raïl de les quals caldria remontar a l'any [[1399]], denominats la Guaita. No obstant, este cos de vigilància operava solament en la [[ciutat de Valéncia]].  

Ni [[Felip V]] ni el [[Decret de Nova Planta]] acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador i capità general del Regne de Valéncia i comte de Sayve, Pierre-Felix de la Croix de Chevrières, l'any [[1774]], impulsà el cos i el portà al seu prestigi més alt durant tota la seua vida, dotant-los d'un reglament.

Ni [[Felip V]] ni el [[Decret de Nova Planta]] acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador i capità general del Regne de Valéncia i comte de Sayve, Pierre-Felix de la Croix de Chevrières, en l'any [[1774]], impulsà el cos i el portà al seu prestigi més alt durant tota la seua vida, dotant-los d'un reglament.

La creació de la [[Guàrdia Civil]] en [[1844]] no va canviar la seua situació, si be era clar l'objectiu del Govern espanyol d'anar substituint els cossos policials “regionals” per un atre model clarament centralisat, jerarquisat, militar i alié al territori, i controlat de forma directa des del govern: tant per a organisar d'una forma teòricament més eficient el manteniment de la seguritat, com per a servir de força de repressió més efectiva front a elements rebels al poder (com els lliberals o els carlistes, que tant proliferaren al llarc del [[sigle XIX]], i que en ocasions varen tindre el recolzament d'estes milícies regionals).  

La creació de la [[Guàrdia Civil]] en l'any [[1844]] no va canviar la seua situació, si be era clar l'objectiu del Govern espanyol d'anar substituint els cossos policials “regionals” per un atre model clarament centralisat, jerarquisat, militar i alié al territori, i controlat de forma directa des del govern: tant per a organisar d'una forma teòricament més eficient el manteniment de la seguritat, com per a servir de força de repressió més efectiva front a elements rebels al poder (com els lliberals o els carlistes, que tant proliferaren al llarc del [[sigle XIX]], i que en ocasions varen tindre el recolzament d'estes milícies regionals).  

Fon la revolució de l'any [[1868]], que va derrocar a [[Isabel II]], fon la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians. El nou govern provisional dels generals Serrano i Prim va abolir totes les policies “regionals”, que contaven en una evident tradició “monàrquica”.  

Fon la revolució de l'any [[1868]], que va derrocar a [[Isabel II]], fon la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians. El nou govern provisional dels generals Serrano i Prim va abolir totes les policies “regionals”, que contaven en una evident tradició “monàrquica”.  

En [[1876]], restaurada la monarquia en [[Alfons XII]] (IV de Valéncia), només alguns cossos policials regionals se reinstauraren.

En l'any [[1876]], restaurada la monarquia en [[Alfons XII]] (IV de Valéncia), només alguns cossos policials regionals se reinstauraren.

== Reglament ==

== Reglament ==