Canvis

Un '''poll''' (Del llatí ''pedŭcŭlu'', mat. sign.), en castellà ''piojo'', és un [[insecte]] paràsit hemípter de la família dels pedicúlits, del gènero Pediculus; principalment hi han dos espècies, el Pediculus capitis, que es cria entre els cabells de les persones, i el Pediculus corporis, que es cria damunt del cos de les persones; són molt molests per les seues picades i per ser molt difícils de llevar; ponen ous que es denominen llémenes.

 

Un '''poll''' (del [[llatí]] ''pedŭcŭlu'', mat. sign.), en [[castellà]] ''piojo'', és un [[insecte]] paràsit hemípter de la família dels pedicúlits, del gènero Pediculus; principalment hi han dos espècies, el Pediculus capitis, que es cria entre els cabells de les persones, i el Pediculus corporis, que es cria damunt del cos de les persones; són molt molests per les seues picades i per ser molt difícils de llevar; ponen ous que es denominen llémenes.

Són altament específics del seu hoste i moltes espècies fins i tot preferixen llocs determinats del seu cos com el cap. Els polls, a diferència d'atres ectoparàsits com les [[Puça|puces]], passen tot el seu cicle de vida sobre l'hoste, des de l'ou fins a l'estadi adult i la reproducció. Es traslladen d'hoste a hoste caminant, poden passar unes poques hores o fins a dos dies fòra del seu hoste primari i esperant al següent. Les adaptacions al parasitisme es reflectixen en l'adult en el seu tamany (de 0,5 a 8 mm.), i les pates que en els subordens més alvançats terminen en garres fortes per a aferrar-se fermament al pèl, pell i plomes; no tenen ales ni la possibilitat de botar. Segons l'espècie s'alimenten de restants de pell, parts de plomes, secrecions sebàcees o sanc; poden tindre boca mastegadora o chupladora. El seu color és variable.  

Són altament específics del seu hoste i moltes espècies fins i tot preferixen llocs determinats del seu cos com el cap. Els polls, a diferència d'atres ectoparàsits com les [[Puça|puces]], passen tot el seu cicle de vida sobre l'hoste, des de l'ou fins a l'estadi adult i la reproducció. Es traslladen d'hoste a hoste caminant, poden passar unes poques hores o fins a dos dies fòra del seu hoste primari i esperant al següent. Les adaptacions al parasitisme es reflectixen en l'adult en el seu tamany (de 0,5 a 8 mm.), i les pates que en els subordens més alvançats terminen en garres fortes per a aferrar-se fermament al pèl, pell i plomes; no tenen ales ni la possibilitat de botar. Segons l'espècie s'alimenten de restants de pell, parts de plomes, secrecions sebàcees o sanc; poden tindre boca mastegadora o chupladora. El seu color és variable.