− | La '''bresquillera''', en castellà ''melocotonero'', és l'arbre que fa les bresquilles, és caducifoli de la família de les [[rosàcees]] (Prununs persica), en fulles llanceolades i serrades, flors de color rosa i solitàries; el seu fruit és la [[bresquilla]]. | + | [[File:Muntanyes de l'Ordal - 122.jpg|thumb|250px|Bresquilleres en flor]] |
| + | La '''bresquillera''', en [[castellà]] ''melocotonero'', és l'arbre que fa les bresquilles, és caducifoli de la família de les [[rosàcees]] (Prununs persica), en fulles llanceolades i serrades, flors de color rosa i solitàries; el seu fruit és la [[bresquilla]]. |
− | És un arbre originari d'[[Afganistan]], [[China]] i [[Iran]]. Fon portat a Occident pels romans que ho varen prendre com a originari de [[Pèrsia]] i aixina ho varen denominar. Esta denominació, «persica» —usada en les seues antigues denominacions genèriques o específiques (Prunus persica, Amygdalus persicus, Persica vulgaris, ...)— persistix en numerosos noms populars ibèrics —i d'atres paisos— com, per eixemple, albèrchic (el pèrsic) o bresquilla/fresquilla (per metàtesis de «persquilla»). | + | És un arbre originari d'[[Afganistan]], [[China]] i [[Iran]]. Fon portat a Occident pels [[Antiga Roma|romans]] que ho varen prendre com a originari de [[Pèrsia]] i aixina ho varen denominar. Esta denominació, «persica» —usada en les seues antigues denominacions genèriques o específiques (Prunus persica, Amygdalus persicus, Persica vulgaris, ...)— persistix en numerosos noms populars ibèrics —i d'atres països— com, per eixemple, albèrchic (el pèrsic) o bresquilla/fresquilla (per metàtesis de «persquilla»). |
− | És un arbre de fins a 6-8 m. d'altura, caducifoli i inerme. Els fulls són oblongues-llanceolades o elíptiques, acuminades, cuneades en la base, serrades en dents glandulífels, glabrescents, en estípules caduques denticulades. Les flors són solitàries o geminades i en numeroses bràctees. Els sépals són erectes sancers i els pétals denticulats en l'àpiç, de color rosat fort. L'ovari pot ser pubescent o glabre i el frut derivat, de 4-8 cm. de diàmetro, és una drupa comestible subglobosa en mesocarpi molt carnós i endocarpi (os) profundament solcat i alveolat en una sola llavor armelosa no comestible, per la presència, encara que en menuda cantitat, d'un precursor del cianur, l'amigdalina: un compost de glucosa, benzaldehít i cianur que, baix l'acció d'un ferment (emulsina) es descompon, produint àcit cianhídric, potencialment mortal. Per tal motiu, la seua llavor és tòxica. | + | És un arbre de fins a 6-8 m. d'altura, caducifoli i inerme. Els fulls són oblongues-llanceolades o elíptiques, acuminades, cuneades en la base, serrades en dents glandulífels, glabrescents, en estípules caduques denticulades. Les flors són solitàries o geminades i en numeroses bràctees. Els sépals són erectes sancers i els pétals denticulats en l'àpiç, de color rosat fort. L'ovari pot ser pubescent o glabre i el frut derivat, de 4-8 cm. de diàmetro, és una drupa comestible subglobosa en mesocarpi molt carnós i endocarpi (os) profundament solcat i alveolat en una sola llavor armelosa no comestible, per la presència, encara que en menuda cantitat, d'un precursor del [[cianur]], l'amigdalina: un compost de glucosa, benzaldehít i cianur que, baix l'acció d'un ferment (emulsina) es descompon, produint àcit cianhídric, potencialment mortal. Per tal motiu, la seua llavor és tòxica. |