Canvis

'''Chiapas''' és u dels 31 estats que, junt en el [[Mèxic, D. F.|Districte Federal]], conformen les [[Organisació territorial de México|32 entitats federatives]] de [[Mèxic]]. Va pertànyer al [[Regne de Guatemala]] durant la dominació espanyola. Localisat en el surest de Mèxic, se va convertir en el 19° estat de Mèxic el [[14 de setembre]] de [[1824]] darrere de la realisació d'un plebiscit popular, perqué durant l'etapa colonial estava integrat en la [[Capitania General de Guatemala]]. L'estat conta en atractius turístics com la zona arqueològica de [[Recint]] i '''les cascades d'Aigua Blava'''. L'entitat conta en 118 municipis i 29 MAREZ (municipis autònoms en rebelia).

'''Chiapas''' és u dels 31 estats que, junt en el [[Mèxic, D. F.|Districte Federal]], conformen les [[Organisació territorial de México|32 entitats federatives]] de [[Mèxic]]. Va pertànyer al [[Regne de Guatemala]] durant la dominació espanyola. Localisat en el surest de Mèxic, se va convertir en el 19° estat de Mèxic el [[14 de setembre]] de [[1824]] darrere de la realisació d'un plebiscit popular, perqué durant l'etapa colonial estava integrat en la [[Capitania General de Guatemala]]. L'estat conta en atractius turístics com la zona arqueològica de [[Recint]] i '''les cascades d'Aigua Blava'''. L'entitat conta en 118 municipis i 29 MAREZ (municipis autònoms en rebelia).

Encara que l'actual territori de Chiapas fon poblat per cultures alvançades des de fa més de 3 milenaris, com els [[olmecas]] en la zona de Pichucalco (sigle XI a.C.) i els [[mayes]] en el nordest (600 d.C.), els seus orígens com a entitat es varen començar a definir en el [[sigle XVI]] dins de l'orde colonial espanyol. Els conquistadores varen dividir llavors el territori chiapanec en cinc províncies: Província de Chiapas, Província de Plans, Província de [[Zoques]], Província de Soconusco i Província de Tzeltales. Posteriorment, des del [[sigle XVII]] fins a fi del [[sigle XVIII]] l'actual territori chiapanec va estar dividit en dos províncies: l'Alcaldia Major de Ciutat Real i la Governació de [[Soconusco]]. En l'any [[1764]] se va crear una més, l'Alcaldia Major de [[Tuxtla Gutiérrez|Tuxtla]]. Les tres eren circumscripcions del [[Regne de Guatemala]], al seu torn nominalment dependent del [[Virregnat de la Nova Espanya]].

Encara que l'actual territori de Chiapas fon poblat per cultures alvançades des de fa més de 3 milenaris, com els [[olmecas]] en la zona de Pichucalco (sigle XI a.C.) i els [[mayes]] en el nordest (600 d.C.), els seus orígens com a entitat es varen escomençar a definir en el [[sigle XVI]] dins de l'orde colonial espanyol. Els conquistadores varen dividir llavors el territori chiapanec en cinc províncies: Província de Chiapas, Província de Plans, Província de [[Zoques]], Província de Soconusco i Província de Tzeltales. Posteriorment, des del [[sigle XVII]] fins a fi del [[sigle XVIII]] l'actual territori chiapanec va estar dividit en dos províncies: l'Alcaldia Major de Ciutat Real i la Governació de [[Soconusco]]. En l'any [[1764]] se va crear una més, l'Alcaldia Major de [[Tuxtla Gutiérrez|Tuxtla]]. Les tres eren circumscripcions del [[Regne de Guatemala]], al seu torn nominalment dependent del [[Virregnat de la Nova Espanya]].

A l'implantar-se parcialment el règim d'Intendències en el [[Regne de Guatemala]], Ciutat Real, Soconusco i Tuxtla foren fusionades en la Intendència de Ciutat Real de Chiapas, la capital de la qual era la població d'eixe mateix nom. Fundada en l'any [[1528]] per Diego de Mazariegos,  portà successivament els noms de Vila Real, Vila Viciosa, Sant Cristòfol dels Plans i Ciudad Real (hui [[Sant Cristòfol de les Cases]]).

A l'implantar-se parcialment el règim d'Intendències en el [[Regne de Guatemala]], Ciutat Real, Soconusco i Tuxtla foren fusionades en la Intendència de Ciutat Real de Chiapas, la capital de la qual era la població d'eixe mateix nom. Fundada en l'any [[1528]] per Diego de Mazariegos,  portà successivament els noms de Vila Real, Vila Viciosa, Sant Cristòfol dels Plans i Ciudad Real (hui [[Sant Cristòfol de les Cases]]).