Canvis

Existixen documents escrits que parlen de la jota com a ball molt generalisat en el [[Regne de Valéncia]] en els [[sigle XIV|sigles XIV]], [[sigle XV|XV]], [[sigle XVI|XVI]], [[sigle XVII|XVII]] i primera mitat del [[sigle XVIII]] (no s'ha trobat cap document anterior que parle de la jota ni en [[Aragó]] ni en el conjunt d'[[Espanya]] i la [[Jota aragonesa|jota aragonesa]] apareix a finals del sigle XVIII). Destaca un quadro pintat de l'inauguració del [[Palau Real de Valéncia|Palau del Real]], Al-Munia en àrap, que fon construït en l'any [[1009]] pel rei de [[Balansiya]] Abd Al-Aziz. Per a l'[[Arabiste|arabiste]] Henri Péres en el quadro es veuen hòmens i dònes ballant una jota.

Existixen documents escrits que parlen de la jota com a ball molt generalisat en el [[Regne de Valéncia]] en els [[sigle XIV|sigles XIV]], [[sigle XV|XV]], [[sigle XVI|XVI]], [[sigle XVII|XVII]] i primera mitat del [[sigle XVIII]] (no s'ha trobat cap document anterior que parle de la jota ni en [[Aragó]] ni en el conjunt d'[[Espanya]] i la [[Jota aragonesa|jota aragonesa]] apareix a finals del sigle XVIII). Destaca un quadro pintat de l'inauguració del [[Palau Real de Valéncia|Palau del Real]], Al-Munia en àrap, que fon construït en l'any [[1009]] pel rei de [[Balansiya]] Abd Al-Aziz. Per a l'[[Arabiste|arabiste]] Henri Péres en el quadro es veuen hòmens i dònes ballant una jota.

Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen començar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]].

Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen escomençar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]].

== Dits valencians ==

== Dits valencians ==