| Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es varen referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers. | | Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es varen referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers. |
− | Les [[Guerres de Religió]] en França varen començar en la massacre en Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es varen transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants varen agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es varen aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París. | + | Les [[Guerres de Religió]] en França varen escomençar en la massacre en Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es varen transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants varen agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es varen aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París. |
| Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots varen ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia en l'any [[1573]], pero a l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves iglésies protestants en àrees controlades per catòlics. | | Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots varen ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia en l'any [[1573]], pero a l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves iglésies protestants en àrees controlades per catòlics. |